Figura 1: Platja de Castell, Costa Brava. Font: Barcelona Book.

El destí turístic estiuenc predominant avui en dia arreu del món és la costa. Cada any les costes i platges s’omplen de gent disposada a gaudir del sol, de la sorra i l’aigua. La costa mediterrània, i en concret la catalana, rep la visita de la població nativa, de la península i d’Europa. Per donar resposta a aquesta onada turística anual ja fa molts anys que es va produir un impacte urbanístic molt important al litoral. Per sort, avui en dia la població està força conscienciada en les conseqüències ambientals i paisatgístiques sobre l’espai costaner d’aquest boom urbanístic, i sembla que en les nostres costes aquesta agressió al medi ja està controlada per no empitjorar el poc que encara ens queda. Tanmateix, si és cert que a nivell paisatgístic la gent està molt conscienciada, l’impacte sobre la biodiversitat que produïm en el nostre ús quotidià i lúdic de la costa i a les seves platges no és tan present.

Al llarg d’aquest estiu, ha aparegut als mitjans de comunicació un estudi (Tovar-Sánchez, A. et al. 2013) en el qual es posa de manifest un dels efectes de la massificació de les platges. En concret reflexiona sobre els efectes que produeixen les cremes solars que ens posem per protegir-nos del sol sobre la fauna i flora marina. La composició de la crema solar és complexa, amb compostos orgànics i inorgànics, i la principal finalitat de filtrar els rajos ultraviolats. Totes aquestes substàncies que la composen tard o d’hora acaben en el medi ambient, sobretot al mar. Les anàlisis de l’estudi fets en cinc punts de tres zones de la costa de la illa de Mallorca l’estiu de 2011 mostren que els quatre compostos mesurats (benzofenona 3 (BZ-3), 4- metilbenciliden càmfora (4-MBC), TiO2 i ZnO) estan presents en l’aigua. Al laboratori, un assaig curt de 72 hores amb els quatre compostos sobre una alga diatomea habitual de la zona (Chaetoceras gracilis) indiquen una toxicitat aguda. Amb tots els compostos hi ha una caiguda del creixement de la diatomea, encara que amb concentracions més altes de les trobades a les costes mallorquines. Tanmateix, amb una exposició més llarga els efectes de més baixes concentracions podrien arribar a ser significativament perillosos (Tovar-Sánchez, A. et al. 2013).

Tal com apuntava en Jaume Vidal fa uns mesos en l’article El sistema dunar litoral i la seva funció com a reservori d’arena (Vidal J. 2014), l’adequació de les platges per a l’activitat humana provoca problemes de conservació i d’estabilitat dunar litoral. En aquests espais, en pocs enclavaments al llarg de les nostres costes, hi habiten unes espècies adaptades a unes condicions particulars i extremes. Aquestes espècies estan especialitzades en suportar una alta salinitat, temperatures elevades a l’època estival, l’esprai salí i els moviments d’arena. La pèrdua d’aquests espais per el condicionament de les platges provoca una pèrdua de biodiversitat. Per tant, els residus en les platges poden suposar un impacte higiènic i visual sobre el sistema natural, però la seva retirada indiscriminada i poc selectiva pot produir un impacte major sobre el medi litoral que el que constituïen els residus inicialment (Xavier, F. 2004).

Una animal que si que estan molt present en les nostres ments quan és hora d’anar a la platja són les meduses. A ningú li agrada la presencia d’aquests animals a les platges, i per elles s’arriba a desaconsellar el bany en moments puntuals al llarg de la temporada estiuenca. Si és cert que la presencia massiva d’aquestes es produeix en moments puntuals, la seva abundància està provocada per l’activitat antròpica al llarg de força anys. Les meduses viuen normalment a una distancia entre 20 i 40 milles de la costa, on l’aigua és més salina i més càlida. Normalment, l’aigua més freda i menys salina de la costa actua de barrera, però la disminució d’aportacions de aigua de riu a la costa provoca que la salinitat de les aigües costaneres augmenti i afavoreix la presencia de les meduses. L’altre factor clau és la desaparició de depredadors degut a la sobrepesca, determinats sistemes de pesca i la contaminació dels mars i oceans amb quantitats ingents de deixalles que en provoquen la mort (per ingesta per exemple). Un d’aquest grans depredadors de meduses del mediterrani és la tortuga careta o babaua (Caretta caretta)(figura 2).

Tortuga babaua

Figura 2: Tortuga babaua (Caretta caretta) adulta. Font: Wikipedia.

En general la idea de boscos submarins s’associa a les praderies de kelp o laminarials, ordre d’algues de grans dimensions dins de la classe Phaeophyceae. Si més no, a les nostres costes també trobem boscos submarins, però de mides més modestes. Una de les principals espècies que la formen és la posidònia (Posidonia oceanica). A nivell ecològic, aquestes comunitats són les productores primàries i proporcionen refugi per a altres especies en les comunitats marines litorals. Això permet la formació de nombrosos microhàbitats on viuen una munió de organismes. Els moviments de les onades i, sobretot, els corrents marins porten els organismes planctònics i les partícules que necessiten la majoria d’animals per sobreviure en aquest ecosistema. Tanmateix, com passa a terra ferma, l’activitat antròpica malmet aquesta boscos rics en biodiversitat. Sovint aquest espais es troben degradats per efecte de la contaminació i altres activitats humanes. A l’estiu, el dany per fondeig d’embarcacions lúdiques a les nostres costes incrementa el dany que pateixen les posidònies al llarg de l’any degut a pràctiques pesqueres poc respectuoses amb el fons marí i la sobrepesca. La sobreexplotació de determinades espècies consumidores d’eriçons de mar (com estrelles de mar, pops, peixos, etc.) en provoca el seu augment, i aquest són uns grans devoradors de posidònia. D’altra banda la introducció d’espècies invasores també en provoca la desaparició per competència directa pel nínxol ecològic.

Posidònia

Figura 3: Posidònia (Posidonia oceanica). Font: Juan Cuetos, Oceana.org.

A la muntanya sembla que la consciencia ambiental és més present amb els seus usuaris habituals. En canvi, a la costa i sobretot a les platges, aquesta preocupació per l’espai natural no és tan present. Des del principi de la temporada amb les festes de Sant Joan fins al final de temporada, la costa mediterrània rep un important increment dels impactes sobre els seus espais naturals que ja reben la resta de l’any. Amb petits gestos i sent conscients tots dels nostres actes podem minimitzar aquest dany extra sobre els ecosistemes i la seva biodiversitat.

Marc Pérez Castells

Referències

Barcelona Book – http://www.barcelonabook.com

Catalogació i diagnosi dels sistemes dunars litorals de les comarques del Baix Empordà i la Selva (2008). www.ddgi.cat/mediambient/docs/sistemadunarbs.pdf

Núria Marbà, Carlos M. Duarte, Marianne Holmer, Regino Martínez, Gotzon Basterretxea, Alejandro Orfila, Antoni Jordi and Joaquín Tintoré (2002). Effectiveness of protection of seagrass (Posidonia oceanica) populations in Cabrera National Park (Spain). Environmental Conservation, pp 509-518.

Oceana.org – http://oceana.org/

Robert S. Steneck, Michael H. Graham, Bruce J. Bourque, Debbie Corbett, Jon M. Erlandson, James A. Estes and Mia J. Tegner (2002). Kelp forest ecosystems: biodiversity, stability, resilience and future. Environmental Conservation, pp 436-459.

Roig i Munar, Francesc (2004). Anàlisi i conseqüències de la modificació artificial del perfil platja – duna provocat per l’efecte mecànic de la seva neteja. Investigacions geogràfiques, nº33 pp.87-103.

Storelli M, Storelli A, D’Addabbo R, Marano C, Brono R and Marcotrigiano G (2005). Trace elements in loggerhead turtles (Caretta caretta) from the eastern Mediterranean Sea: overview and evaluation. Environmental Pollution Volume 135, Issue 1, pp. 163-170.

Tovar-Sánchez A , Sánchez-Quiles D, Basterretxea G, L. Benedé J, Chisvert A, Salvador A, Moreno-Garrido I and Blasco J (2013). Sunscreen products as emerging pollutants to coastal waters. PLOS ONE 8: e65451

Vidal, Jaume (2014). El sistema dunar litoral i la seva funció com a reservori d’arena. http://www.greenhub.cat/el-sistema-dunar-litoral-i-la-seva-funcio-com-a-reservori-darena/

Figura 1: Platja de Castell, Costa Brava. Fuente: Barcelona Book.

El destino turístico veraniego predominante hoy en día todo el mundo es la costa. Cada año las costas y playas se llenan de gente dispuesta a disfrutar del sol, de la arena y el agua. La costa mediterránea, y en concreto la catalana, recibe la visita de la población nativa, de la península y de Europa. Para dar respuesta a esta oleada turística anual ya hace muchos años que se produjo un impacto urbanístico muy importante en el litoral. Por suerte, hoy en día la población está bastante concienciada en las consecuencias ambientales y paisajísticas sobre el espacio costero de este boom urbanístico, y parece que en nuestras costas esta agresión al medio ya está controlada para no empeorar lo poco que aún nos queda. Sin embargo, si es cierto que a nivel paisajístico la gente está muy concienciada, el impacto sobre la biodiversidad que producimos en nuestro uso cotidiano y lúdico de la costa y en sus playas no es tan presente.

A lo largo de este verano, ha aparecido en los medios de comunicación un estudio (Tovar-Sánchez, A. et al. 2013) en el que se pone de manifiesto uno de los efectos de la masificación de las playas. En concreto reflexiona sobre los efectos que producen las cremas solares que nos ponemos para protegernos del sol sobre la fauna y flora marina. La composición de la crema solar es compleja, con compuestos orgánicos e inorgánicos, y la principal finalidad de filtrar los rayos ultravioletas. Todas estas sustancias que la componen tarde o temprano acaban en el medio ambiente, sobre todo en el mar. Los análisis del estudio hechos en cinco puntos de tres zonas de la costa de la isla de Mallorca el verano de 2011 muestran que los cuatro compuestos medidos (benzofenona 3 (BZ-3), 4-metilbenciliden alcanfor (4-MBC) , TiO2 y ZnO) están presentes en el agua. En el laboratorio, un ensayo corto de 72 horas con los cuatro compuestos sobre un alga diatomea habitual de la zona (Chaetoceras gracilis) indican una toxicidad aguda. Con todos los compuestos hay una caída del crecimiento de la diatomea, aunque con concentraciones más altas de las encontradas en las costas mallorquinas. Sin embargo, con una exposición más larga los efectos de más bajas concentraciones podrían llegar a ser significativamente peligrosos (Tovar-Sánchez, A. et al. 2013).

Tal y como apuntaba Jaume Vidal hace unos meses en el artículo El sistema dunar litoral i la seva funció com a reservori d’arena (Vidal J. 2014), la adecuación de las playas para la actividad humana provoca problemas de conservación y de estabilidad dunar litoral. En estos espacios, en pocos enclaves a lo largo de nuestras costas, habitan unas especies adaptadas a unas condiciones particulares y extremas. Estas especies están especializadas en soportar una alta salinidad, temperaturas elevadas en la época estival, el spray salino y los movimientos de arena. La pérdida de estos espacios para el acondicionamiento de las playas provoca una pérdida de biodiversidad. Por tanto, los residuos en las playas pueden suponer un impacto higiénico y visual sobre el sistema natural, pero su retirada indiscriminada y poco selectiva puede producir un impacto mayor sobre el medio litoral que lo que constituían los residuos inicialmente (Xavier, F. 2004 ).

Un animal que si que están muy presente en nuestras mentes cuando es hora de ir a la playa son las medusas. A nadie le gusta la presencia de estos animales en las playas, y por ellas se llega a desaconsejar el baño en momentos puntuales a lo largo de la temporada veraniega. Si es cierto que la presencia masiva de estas se produce en momentos puntuales, su abundancia está provocada por la actividad antrópica a lo largo de bastantes años. Las medusas viven normalmente a una distancia entre 20 y 40 millas de la costa, donde el agua es más salina y más cálida. Normalmente, el agua más fría y menos salina de la costa actúa de barrera, pero la disminución de aportaciones de agua de río en la costa provoca que la salinidad de las aguas costeras aumente y favorece la presencia de las medusas. El otro factor clave es la desaparición de depredadores debido a la sobrepesca, determinados sistemas de pesca y la contaminación de los mares y océanos con cantidades ingentes de desechos que provocan la muerte (por ingesta por ejemplo). Uno de estos grandes depredadores de medusas del mediterráneo es la tortuga boba (Caretta caretta) (figura 2).

Tortuga babaua

Figura 2: Tortuga boba (Caretta caretta) adulta. Fuente: Wikipedia.

En general la idea de bosques submarinos se asocia a las praderas de kelp o laminariales, orden de algas de gran tamaño dentro de la clase Phaeophyceae. Por lo menos, en nuestras costas también encontramos bosques submarinos, pero de tamaños más modestas. Una de las principales especies que la forman es la posidonia (Posidonia oceanica). A nivel ecológico, estas comunidades son las productoras primarias y proporcionan refugio para otras especies en las comunidades marinas litorales. Esto permite la formación de numerosos micro hábitats donde viven una multitud de organismos. Los movimientos de las olas y, sobre todo, las corrientes marinas llevan los organismos planctónicos y las partículas que necesitan la mayoría de animales para sobrevivir en este ecosistema. Sin embargo, como ocurre en tierra firme, la actividad antrópica daña esta bosques ricos en biodiversidad. A menudo estos espacios se encuentran degradados por efecto de la contaminación y otras actividades humanas. En verano, el daño para fondeo de embarcaciones lúdicas en nuestras costas incrementa el daño que sufren las posidonias a lo largo del año debido a prácticas pesqueras poco respetuosas con el fondo marino y la sobrepesca. La sobreexplotación de determinadas especies consumidoras de erizos de mar (como estrellas de mar, pulpos, peces, etc.) provoca su aumento, y esto son unos grandes devoradores de posidonia. Por otra parte la introducción de especies invasoras también provoca la desaparición por competencia directa por el nicho ecológico.

Posidònia

Figura 3: Posidonia (Posidonia oceanica). Fuente: Juan Cuetos, Oceana.org.

En la montaña parece que la conciencia ambiental está más presente con sus usuarios habituales. En cambio, en la costa y sobre todo en las playas, esta preocupación por el espacio natural no está tan presente. Desde el principio de la temporada con las fiestas de San Juan hasta el final de temporada, la costa mediterránea recibe un importante incremento de los impactos sobre sus espacios naturales que ya reciben el resto del año. Con pequeños gestos y siendo conscientes todos de nuestros actos podemos minimizar este daño extra sobre los ecosistemas y su biodiversidad.

Marc Pérez Castells

Referencias

Barcelona Book – http://www.barcelonabook.com

Catalogació i diagnosi dels sistemes dunars litorals de les comarques del Baix Empordà i la Selva (2008). www.ddgi.cat/mediambient/docs/sistemadunarbs.pdf

Núria Marbà, Carlos M. Duarte, Marianne Holmer, Regino Martínez, Gotzon Basterretxea, Alejandro Orfila, Antoni Jordi and Joaquín Tintoré (2002). Effectiveness of protection of seagrass (Posidonia oceanica) populations in Cabrera National Park (Spain). Environmental Conservation, pp 509-518.

Oceana.org – http://oceana.org/

Robert S. Steneck, Michael H. Graham, Bruce J. Bourque, Debbie Corbett, Jon M. Erlandson, James A. Estes and Mia J. Tegner (2002). Kelp forest ecosystems: biodiversity, stability, resilience and future. Environmental Conservation, pp 436-459.

Roig i Munar, Francesc (2004). Anàlisi i conseqüències de la modificació artificial del perfil platja – duna provocat per l’efecte mecànic de la seva neteja. Investigacions geogràfiques, nº33 pp.87-103.

Storelli M, Storelli A, D’Addabbo R, Marano C, Brono R and Marcotrigiano G (2005). Trace elements in loggerhead turtles (Caretta caretta) from the eastern Mediterranean Sea: overview and evaluation. Environmental Pollution Volume 135, Issue 1, pp. 163-170.

Tovar-Sánchez A , Sánchez-Quiles D, Basterretxea G, L. Benedé J, Chisvert A, Salvador A, Moreno-Garrido I and Blasco J (2013). Sunscreen products as emerging pollutants to coastal waters. PLOS ONE 8: e65451

Vidal, Jaume (2014). El sistema dunar litoral i la seva funció com a reservori d’arena. http://www.greenhub.cat/el-sistema-dunar-litoral-i-la-seva-funcio-com-a-reservori-darena/


Soon…

Published by Marc Pérez Castells

Deixa un comentari