Arbres monumentals, singulars o remarcables

Els arbres monumentals poden destacar per molts motius. El principal solen ser les seves grans dimensions, com és el cas del General Sherman, una sequoia (Sequoia Sempervirens) del Sequoia National Park a California, tot i que no és només aquest l’únic motiu que converteixi un arbre en un exemplar destacat. També es consideren importants aquells individus que presenten una gran antiguitat, com els tres Xiprers de la Patagònia (Fitzroya cupressoides) de la vall de Ultimo, al Tirol italià. La cultura popular explica que van ser coetanis del mateix Juli Cèsar, tot i que no s’ha pogut demostrar mai. Un arbre també pot destacar per la seva situació en llocs insòlits (sobre pedres, etc.) o per presentar formes extravagants (Pakenham, 2002). No podem oblidar que aquests arbres, a més a més de la seva bellesa, ens poden proporcionar informació arqueològica del paisatge que ens rodeja (Muir, 2005)

Antecedents en la catalogació d’arbres remarcables: experiències europees dels segles XIX i XX

Les primeres catalogacions d’arbres remarcables a Europa es van fer a Anglaterra, amb la finalitat d’establir mesures legals per protegir-los. El motiu principal que va portar a prendre aquesta desició fou segurament el fet que la massa forestal de les illes britàniques s’estava reduint dràsticament per culpa de l’explotació masiva i continuada de fusta, llenya i carbó durant el segle XIX i principis del XX. Els treballs més importants van ser els d’English Nature, una important organització governamental dedicada a la conservació del medi natural d’Anglaterra. Actualment disposa d’un invetari nacional d’arbres remarcables molt complet, elaborat conjuntament amb Treework Environmental Practice mitjançant el desenvolupament d’una metodologia estandaritzada molt elaborada per recollir i gestionar la información referent a diferents característiques dels arbres remarcables del Regne Unit.

A França el primer document que mostra la preocupació per l’estat d’aquests arbres és una circular del director general de la Société Nationale des Eaux et de Forêts, en què demanava als encarregats de la gestió dels boscos francesos que protegissin “els arbres de renom en el territorio, ja fos pels records històrics o llegendaris o per l’admiració que inspira la majestuositat de la seva base, la seva mida excepcional o la seva edat venerable”. 

Legislació i arbres monumentals a Europa

A la Comunitat Europea no hi ha cap normativa específica sobre els arbres monumentals i tots els documents creats fins avui s’hi refereixen de manera molt genèrica. Les figures legislatives dins del marc jurídic de la Comunitat Europea que es podrien relacionar amb la protecció dels arbres remarcables són les següents:

L’article 130R.2 de l’Acta Única europea estableix: “El principi de prevenció: en molts camps evitar la incidència de riscos és millor que posar-hi remei i, en el cas del medi ambient, aquesta estratègia resulta clau, ja que els danys ocasionats acostumen a ser greus i irreversibles”.

L’article 45 de la Comunitat Europea estableix: L’administració té l’obligació de protegir l’interès general de gaudir d’un medi ambient adequat”.

La protecció dels arbres remarcables es pot relacionar també amb l’article 10 de la Directiva d’hàbitats 92/43/CEE, que explicita la figura de protecció de la Xarxa Natura 2000 amb l’objectiu de protegir formacions i estructures que compleixen la funció de corredors verds.

És important destacar la presencia de figures legislatives de protecció d’arbres monumentals o singulars d’àmbit estatal en països de la Comunitat Europea com França, Itàlia o Anglaterra. 

Arbres monumentals en Catalunya

Catalunya té una superfície forestal considerable. Més de la meitat del seu territori (uns 19.000 km2) està ocupat per més de cent espècies diferents d’arbres, entre els quals n’hi ha alguns que destaquen per sobre de la resta. 

Es caracteritzen per les grans dimensions, bellesa o edat considerable i, en molts casos, per les tres característiques a la vegada. Alguns han estat testimonis de fets històrics rellevants o són protagonistes de llegendes i tradicions. D’altres s’associen a personatges famosos com poetes o bandolers. Molts s’han erigit símbols i formen part del patrimoni cultural, natural i històric del país com el Pi de les Tres Branques, al Berguedà, recent tallat en un acte vandàlic. 

Així doncs, els arbres monumentals (o singulars) a Catalunya no són valorats única i exclusivament com elements botànics sinó que també presenten un alt component antropològic: historia, tradicions, llegendes i cultura popular, en definitiva, arrelada al territori (Palacios, 2002). 

El Govern autonòmic de Catalunya regula legalment diferents figures de protecció per aquest tipus d’arbres: arbres monumentals (decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) i arbres d’interès comarcal i local (decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interès Comarcal i Local).

Es consideren arbres monumentals, singulars o remarcables els exemplars que, per la seva mida excepcional dins de la seva espècie o per edat, història o particularitat científica siguin mereixedors de mesures de protecció (decret 214/1987)

Els arbres d’interès comarcal i local no aconsegueixen la notorietat dels anteriors, però també es considera necessari protegir-los per les seves característiques i popularitat dins del municipi o comarca.

El decret 120/189 de 17 d’abril sobre declaració d’arbredes remarcables d’interès comarcal i local és l’últim decret del Departament de Medi Ambient que estableix protecció per a les arbredes o conjunts d’arbres. 

A Catalunya actualment la legislació estableix un total de 186 arbres monumentals i 201 arbres d’interès comarcal o local.

A la figura 1 podem observar la distribució dels arbres monumentals per comarca i a la figura 2 els arbres remarcables per espècie. Més d’un 30% del total es troben a les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental, no tan perquè siguin zones especialment forestals sinó perquè segurament són les més estudiades en aquest aspecte.

Les espècies més freqüents amb categoria monumental són les alzines (Quercus ilex ssp. Ilex), el roure pubescent (Quercus humilis) i el plàtan (Platanus x hispánica) que representen un 13,44%, 10,75% i 5,9% del total respectivament. 

No només la Generalitat de Catalunya té en compte els arbres monumentals. Existeixen, també, organitzacions i entitats sense ànim de lucre a nivell estatal , autonòmic o local que aposten per la catalogació d’arbres singulars com el projecte Leyendas Vivas.  L’Observatori del Paisatge, a Catalunya, ha publicat un dossier amb els enllaços on es pot trobar informació sobre arbres monumentals i singulars a arreu del món. 

Els arbres, doncs, han deixat de ser un simple recurs botànic per convertir-se en una eina important per la dinamització socioeconòmica del territori, un patrimoni cultural i un testimoni històric que cal preservar. 

Fig 1 Arbres monumentals per comarca. Fuente: elaboració pròpia

Fig 2 Arbres monumentals per espècie. Fuente: elaboració pròpia

REFERENCIES

– BOADA, M; BOADA, A; VIDAL, A (2011). Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Figueres: Brau Edicions. 

MUIR, R. (2005) Ancient trees, living landscapes. Gloucestershire: Tempus publishing. 

– PALACIOS, César-Javier (2002). Árboles singulares de la provincia de Burgos. Historias, leyendas y tradiciones populares. Burgos: Librería Editorial Berceo.

– PARÉS, E. (2003)  Llistat de llibres sobre arbres monumentals. Barcelona: Base de datos de la Dirección General de Patrimonio Natural y Medio Físico del departamento de Medio Ambiente.

– PAKENHAM (2002) Remarkable trees of the World. London: The Orion Publishing Group.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer