Canvi climàtic i ecosistemes tropicals: invisible, inexorable.

Ara ja fa un temps que el canvi climàtic ja no és portada de notícies ni està en boca de tothom. D’ençà de 2001, quan el IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic) va confirmar que l’ésser humà estava, de manera inequívoca, causant un augment de la temperatura mitjana del planeta i fent pujar el nivell de les aigües (IPCC, 2001), l’interès sobre el tema va créixer, va inspirar notícies, pel·lícules i una gran conscienciació social sobre el canvi climàtic.

Sense fer una profunda revisió a la història del canvi climàtic, que es remunta als inicis del planeta, en la era moderna va ser el científic suec Sven Arrhenius al 1986 qui va postular que l’activitat humana i la combustió d’hidrocarburs podien escalfar el clima global del planeta Terra per culpa del diòxid de carboni (CO2; Maslin M., 2004). Això no va ser confirmat fins al 1987 quan es va poder comprovar l’efecte del CO2 en les variacions climàtiques mitjançant les mostres de gel trobades a Vostok, Antàrtida. Des de llavors i fins al 2001 van anar sorgint més evidències que van reafirmar l’origen antropogènic de l’escalfament global actual (Fig 1).

con_co2Figura 1: Concentració de CO2 des de fa 45.000 anys. Font: NOAA

No obstant, ha estat en els últims anys, i degut principalment a la falta d’acords internacionals a les grans cimeres, que el tema del canvi climàtic ha anat quedant en l’oblit i ocasionalment és recordat als mitjans informatius quan algun esdeveniment climàtic extrem té lloc com per exemple, les recents inundacions a la Vall d’Aran que han provocat riuades i desbordaments de les conques fluvials de la zona (el Periódico, 2013).

Però lamentablement el fenomen de l’escalfament global no és un fet puntual que es manifesta cada cert temps en forma d’esdeveniments extrems i ja està. És un canvi global que silenciosament afecta a tots els aspectes de la vida, a totes les espècies i ecosistemes i que, com les muntanyes, es mou lenta però impassiblement.

L’escalfament global (i dels seus escenaris futurs prevists) pot afectar a la vegetació de manera molt important. Les espècies costaneres es desplaçaran cap a indrets més elevats per compensar l’augment de la temperatura i les espècies de climes més freds tindran greus problemes per trobar un hàbitat adient per les seves necessitats. A part dels efectes de la temperatura, d’una banda, l’augment de la concentració de CO2 pot resultar en canvis greus en el creixement i la fenologia de les plantes (Puhe et al., 2001) i, de l’altre, els canvis en els patrons de precipitació poden modificar severament hàbitats vegetals degut a grans períodes de sequera o esdeveniments extrems de precipitació (Mahli and Wright, 2004).

No obstant, l’efecte del clima sobre la vegetació no és unidireccional ja que la vegetació també pot afectar al clima (Cramer et al., 2001). La pèrdua de bosc derivada de l’escalfament global pot revertir en canvis en el clima a escala regional degut, per exemple, als canvis en la reflectivitat de l’escorça terrestre (Bale et al. 2002), en el cicle de l’aigua i en el relleu de la superfície (Mahli et al., 2007). Tots aquests efectes, al seu torn, causarien una important pertorbació als ecosistemes englobant a tots els animals i, per descomptat, a l’ésser humà. La dada de que les masses forestals terrestres són el principal embornal de diòxid de carboni terrestres (fins al 45%) n’és la prova (Bonan, 2008).

És dins aquesta sensibilitat de les masses forestals al canvi climàtic que trobem unes zones molt riques en diversitat però especialment vulnerables. Són els boscos i els ecosistemes tropicals que presenten una gran diversitat els que proveeixen al planeta de recursos i serveis que funcionen en un fràgil equilibri amb les condicions climàtiques. Exemples d’aquests serveis són el refredament del planeta degut a la forta evapotranspiració i segrest de carboni (Bonan, 2008), els compostos i espècies úniques que poden ajudar en la formulació de nous materials i medicaments o simplement l’hàbitat on viuen moltes comunitats indígenes d’aquestes zones. Quan parlem dels boscos tropicals podem diferenciar els presents a centre i sud-Amèrica (neotròpics) i els presents a l’Africa, Àsia i Oceania (paleotròpics).

En un estudi realitzat per l’autor al 2008, s’avaluava el possible efecte de l’escalfament global en una de les zones més úniques del planeta, els Wet Tropics del nord-est australià. Aquesta zona és d’especial interès al tractar-se de boscos tropicals en zones muntanyoses i per tant distribuïts al llarg d’un gradient d’alçada que els atorga unes característiques i una diversitat úniques al planeta. Amb una antiguitat de 415 milions d’anys i una extensió de 900.000 ha, els Wet Tropics de Queensland són patrimoni de la humanitat. Més de 3000 espècies de plantes es troben presents en aquests boscos, entre les quals trobem més de 50 espècies endèmiques (només presents en aquesta zona). Aquesta zona està protegida per un especial pla de conservació que permet que turisme, natura i natius puguin conviure i gaudir dels boscos tropicals de manera gairebé única al món. Els aborigens australians de la zona són probablement els més antics d’Austràlia i obtenen tota mena de beneficis del bosc: medicines, aliment, refugi i d’altres serveis.

L’autor va avaluar l’efecte de la temperatura sobre aquests boscos mitjançant l’estudi de la interacció entre insectes i plantes, més concretament la herbívora dels insectes. En aquest cas es van seleccionar 9 parcel·les a diferents alçades entre 95 i 1210m sobre el nivell del mar (i per tant amb diferent temperatura mitjana) en les quals es va comptabilitzar el dany causat pels insectes a les plantes, en general en uns transsectes de 50m, però també es van monitoritzar 2 espècies en concret.

Els resultats obtinguts van ser clars: a mesura que augmenta la temperatura augmenta la activitat insectívora i per tant la herbívora i el dany sobre les plantes. Aquest fet és molt rellevant ja que, anàlogament al que passaria amb escenaris d’escalfament global, representa uns canvis en les dinàmiques de poblacions dels boscos sense precedents (Hilbert et al., 2001). No podem preveure els efectes que tindran fins que no succeeixin realment però sí podem tenir una idea de que els canvis, a nivell regional i global seran molt grans. Arriscar algunes de les zones més delicades i úniques del planeta per culpa de la nostra petjada ecològica i encaminar-nos cap a un futur incert és jugar amb foc. Potser doncs, millor intentar mitigar les conseqüències del canvi climàtic i intentar imitar el comportament dels aborigens, qui porten convivint amb la natura durant més de 50.000 anys.

Pau Puigdollers i de Balle

Referències:

Bale, J.S., Masters, G. J., Hodkinson, I. D., Awmack, C., Bezemer, T. M, Brown, V. K., Butterfield, J., Buse, A., Coulson, J. C., Farrar, J., Good, J. G., Harrington, R., Hartley, S., Jones, T. H., Lindroth, R. L., Press, M. C., Symrnioudis, I., Watt, A. D., Whittaker, J. B. (2002). Herbivory in global climate change research: direct effects of rising temperature on insect herbivores. Global Change Biology 8, 1-16

Bonan, G. B. (2008). Forests and Climate Change: Forcings, Feedbacks, and the Climate Benefits of the Forests. Science 320, 1444-1449

Cramer, W., Bondeau, A., Woodward, F. I., Prentice I. C., Betts, R. A., Brovkin, V., Cox P. M., Fisher, V., Foley, J. A., Friend, A. D., Kucharik, C., Lomas, M. R., Ramankutty, N., Sitch, S., Smith, B., White, A., Young-Molling, C. (2001). Global response of terrestrial ecosystem structure and function to CO2 and climate change: results from six dynamic global vegetation models. Global change biology, 7(4), 357-373.

Després de les riuades de la Vall d’Aran (2013, 20th July). El Periódico de Catalunya. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/despres-les-riuades-vall-daran-2426375).

Hilbert, D.W., Ostendorf, B. and Hopkins, M. S. (2001). Sensitivity of tropical forests to climate change in the humid tropics of north Queensland. Austral Ecology 26, 590–603

IPCC (2001). Third Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Available at www.ipcc.ch/ipccreports/assessments-reports.htm.

Mahli, Y., Timmons Roberts, J., Betts, R. A., Killeen, T. J., Li, W., Nobre, C. A. (2007). Cimate Change, Deforestation and the Fate of the Amazon. Science 319, 169-172

Mahli, Y., Wright, J. (2004). Spatial patterns and recent trends in the climate of tropical rainforest regions. The Royal Society 359, 311–329

Maslin, M., 2004. Global Warming, a very short introduction. Oxford Press

National Oceanic and Atmospheric Administration. http://www.noaa.gov/

Puhe, J., Ulrich, B.; Chapter 8 by Dohrenbusch, A. (2001) in Puhe, J. Editor. Global climate change and human impacts on forest ecosystems: postglacial development, present situation and future trends in Central Europe. Ecological Studies v. 143. Springer- Verlag. Berlin Heidelberg.

Published by greenhub.contacte

Deixa un comentari