Aus que sobrevolen l’Himàlaia: la curiosa migració de l’Anser indicus

Que  les espècies presenten una sèrie d’adaptacions al seu habitat no és cap misteri, i que les aus emigren, tampoc. Però si la ruta inclou sobrevolar la serralada més alta del planeta Terra a cop d’ala, a baixes temperatures  i amb poca disponibilitat d’oxigen el fet resulta, com a mínim, curiós.

Els organismes estan sotmesos a una sèrie de factors ambientals abiòtics que influeixen a la seva vida i que acabaran delimitant el seu hàbitat: disponibilitat de llum, pressió atmosfèrica, temperatura, salinitat, humitat ambiental… La majoria admeten certes variacions dins dels seus límits de tolerància.  La majoria, a més a més, presenta adaptacions per poder ampliar l’amplitud de tolerància. L’exemple més típic és la gran capa teixit adipós i pèl dels animals que viuen en ambients molt freds o les fulles xeròfiles dels vegetals de les les zones amb estrès hídric.

Els animals homeoterms com les aus adopten normalment una sèrie de mesures que els ajuden a sobreviure en hàbitats amb temperatures i humitats variables. Mantenir constant la seva temperatura corporal els suposa un cost energètic important i sovint inassolible. La capa d’aire entre les plomes i la seva impermeabilització hi ajuden, però de vegades no són suficients i els cal emigrar a zones on la disponibilitat de menjar i el comfort tèrmic sigui major. Les migracions solen ser estacionals i recurrents.

Les aus que han de sobrevolar muntanyes han de ser capaces d’assumir d’alguna manera el sobrecost energètic que comporta el desnivell considerable que cal vèncer abans d’arribar a la destinació final.  Si, a més a més, l’alçada és considerable caldrà tenir en compte la disminució de l’oxigen disponible degut al descens de la pressió atmosfèrica en altitud. 

L’Anser indicus és una de les espècies més emblemàtiques en aquest aspecte. La seva ruta migratòria, des de l’Índia fins a la Xina, té un component especialment difícil: ha de creuar la serralada de l’Himalaya.  El vol és extraordinàriament ràpid: cal ascendir ràpidament els 4000m -6000m per tal de poder realitzar la migració amb èxit. Generalment superen la totalitat de la serralada en menys d’un dia. Els estudis previs sostenien que l’Anser indicus segurament s’ajudava dels forts vents de convecció matinals que recorren la zona,  generats a partir de la gran diferència tèrmica entre la insolació diürna i les fredes temperatures a la nit. Però les darreres observacions desmenteixen rotundament aquest fet: el creuament es fa de nit i no dura més de 8h.  Evitar els forts vents és probablement una mesura de seguretat per tal de poder controlar millor el vol. Deixant de banda els factors externs, doncs, sembla que podem concloure que aquesta espècie d’ànec és capaç de sobrevolar la serralada més alta del món amb el seu propi potencial aeròbic.(Hawkes et al., 2011) 

La recerca es centra, ara, en determinar quina és l’estructura molecular exacta de la seva hemoglobina, capaç de funcionar perfectament a nivell del mar (on habita l’au durant els mesos d’hivern) i a 6000m d’alçada. Sembla ser que presenta modificacions estructurals que fan que mostri una afinitat més gran per l’oxigen, podent-lo aprofitar al màxim.(Jessen, Weber, Fermit, Tameoi, & Braunitzer, 1991)  És l’única clau per entendre els seus 61 Km/h de velocitat mitjana i la capacitat d’ascendir fins a 1000m per hora, amb una disponibilitat d’oxigen que gairebé es redueix a la meitat respecte a la del nivell del mar. Creuar-se amb aus al cim de l’Everest és del tot possible. Podeu imaginar-vos-ho?

REFERÈNCIES

Hawkes, L. A., Balachandran, S., Batbayar, N., Butler, P. J., Frappell, P. B., Milsom, W. K., … Bishop, C. M. (2011). The trans-Himalayan flights of bar-headed geese (Anser indicus). Proceedings of the National Academy of Sciences, 108(23), 9516-9519. http://doi.org/10.1073/pnas.1017295108Jessen, T.-H., Weber, R. E., Fermit, G., Tameoi, J., & Braunitzer, G. (1991). Adaptation of bird hemoglobins to high altitudes: Demonstration of molecular mechanism by protein engineering. Evolution, 88, 6519-6522.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer