Com afectarà el canvi climàtic a la seguretat alimentària?

Resultat d'imatges de seguretat alimentaria canvi climàtic

Fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents, un increment dels períodes de sequera, precipitacions més irregulars i més intenses, el canvi climàtic és reconegut com un dels reptes ambientals, socials i econòmics més importants als que s’enfronta el món. 

L’escalfament del sistema del clima és inequívoc, i des de la dècada de 1950 s’han produït una sèrie de canvis sense precedents: l’atmosfera i l’oceà s’han escalfat, els volums de neu i el gel han disminuït i el nivell de mar s’ha elevat (IPCC, 2014). En definitiva, els efectes globals del canvi climàtic es manifesten cada vegada amb més preocupació.

D’acord amb inventaris de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) dels 28 Estats Membres de la Unió Europea, l’emissió de GEI procedeix de varies fonts (figura 1), essent una d’elles l’agricultura, que ocuparà la nostra atenció en el present article. Així, segons dades de l’any 2012, aquell any l’agricultura va emetre un total de 471 milions de tones de CO2 equivalents a l’atmosfera. Això representa un 10,3% del total d’emissions de GEI dels Estats membres de la UE (European Commission, 2015). 

Figura 1. Percentatge d’emissions de GEI a l’atmosfera l’any 2012 a la UE. Font. EU agriculture and climate change 

L’altra cara de la moneda és que tant l’agricultura com la ramaderia, a part de ser un dels causants del canvi climàtic, són també un dels sectors més afectats pels seus efectes, ja que depenen directament de les condicions climàtiques.

La llista dels efectes que pot arribar a causar el canvi climàtic sobre l’agricultura i la ramaderia és àmplia, sent els més importants els següents:

  • Augment de la mitjana de temperatura
  • Disminució de la precipitació anual
  • Disminució del cabal anual de rius
  • Augment del risc de pèrdua de biodiversitat
  • Augment del risc de desertització
  • Augment de la demanda d’aigua i necessitats de reg
  • Disminució de la producció de cultius
  • Augment d’incendis forestals
  • Augment de la mortalitat del bestiar per onades de calor
  • Canvi del calendari de producció de cultius, canvis d’estacionalitat
  • Proliferació de paràsits i plagues que poden afectar a bestiar i als cultius
  • Disminució de la qualitat alimentària, pèrdua de nutrients.

D’acord amb l’Agència Europea de Medi ambient, el sud d’Europa i la conca mediterrània són una de les zones més vulnerables als efectes del canvi climàtic a Europa. 

Resultat d'imatges de agricultura i canvi climàtic

Il·lustració 1. Efectes del canvi climàtic en cultius. Font: Museu de la vida rural, Palau Macaya

Perquè es pot veure afectada la Seguretat alimentària?

L’estudi dels impactes del canvi climàtic sobre l’agricultura i ramaderia és un dels camps més preocupants per als experts. Al marge de les activitats agrícola i ramadera, els seus efectes s’estenen al medi ambient, l’economia social i la seguretat alimentària, és a dir la disponibilitat d’aliments i l’accés de les persones a ells. En aquest sentit, es considera que una llar està en situació de seguretat alimentària quan els seus membres disposen d’aliments suficients en quantitat i qualitat.  

El sòl proporciona aliments que proveeixen a la població humana de la Terra, més de 7.400 milions d’habitants a finals de l’any 2016. Així mateix és un recurs crític per al desenvolupament sostenible a moltes regions. L’agricultura, la silvicultura i altres usos del sòl exerceixen un paper central per a la seguretat alimentaria i el desenvolupament sostenible (IPCC, 2014).

L’agricultura, la seguretat alimentària i el Canvi Climàtic estan íntimament relacionats. Segons la Organització de Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el canvi climàtic empitjorarà les condicions de vida dels agricultors, pescadors i aquells que viuen dels boscos. A més, les plantes i el bestiar estaran exposats a noves plagues i malalties que sorgiran en assolir determinades temperatures i condicions d’humitat. 

La ONG Mans Unides manifesta que mentre les famílies agricultores estan lluitant per tirar endavant, gairebé mil milions de persones amb pocs recursos estan experimentant greus dificultats per alimentar les seves famílies. Així per exemple, l’arròs i el blat de moro, que són dos dels cultius més importants dels quals depenen milions de persones a Àsia, Àfrica i Amèrica, estan experimentant una disminució de les collites. Segons la ONG es calcula que les collites de blat de moro cauran un 15% cap a l’any 2020 a la major part de l’Àfrica subsahariana i a l’Índia.

En aquest sentit, el professor de la Universitat de Illinois Gerald C. Nelson va exposar, en el marc de la Fira Alimentaria d’abril de 2016, que actualment el canvi climàtic ja ha afectat a l’agricultura i al sector alimentari obligant a les produccions d’arròs xinès i de cafè a desplaçar-se a zones climàticament més favorables, i es preveu la mateixa amenaça per a la producció de pasta atesa la sensibilitat del blat dur. 

Com es pot actuar?

Per una banda, cal definir estratègies per poder enfrontar els efectes del canvi climàtic amb els menors danys possibles. 

Actualment les polítiques d’adaptació i mitigació als impactes del canvi climàtic han agafat embranzida a escala mundial. Les polítiques climate-proof són claus per aconseguir un desenvolupament sostenible i una bona capacitat de resiliència al clima. Així, es poden trobar estratègies a nivell Europeu,  a nivell Estatal, a nivell de comunitat i inclús a nivell supramunicipal i local, tractant tots aquells sectors que es puguin veure afectats pel canvi climàtic. 

Per altra banda, cal establir tecnologies i tècniques agrícoles que permetin reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. En aquest camp s’inclouen mesures d’eficiència de consum d’aigua, tècniques de llaurat zero (cultius sense llaurar, molt extensa per Sud Amèrica i Àfrica amb resultats molt positius), o tècniques d’agroclimatologia, que és la ciència que estudia com afecta el clima en els diferents cultius amb l’objectiu d’optimitzar la presa de decisions en la planificació agrícola, entre d’altres. 

A més, cal tenir en compte que la majoria de ciutats depenen d’un sistema d’aliments globalitzat que ha eliminat l’agricultura dels espais metropolitans, incrementant la vulnerabilitat econòmica i la crisi ambiental. Els avanços tecnològics i el transport a escala mundial permet consumir productes de l’altre punta del planeta. Això, combinat amb un augment de la producció agrícola intensiva, ha incrementat la distància entre productors i consumidors, formant aquesta relació part del passat. Un canvi a nivell global de les tècniques i tecnologies de l’agricultura i del transport dels aliments, com ara agricultura ecològica i de proximitat, podria mitigar els efectes del canvi climàtic així com reprendre la relació entre productors i consumidors. Les ciutats posseeixen el coneixement, la infraestructura i la influència necessària per actuar com a agent catalitzador d’aquests canvis. 

El canvi climàtic és un fet real que ja està afectant l’agricultura i la producció d’aliments, de manera que cal avançar en el camp de la investigació i la tecnologia per minimitzar les emissions atmosfèriques procedents d’aquesta pràctica, així com establir polítiques i estratègies per adaptar-se als efectes que ja estem començant a patir. 

Mar Ruiz Arandes

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer