Fig. 1: Fitxa d’educació ambiental en anglès. Font pròpia.

En l’article precedent vam exposar la importància de l’anglès i l’educació ambiental per viure millor en aquest món globalitzat que habitem. Parlarem ara de quines conseqüències té o podria tindre l’intent d’aglutinar aquests dos conceptes (educació ambiental – d’ara en endavant, EA- i anglès) en una sola proposta formativa.

Cal introduir, doncs, el CLIL (Content and Language Integrated Learning), és a dir, tractar en una llengua estrangera per a l’alumne els continguts d’una assignatura (història, matemàtiques…). Com que per a molts alumnes el procés d’aprenentatge d’una llengua no és interessant en si mateix (Holderness, 1991 citat per Gursoy, pàg. 236), el CLIL és, si més no, un intent interessant perquè els alumnes es familiaritzin amb una llengua forana més enllà de l’estèril repetició dels mateixos exercicis de gramàtica any rere any: qui, dels que ara llegiu aquest article, va acabar l’escolarització obligatòria entenent i/o parlant en anglès?

Ara bé, el CLIL no és pot aplicar d’un dia per l’altre: requereix canvis en el contingut curricular dels centres educatius i nova formació pel professorat (Gursoy, 2010, 235-36). Aquí entra en joc el denominat “Topic-Based Learning” que, com a versió simplificada del CLIL, és pot aplicar a curt termini. A diferència del CLIL, enlloc d’una assignatura al complet, el TBL planteja desenvolupar en llengua estrangera només uns continguts concrets de l’assignatura. És aquí on l’EA pot jugar un paper destacat.

comenius

L’EA, com a proposta que serveix per tractar diversos temes de forma transversal, és idònia per dotar de continguts el procés d’aprenentatge d’una llengua, gairebé atemàtic (Riegerová, 2011, 26). La mancança de temes específics, que rarament ens afecten d’a prop, fa molt difícil que aquests ens puguin interessar (Focho, 2010 citat per Gursoy, 2010, 236), mancança possiblement reversible si, a través de l’EA, tractem qüestions que sí ens afecten molt directament. Encara més: temes que, si s’agafen en tota la seua magnitud, permeten abastir una àmplia, completa, varietat temàtica. La irrupció del canvi global (escalfament planetari, fenòmens meteorològics extrems, pèrdua de biodiversitat, pobresa lligada a aquests condicionants ambientals…) impossibilita deslligar les problemàtiques ambientals de les seues repercussions econòmiques i socials (IEEC, 2007, 2). Per tant, obliga l’EA a una visió holística que la fa, al mateix temps, complexa i interessant.

Així mateix, el fet que l’EA pugui portar-se a terme de forma bàsicament pràctica afavoreix també que l’aprenentatge lingüístic pugui generar més empatia de cara als alumnes. Només cal fer memòria de les experiències escolars que recordem: es tracta, en gran mesura, d’activitats en interacció directa amb el medi. Com remarca Gursoy, la canalla assimila més fàcilment els continguts “by seeing and doing” (2010, 236). I és, a partir d’aquesta experimentació, en la posterior recerca bibliogràfica, on la llengua estrangera ha de ser estrictament necessària (Gursoy, 2010, 235); en anglès accedirem a unes fonts documentals molt més àmplies. Això obliga els alumnes a esmolar la seua capacitat de síntesi i els permet viure en primera persona la utilitat pràctica de la llengua que aprenen.

En tot cas, aplicar l’EA de forma transversal en el currículum dels centres educatiustambé requerirà una continua formació dels docents en aquest camp (IEEC, 2007, 6-7) i serà més profitós si s’introdueix l’EA des de les primeres fases de l’escolarització, ja que és quan es formen els primers judicis de valors i comportaments (Şimşekli, 2004 et al. citats per Gursoy, 2010, 234). Aquesta necessitat d’especialistes en EA està consolidat un nou perfil professional, laboral, (IEEC, 2007, 3) que haurà de ser hàbil per tal que l’EA, a més d’imprescindible, sigui entesa com a útil i, per tant, atragui tant alumnes com a la resta de la societat. On, l’anglès, pot ser el nexe comunicatiu perfecte per globalitzar la seua utilitat.

Per acabar, humilment, plantegem algunes reflexions entorn a una proposta que aglutini anglès i EA, extretes de l’experiència personal:

– L’ús de recursos atractius (cançons, dibuixos animats, pel·lícules, jocs) incrementa l’interès dels alumnes pel tema tractat, així com per la llengua en què es desenvolupen.

– Centrar-nos en oferir nou vocabulari: l’EA permet tractar temes (flora, fauna, processos industrials…) que introdueixen vocabulari poc habitual per l’alumnat. La falta de vocabulari és una de les primeres mancances que detectem quan vivim en un país angloparlant.

– No infravalorar les capacitats dels alumnes: si són capaços de viure l’EA com un tema normal, ja que des de petits han rebut inputs continus en aquest sentit, familiaritzar-se amb l’anglès és una qüestió de (bastant) temps. Entre d’altres, cal donar-los-hi l’oportunitat d’escoltar i llegir en anglès, encara que sembli que no entenguin res.

– Evitar la reiteració dels temes tractats: com és estèril repetir els mateixos exercicis de gramàtica anglesa, també cal buscar temes d’EA que superin la tòpica convencional (el món del reciclatge i l’estalvi hídric és molt interessant, sí, però segurament molts dels nostres alumnes, a base d’escoltar-los any rere any, en saben més que nosaltres). Possibles temes: consum de proximitat, disseny d’habitatges sostenibles, pobresa ambiental…

– Tractar temes poc coneguts a nivell local/nacional: permet als alumnes descobrir temàtiques ambientals noves per a ells i, al mateix temps, sol obligar-los a buscar informació en llengües estrangeres. Exemple: ISA salmons Canadà.

– Evitar la negativitat sistemàtica: ser pro positius enlloc de reactius, trobar solucions per viure millor. Exemple: que els alumnes interactuïn amb les administracions públiques fent-los propostes i valorar, si s’aconsegueix, la seua aplicació.

– Focalitzar esforços en donar informació a l’alumnat: convèncer un alumne implica, almenys, canvis de costums en els seus pares.

– Adaptar els continguts al medi que tractem. Exemple: no té sentit parlar de manca de bosc al nostre país; valorem com es gestiona una finca agrícola així com els impactes ambientals que genera.

– Aprofitem les potencialitats del nostre entorn (coneixements populars, possibilitat d’interactuar amb gent de parla anglesa que visqui amb nosaltres)

– Efectivitat pràctica: tant els progressos lingüístics com els efectes de l’EA, en la mesura del possible, han de ser aplicables en el nostre dia a dia i, sobretot, comprovables.

– Evitar l’adoctrinament acrític, afavorir el diàleg: per la majoria de la gent és més apassionant el debat que els monòlegs. Valorar més en l’argumentació que no pas en les conclusions finals que obtenen els alumnes.

Hi ha, és clar, moltes més reflexions que poden fer-se entorn de com traure el màxim profit d’aglutinar l’EA i l’aprenentatge de l’anglès. De moment, intentem aplicar l’últim consell. Ara us toca a vosaltres: proposeu, debatem i, si pot ser, més enllà dels escrits, actuem.

Arnau Sabaté Gil

Fonts documentals:

Gursoy, E. (2010) Implementing environmental education to foreign language teaching to young learners. Educational Research (ISSN: 2141-5161) Vol. 1(8) pp. 232-238. Disponible online http://www.interesjournals.org/ER

IEEC (2007) Moving forward forward from Ahmedabad… Environmental Education in the 21st century. Fourth International Environmental Education Conference. Ahmedabad, India. Disponible online: http://www.unevoc.net/fileadmin/user_upload/docs/AhmedabadFinalRecommendations.pdf

Riegerová, J. (2011). Environmental Education in English Lessons: Bachelor Thesis. Brno: Masaryk University, Faculty of Education, English Language and Literature Department, 2011. 81 pp. Supervisor: Mgr. Naděžda Vojtková. Disponible online: https://is.muni.cz/th/65561/pedf_b/Bachelor_thesis_-_Jana_Riegerova_9fv4m.pdf

Wolff, D. (2011). CLIL and Learner Autonomy: relating two educational concepts. Education et Sociétés Plurilingues n°30-juin 2011. Disponible online: http://www.unifg.it/sites/default/files/allegatiparagrafo/21-01-2014/wolff_clil_and_learner_autonomy.pdf

Published by Arnau Sabaté Gil

7 han pensat en “Dos trumfos: anglès i educació ambiental. Dues eines per viure millor en un món globalitzat (i II)

Deixa un comentari