Fotografia 1: de la presa del embassament de Tranco de Beas al Parc Natural de Sierra de Cazorla, Segura y las Villas. Font: Jaume Vidal

A l’Estat Espanyol hi ha més de mil preses, la majoria destinades inicialment a l’aprofitament hidroelèctric però cada cop més el seu ús principal és el de reservori d’aigua per als grans nuclis hàbitats, per això és de vital importància fer-ne una correcta gestió al llarg de l’any per tal de garantir el subministrament d’aigua i preservar-ne la seva qualitat. Moltes d’aquestes preses no van ser dissenyades per a aquesta funció però la tendència a una menor disponibilitat d’aigua, ja sigui per les menors precipitacions anuals, per l’augment de la cobertura forestal o pel famós canvi climàtic, ha motivat que les diferents administracions centrin la seva atenció en una correcta gestió d’aquestes grans masses d’aigua dolça.

 

Fotografía 1: de la presa del embalse de Tranco de Beas en el parque Natural de Sierra de Cazorla, Segura y las Villas. Fuente: Jaume Vidal

En España hay más de mil presas, la mayoría destinadas inicialmente al aprovechamiento hidroeléctrico pero cada vez más su principal uso es el de reservorio de agua para los grandes núcleos, por eso es de vital importancia una correcta gestión a lo largo del año para garantizar el suministro y preservar su calidad. Muchas de estas presas no fueron diseñadas para esta función pero la tendencia a una menor disponibilidad de agua, ya sea por las menores precipitaciones anuales, por el aumento de la cobertura forestal o por el famoso cambio climático, ha motivado que las diferentes administraciones centren su atención en una correcta gestión de estas grandes masas de agua dulce.

Los embalses destinados al abastecimiento de agua potable son sistemas muy sensibles, por lo que su gestión debe centrase en preservar y mantener la calidad del agua que contienen. Una correcta gestión de la calidad del agua determinará el coste de su depuración y potabilización, afectando de alguna manera nuestro bolsillo.

Es fácil de entender que a medida que el embalse se van vaciando, ya sea por sequía, por operaciones de mantenimiento… su calidad empeora, esto se produce principalmente por el arrastre de los sedimentos del fondo que provocan muchas veces la liberación de nutrientes y lixiviados, provocando la putrefacción del agua. Por eso en general la gestión de los embalses se fundamenta en 3 principios:

El saneamiento de las aguas residuales, donde todas las aguas que son aportadas al curso fluvial deben ser tratadas por depuradoras biológicas con tratamiento terciario para reducir el aporte de nutrientes y así reducir la proliferación de algas.

Favorecer a todos aquellos procesos internos de autodepuración, físicos, químicos y biológicos que para que reduzcan las aportaciones de materias orgánicas y nutrientes que entren en los embalses.

La gestión hidráulica, buscando el aumento de la estabilidad térmica de la columna de agua para así seleccionar la de mayor calidad, dependiendo de la época del año.

Para potenciar este último punto es esencial una buena caracterización de la hidrodinámica para determinar cuáles son las mejores actuaciones. Son de igual importancia los aspectos físicos como químicos, por ejemplo un control de la temperatura nos permite controlar las reacciones biológicas y su distribución pero también determinar si se produce una estratificación térmica del embalse dependiendo de la época del año.

Figura 1: Evolución de la temperatura del embalse del Foix a lo largo del año. Fuente: (Armengol, 2006)

Esta estratificación conlleva que el tiempo de renovación del agua sea diferente dependiendo de la profundidad y en consecuencia la proliferación de diferentes procesos biológicos que comportan una variación de la calidad del agua. En las cuencas mediterráneas durante los meses de más frío el agua se va mezclando y durante los meses de más calor se estratifica.

gràfic

Respecto a una visión puramente ambiental los embalses provocan una discontinuidad en los ecosistemas fluviales, generando un nuevo hábitat generalmente perjudicial para las especies autóctonas, más allá de la idea utópica y hasta ahora poco efectiva de las escaleras de peces. Pero también provoca un agravio para toda la fauna y vegetación de su entorno, destruyendo el bosque de ribera y desplazando las especies que vivían. Es importante una correcta gestión de los márgenes y de las masas forestales contiguas para no generar nuevos depósitos de materia orgánica en el embalse que podrían provocar problemas en las instalaciones del embalse como semilla para nuevos procesos biológicos en detrimento de la calidad.

Para concluir remarcar que las líneas de gestión de los embalses deben ir encaminadas a reducir las aportaciones a la cuenca de nutrientes para minimizar la eutrofización, a favorecer los procesos biológicos que tienen lugar de forma natural, a incrementar el tiempo de residencia de las capas que presentan niveles más bajos de oxígeno , condiciones reductoras, y a gestionar a corto plazo para intentar extraer el agua de manera selectiva mediante torres de captación de los niveles donde la calidad del agua sea mayor.

Bibliografía

ACA (Agencia Catalana de l’Aigua), 2003. Caracterització i propostes d’estudi dels embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu.

Armengol J., Dolz J., 2004. La gestión a corto plazo del agua de los embalses, II Congreso Internacional de Ingeniería Civil, Territorio y Medio Ambiente.

Armengol J., Rodríguez J.J., García J.C., Ordóñez J., Marcé R., 2009. La gestión de los embalses en relación a la calidad del agua en condiciones de sequía extrema, Ingeniería del Agua, Vol. 16.

Armengol J., Marcé R., 2006. Limnologia de l’embassament del Foix, Projecte de Recerca , Dinàmica d’embassaments. Ibánez C., L’Impacte ambiental del Pla Hidrològic en el tram final de l’Ebre, Universitat de Barcelona. Palau A., 2003. Medidas de gestión y adecuación ambiental de embalses frentre a la eutròfia. Endesa Servicios S.L. Ramos Y.R., 2011. Modelación de cantidad y calidad de agua en embalses: Estudio de caso del Olivargas en Huelva, CSIC.

Els embassaments destinats a l’abastament d’aigua potable són sistemes molt sensibles, per tant la seva gestió ha d’anar encaminada a preservar i mantenir la qualitat de l’aigua que contenen. Una correcta gestió de la qualitat de l’aigua determina el cost de la seva depuració i potabilització, afectant d’alguna manera la nostra butxaca.

És fàcil d’entendre que a mesura que l’embassament es van buidant, ja sigui per sèquia, per operacions de manteniment, pel consum humà… la seva qualitat va empitjorant, això es produeix principalment per l’arrossegament dels sediments del fons que provoquen moltes vegades l’alliberament de nutrients i lixiviats, el que pot provocar la putrefacció de l’aigua. Per això en general la gestió dels embassaments es fonamenta en 3 principis:

El Sanejament de les aigües residuals, on totes les aigües que són aportades al curs fluvial han de ser tractades per depuradores biològiques amb tractament terciari per reduir l’aportació de nutrients i així reduir la proliferació d’algues.

L’afavoriment de tots aquells processos interns d’autodepuració, físics, químics i biològics que redueixin les aportacions de matèria orgànica i nutrients que entrin als embassaments.

La gestió hidràulica, afavorint l’augment de l’estabilitat tèrmica de la columna d’aigua per a així seleccionar la de major qualitat, depenent de l’època de l’any.

Per potenciar aquest darrer punt és essencial una bona caracterització de la hidrodinàmica per determinar quines són les millors actuacions. Són igual d’importants els aspectes físics com químics, per exemple un control de la temperatura ens permet controlar-ne les reaccions biològiques i la seva distribució però també determinar si es produeix una estratificació tèrmica de l’embassament depenent de l’època del any.

gràfic

Figura 1: Evolució de la temperatura del embassament del Foix al llarg de l’any. Font: (Armengol, 2006)

Aquesta estratificació comporta que el temps de renovació de l’aigua sigui diferent en funció de la profunditat i en conseqüència de la proliferació de diferents processos biològics que comporten una variació de la qualitat de l’aigua. A les conques mediterrànies durant els mesos de més fred l’aigua s’està barrejant i durant els mesos de més calor s’està estratificant.

De d’un punt de vista purament ambiental els embassaments provoquen una discontinuïtat en els ecosistemes fluvials, generant un nou hàbitat generalment perjudicial per a les espècies autòctones, més enllà de l’idea utòpica i fins ara poc efectiva de les escales de peixos. Però també provoquen un greuge per a tota la fauna i vegetació del seu entorn, destruint el bosc de ribera i desplaçant les especies que hi vivien. És important una correcta gestió dels marges i de les masses forestals contigües per no generar nous dipòsits de matèria orgànica en l’embassament que podrien provocar problemes a les instal·lacions de l’embassament com el desenvolupament de nous processos biològics en detriment de la qualitat.

Per concloure remarcar que les línies de gestió dels embassaments han d’anar encaminades a reduir les aportacions a la conca de nutrients per minimitzar l’eutrofització, a afavorir els processos biològics que tenen lloc de forma natural, a incrementant el temps de residència de les capes que presenten nivells més baixos d’oxigen, a millorar les condicions reductores i a desenvolupar ¡ gestionar els embasaments a curt termini per intentar extreure l’aigua de manera selectiva per mitjà de torres de captació dels nivells on la qualitat de l’aigua sigui més gran.

Bibliografia ACA (Agencia Catalana de l’Aigua), 2003. Caracterització i propostes d’estudi dels embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu.

Armengol J., Dolz J., 2004. La gestión a corto plazo del agua de los embalses, II Congreso Internacional de Ingeniería Civil, Territorio y Medio Ambiente.

Armengol J., Rodríguez J.J., García J.C., Ordóñez J., Marcé R., 2009. La gestión de los embalses en relación a la calidad del agua en condiciones de sequía extrema, Ingeniería del Agua, Vol. 16.

Armengol J., Marcé R., 2006. Limnologia de l’embassament del Foix, Projecte de Recerca , Dinàmica d’embassaments.

Ibánez C., L’Impacte ambiental del Pla Hidrològic en el tram final de l’Ebre, Universitat de Barcelona.

Palau A., 2003. Medidas de gestión y adecuación ambiental de embalses frentre a la eutròfia. Endesa Servicios S.L.

Ramos Y.R., 2011. Modelación de cantidad y calidad de agua en embalses: Estudio de caso del Olivargas en Huelva, CSIC.

Published by Pau Martinez

15 han pensat en “Com es gestiona un embassament?¿Cómo se gestionan los embalses?

Deixa un comentari