Com podem prevenir els riscos sobre la salut dels casos de contaminació? El cas del Prestige

El 14 de novembre del 2002 es va produir l’enfonsament del petroler Prestige i el consegüent vessament de part de les 77.000 tones de fuel que contenien els seus dipòsits. Aquest vessament va afectar gran part de la costa gallega i altres comunitats del nord de l’estat espanyol, donant lloc a una de les catàstrofes ecològiques més grans dels últims temps.

Tot i la desgràcia que va representar, el vessament del Prestige va ser una gran mostra de solidaritat territorial. Voluntaris d’arreu de l’estat i de l’estranger, veïns i pescadors locals es van organitzar per netejar i recuperar les costes gallegues. Consegüentment, molta gent va estar exposada a un fuel (sovint sense les mesures de seguretat necessàries (sobretot els primers mesos), veure imatges 1-3) que contenia elements tòxics amb efectes negatius potencials sobre la salut.El 14 de noviembre del 2002 se produjo el hundimiento del petrolero Prestige y el consecuente vertido de parte de las 77.000 toneladas de fuel que contenían sus depósitos. Este vertido afectó a gran parte de la costa gallega y a otras comunidades del norte español, dando lugar a una de las catástrofes ecológicas más grandes de los últimos tiempos.

 

Dades de la Conselleria de Sanidade de la Xunta van mostrar que un número considerable de persones que varen participar a les tasques de neteja del fuel van necessitar atenció sanitària. En concret, un 42% dels casos van requerir atenció per irritació a la vies aèries i símptomes respiratoris.

PRE_greenhub2

D’altra banda, diversos estudis de la Universidade de A Coruña van demostrar que durant 7 anys des de l’exposició al fuel, a les persones més exposades se’ls va incrementar el risc de patir un càncer. Aquest estudi es va basar en l’anàlisi dels danys genètics a diferents individus que van participar durant les tasques de neteja. L’estudi va constatar que els voluntaris que més temps havien estat a les platges tenien més dany genètic i, consegüentment, més risc de sofrir un càncer. També es va demostrar que després de set anys el risc de patir càncer era el mateix que el de la població no exposada.

El fuel que transportava el Prestige estava compost principalment per hidrocarburs aromàtics volàtils (benzè i toluè) i hidrocarburs aromàtics policíclics (naftalè, fluorantè i benzopirens), hidrocarburs saturats, metalls pesants (níquel, zinc i vanadi), sofre, resines i asfaltens (Bosch, 2003). Segons la International Agency for Cancer Research, el potencial carcinogen del fuel es classificava com a 2B (hi ha evidència de carcinogènesi en animals però manquen més estudis per a que n’hi hagi en humans).

En tot cas de contaminació és imprescindible saber quin risc existeix i quina ha de ser llur gestió en la gent més exposada: veïns, treballadors, gestors. Ara bé, ¿com podem saber si un episodi de contaminació és perjudicial per a la nostra salut? Per respondre aquesta pregunta hem de considerar principalment dos aspectes: d’una banda, com de perillós és el contaminant al qual s’està exposat i d’altra, com d’exposat s’està, és a dir, la dosi rebuda.

La perillositat d’un contaminant es divideix en dos aspectes fonamentals: quins efectes cancerígens i quins efectes sistèmics (tot allò que no és cancerigen) pot causar el contaminant sobre la salut humana. La perillositat sistèmica es quantifica amb una dosi de referència que indica quina és la màxima concentració de contaminant que un individu pot rebre al dia per no desenvolupar efectes sistèmics. Els efectes cancerígens d’un contaminant es mesuren en termes probabilístics. Cada contaminant cancerigen té associat una slope factor que fa referència a la probabilitat de desenvolupar un càncer; com més gran sigui, més probabilitat hi haurà. Existeixen varis organismes internacionals que periòdicament actualitzen bases de dades amb informació toxicològica com per exemple fa la US-EPA amb la base de dades IRIS.

L’exposició del contaminant fa referència a quin és el contacte que existeix entre l’individu i el contaminant. En aquest cas, haurem de conèixer quines són les característiques del medi exposat (sòl, atmosfera, aigua, menjar…), les característiques del contaminant en cada medi exposat i les característiques de l’individu exposat (hores d’exposició, edat, sexe…). És evident que l’exposició a un contaminant molt soluble comportarà més risc si l’individu està en contacte amb aigua que si ho està amb sòl. L’exposició a una mateixa concentració és probable que comporti més risc en infants que no pas en adults. Existeixen diferents programaris senzills que permeten calcular quina és la concentració d’ingesta o d’inhalació a les persones exposades. Uns dels més comuns són el RISC i el RBCA.

De la integració de l’exposició i de la perillositat es determina el risc de patir efectes sobre la salut. Aquesta integració quantitativa s’anomena anàlisi de risc (veure Figura 1).

PRE_GREENHUB_2_2_cat

En el cas del Prestige, un anàlisi de risc hauria d’haver respost quines eren les accions que s’haurien d’haver desenvolupat per a minimitzar el risc: hores màximes d’exposició, característiques de l’individu, equips de protecció… L’anàlisi de risc hauria d’haver caracteritzat el tipus d’exposició. En aquest cas, probablement, el medi amb més contacte amb l’individu hauria estat l’aire, pel que s’hauria hagut d’avaluar quina era la transferència de l’aigua o del sòl cap a l’atmosfera. D’aquesta manera, s’hagués sabut quina era la concentració de contaminant respirada. I, a partir d’aquí, considerant les dosis de referència o les slope factors, s’hauria d’haver valorat quines eren les mesures que permetrien una exposició amb un risc acceptable.

Referències

  • Consellería de Sanidade. Servicio Galego de Saúde. Consultas atendidas polo plan sanitario combinado. http://www.sergas.es/gal
  • Bosch X. Exposure to oil spill has detrimental effect on clean-up workers’ health. Lancet 2003;361:147.

Paula Rodríguez-Escales

Published by Paula Rodríguez-Escales

Algu ha pensat en “Com podem prevenir els riscos sobre la salut dels casos de contaminació? El cas del Prestige

Deixa un comentari