La contaminació atmosfèrica ambiental és un tema d’interès degut al seu impacte en la salut humana i el medi ambient. No obstant, molt menys coneguda és la qualitat de l’aire interior, que pot arribar a ser pitjor que la de l’exterior ja que els contaminants es troben confinats en una àrea tancada que dificulta la seva dispersió. Considerant que les persones passem al voltant del 90% del nostre temps en ambients interiors (US-EPA, 2009), l’exposició a l’aire interior s’ha de prendre seriosament.
finestra
Fig.1. A través de les finestres l’aire exterior s’introdueix en espais interiors i viceversa. Font: captura pròpia.

L’aire de l’exterior penetra a l’interior dels edificis principalment a través de portes i finestres (Fig. 1) per ventilació natural però també pot passar per les minúscules esquerdes presents en els edificis.
A més, i contràriament al que puguem pensar, hi ha moltes fonts de partícules en suspensió (particulate matter, PM) a les cases i oficines (deixarem de banda la indústria). Aquestes inclouen fonts de combustió (com el gas, la fusta i, també, productes del tabac); materials de construcció i mobiliari que poden emetre compostos orgànics volàtils (VOCs); aïllants que contenen fibres d’asbest i productes per al manteniment i neteja de la llar, higiene personal, o hobbies.
Una de les fonts més importants i conegudes en ambients interiors és, en els espais on està permès i a casa dels fumadors, les emissions de tabac. Les emissions del tabac contribueixen substancialment als nivells interiors de PM (Brunekreef et al., 2005; Slezakova et al., 2011).
Altres activitats humanes i, fins i tot, la simple ocupació d’un ambient interior poden contribuir a incrementar els nivells de PM (Kopperud et al., 2004). Els nostres cossos perden cèl•lules de la pell, pèls i emeten altres compostos orgànics (Braniš and Šafránek, 2011). De totes maneres, segurament l’impacte més gran en les concentracions de PM es deu a la resuspensió de partícules prèviament dipositades a les superfícies interiors (com el terra i mobles, Fig. 2) a causa de dur a terme diferents activitats com moure papers, escombrar, passar l’aspiradora, caminar, etc. La resuspensió en ambients interiors és un procés complex que depèn de la mida de la partícula, la concentració de les partícules en la superfície, el tipus de terra, el tipus i la intensitat de l’activitat, l’estil a l’hora de caminar, el tipus de ventilació i la humitat relativa (Ferro et al., 2004; Qian et al., 2014).
pols
Fig.2. Com la pols, les partícules amb diàmetre inferior a 2.5 µm també es dipositen sobre les superfícies i poden ser resuspeses per diferents activitats. Font: captura pròpia.

No obstant, encara hi ha altres activitats que tenen lloc a l’interior i que produeixen emissions de PM. De fet, cuinar (Fig. 3) pot ésser una font important de PM, especialment de partícules en el rang de les ultrafines (totes aquelles amb un diàmetre <100nm; Abdullahi et al., 2013; Kamens et al., 1991; Lanki et al., 2007). La cuina emet principalment carboni orgànic (OC, present en molècules orgàniques) que s’origina del menjar i dels olis. De fet, les emissions que sorgeixen de cuinar es troben molt influenciades pel mètode i el tipus de menjar que es cuina. Si fregim (mètode basat en olis) augmentem els nivells de PM2.5 (partícules < 2.5 µm) més que si bullim (mètode basat en aigua; See and Balasubramanian, 2008). El contingut en greix dels ingredients també afecta: com més greix, major quantitat d’emissions orgàniques (Rooge et al., 1991; Zhao et al., 2007).
capçalera
Fig 3. La cuina és una font important de partícules ultrafines. Font: captura pròpia.

Encara podem trobar moltes altres fonts de PM en ambients interiors (per exemple, emissions de VOCs per part dels productes de neteja). La clau per tenir un aire interior segur i net és la ventilació. Obriu les finestres (intenteu obrir-les en les hores de menys trànsit si viviu a la ciutat, per evitar l’entrada d’aire quan els nivells de contaminants són més alts) i deixeu que l’aire interior sigui reemplaçat per aire fresc.

REFERÈNCIES
Abdullahi, K.L., Delgado-Saborit, J.M., Harrison, R.M., 2013. Emissions and indoor concentrations of particulate matter and its specific chemical components from cooking: A review. Atmos. Environ. 71, 260–294.
Braniš, M., Šafránek, J., 2011. Characterization of coarse particulate matter in school gyms. Environ. Res. 111, 485–91.
Ferro, A.R., Kopperud, R.J., Hildemann, L.M., 2004. Source strengths for indoor human activities that resuspend particulate matter. Environ. Sci. Technol. 38, 1759–64.
Kamens, R., Lee, C., Wiener, R., Leith, D., 1991. A study of characterize indoor particles in three non-smoking homes. Atmos. Environ. 25A, 939–948.
Karlsson, E., Berglund, T., Strömqvist, M., Nordstrand, M., Fängmark, I., 1999. The effect of resuspension caused by human activities on the indoor concentration of biological aerosols. J. Aerosol Sci. 30, S737–S738.
Lanki, T., Ahokas, A., Alm, S., Janssen, N.A.H., Hoek, G., Hartog, J.J. de, Brunekreef, B., Pekkanen, J., 2007. Determinants of personal and indoor PM2.5 and absorbance among elderly subjects with coronary heart disease. J. Expo. Sci. Environ. Epidemiol. 17, 124–133.
Long, C.M., Suh, H.H., Koutrakis, P., 2000. Characterization of Indoor Particle Sources Using Continuous Mass and Size Monitors. J. Air Waste Manage. Assoc. 50, 1236–1250.
Qian, J., Peccia, J., Ferro, A.R., 2014. Walking-induced Particle Resuspension in Indoor Environments. Atmos. Environ.
See, S.W., Balasubramanian, R., 2008. Chemical characteristics of fine particles emitted from different gas cooking methods. Atmos. Environ. 42, 8852–8862.
Slezakova, K., Pires, J.C.M., Martins, F.G., Pereira, M.C., Alvim-Ferraz, M.C., 2011. Identification of tobacco smoke components in indoor breathable particles by SEM–EDS. Atmos. Environ. 45, 863–872.
US-EPA, 2009. Highlights of the Child-Specific Exposure Factors Handbook, EPA/600/R- ed. Washington, D.C.
Zhao, Y., Hu, M., Slanina, S., Zhang, Y., 2007. The molecular distribution of fine particulate organic matter emitted from Western-style fast food cooking. Atmos. Environ. 41, 8163–8171.

Published by Ioar Rivas Lara

3 han pensat en “CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA EN ESPAIS INTERIORS

Deixa un comentari