Imatge 1. Activitats d’educació ambiental a l’Itinerari del Sender del Burrià (Vandellòs, Baix Camp). Font: Escola Valdelors

Escòcia serà el proper estat de la Unió Europea. Reciclar no serveix per a res. Si el capitalisme fa fallida estem acabats. Podem, o no, compartir els veredictes amb què hem iniciat aquest article. Per uns ens hi jugaríem el coll, per alguns ens estirem els cabells i n’hi ha d’altres pels quals no perdrem ni un segon del nostre temps. I el més probable, hi estiguem d’acord o no, és que entre tots arribarem a un pacte de mínims: aquests veredictes, en el millor dels casos, no passen de ser hipòtesis ben assentades. En canvi, comptaríem amb els dits d’una mà les persones amb dos dits de front que neguin que l’anglès és la llengua global de present i de futur. I, més enllà de creure o descreure de les virtuts de l’educació ambiental per canviar el món, segurament coincidiríem en pensar que, per sort o per desgràcia, aquest tipus de coneixement envers el medi ambient serà una de les peces claus per fer front al complex canvi global que marca el nostre dia a dia i el futur de les generacions que encara han d’arribar.

 

L’anglès és la llengua que parla menys d’una quarta part de la població mundial i sense la qual les tres quartes parts restants d’habitants tenen o poden tenir mancances per desenvolupar-se amb una certa comoditat en l’actual món globalitzat. A banda dels més de 700 milions que el parlen o hi interactuen quotidianament, es diu que la zona d’expansió de nous parlants podria englobar fins a 1000 milions de persones més en els propers anys (Ammon,2003, p. 24-25). És la llengua dels negocis, de la recerca científica, de la majoria de professions que desenvolupen la seua activitat més enllà de l’estricte àmbit local (en l’accepció més provinciana del terme local) (Kitao citat per Riemer, 2002, p. 92). És, en definitiva, l’eina o intermediari més influent per tenir unes bones capacitats comunicatives. Capacitats que, gràcies al seu desenvolupament al llarg de la història, expliquen la diferència significativa entre l’actual homo sapiens i els seus ancestres evolutius, així com l’actual societat en xarxa en la qual vivim (Tattersall, I., 2000 citat per Riemer,2002, p. 91). Si em permeteu comparar-nos amb les papallones del bedoll (Biston betularia) de l’experiment de Kettlewell (link), com menys anglès sabem, les nostres ales muden cap a un blanc més pur en un món on l’escorça dels bedolls (Betula pendula) cada cop és més fosca. Només els més ben adaptats sobreviuen, paraula de Darwin.

D’una banda, l’elecció de l’anglès com a llengua de comunicació universal no és innocent i comporta, com qualsevol tria, conseqüències en el nostre dia a dia (una determinada visió econòmica, política, cultural…) (Kachru, 1992, p. 2). D’altra banda, el fet que el nombre d’angloparlants no natius pugui superar el nombre d’angloparlants natius al llarg del mil•lenni que ara encetem (Graddol 1997 citat per Riemer, 2002, p. 93), dóna una idea de la força que tenim aquells que, sense haver-lo mamat, el xarrem a la nostra manera i podem influir en l’anglès i, per extensió, la visió global que es comunicarà els propers decennis. La base de l’educació ambiental és adonar-se d’aquesta capacitat de l’individu d’alterar (per bé i per mal) la societat i, per tant, el medi en el qual vivim. Adonar-nos d’un problema ambiental, però, no significa que automàticament l’haguem de resoldre. És més, el fet que nosaltres puguem tenir una actitud pro-ambiental en genèric (“vull que els pagesos del meu país es puguin guanyar la vida”) no vol dir que adopti comportaments concrets que siguin respectuosos amb el meu medi més proper (“compro avellanes turques perquè són més barates que les del Camp de Tarragona): la voluntat primària (valors ambientals) sovint és subjugada per les conductes concretes (confort personal) (Anja Kollmuss & Julian Agyeman, 2002, p. 249).

predictors of environmental behavior

Fig. 1 Model de predicció del comportament ambiental elaborat per Hines et al el 1986. Font: Kollmuss &Agyeman, 2002, p.244

En tot cas, a continuació s’exposen algunes de les virtuts que justifiquen l’educació ambiental: les experiències directes (¿què hauria de ser l’educació ambiental, sinó reflexió i acció socioambiental feta en el propi medi que s’analitza?) tenen més influència que les indirectes (Rajecki, 1982 citat per Kollmuss &Agyeman, 2002, p. 242); el coneixement de les estratègies personals per fer front als problemes ambientals facilita l’exercici d’un comportament respectuós amb el medi ambient en aquells que són proclius a actuar d’aquesta forma (Hines, 1986 citat per Kollmuss &Agyeman, 2002, p. 243); els processos escolars centrats en l’educació ambiental, combinats en una visió holística que englobi, per exemple, l’estudi de la llengua, poden afavorir processos claus per al desenvolupament personal com ho és l’argumentació (Campaner G., 2007, p. 452-453); l’aplicació de l’educació ambiental en la planificació turística pot donar resultats socioeconòmics i ambientals interessants (Jesús, 2010, 85).

La utilitat de saber anglès és evident (a nivell professional, per descomptat, però també a nivell personal: poder fullejar el New York Times o escoltar la BBC sense filtres, si més no, oxigena). La utilitat de l’educació ambiental, a curt termini, és força més complicada de visualitzar, ja que el seu èxit recau en un objectiu final difícil d’aconseguir: el canvi (de mentalitat i, més difícil encara, de comportament). És una tasca d’allò més complexa perquè canviar un hàbit, encara que sigui per canviar a millor, és difícil (sinó, ben mirat, ja no seria un hàbit). És així: preferim el boig conegut que el savi per conèixer. O el que és el mateix: ¿per què les papallones fosques havien de tenir més èxit que les clares si, abans de l’experiment de Kettlewell i la industrialització, durant segles, a les d’ales clares els havia funcionat prou bé?

Hi ha respostes, en tot cas, que el temps acaba responent. Posaria una mà al foc per dir que Escòcia no serà el pròxim estat de la UE: Catalunya hi serà primer. L’altra mà li posaria per assegurar que reciclar serveix fins i tot pels qui diuen que no serveix de res. Diria que el capitalisme aguantarà la crisi i que la nostra espècie té futur més enllà de la crisi d’aquest capitalisme. Però, en tot cas, després d’aquest article, penseu com penseu, us sembli bé o malament que us pugui considerar papallona d’un experiment a mercè dels canvis ambientals que es vagin produint, m’agradaria que quan sentiu saber anglès i educació ambiental, a més de pensar que són dos conceptes que estan de moda, cregueu que poden servir-nos per viure millor en el nostre dia a dia. I que, si els ajuntem, ja sigui introduint l’anglès a les classes d’educació ambiental o xarrant d’educació ambiental a les classes d’anglès, podria ser força profitós. En tot cas, això ho tractarem un altre dia. Si us interessa, seguim aquí mateix a Greenhub, l’1 d’abril de 2014.

Arnau Sabaté Gil

Bibliografia

Ammon, U. (2003). Global English and the non-native speaker: Overcoming disadvantage. Language in the Twenty-first Century: Selected Papers of the Millenia… : p. 23-34

Anja Kollmuss & Julian Agyeman (2002) Mind the Gap: Why do people act environmentally and what are the barriers to pro-environmental behavior?, Environmental Education Research, 8:3, p. 239-260. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1080/13504620220145401 [Consulta: novembre 2013]

Campaner G., Lía de Longhi, A. (2007). La argumentación en Educación Ambiental. Una estrategia didáctica para la escuela media. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias Vol. 6, núm. 2, p. 442-456. Disponible a: http://www.magrama.gob.es/ca/ceneam/recursos/documentos/Nuevas_Investigaciones_Iberoamericanas_tcm8-231911.pdf [Consulta: novembre 2013]

Kachru, Braj B.(1992). The Other Tongue. English across Cultures. University of Illinois Press, p. 1-16. Disponible a: http://books.google.es/books/about/The_Other_Tongue.html?id=DV4pddGfYSIC&redir_esc=y

Jesús, J. P. (2010). La eficacia de las actividades de educación e interpretación ambiental en contextos de ecoturismo. El caso de la ruta de Las Salinas de Figueira Da Foz, Portugal. Nuevas investigaciones iberoamericanas en Educación Ambiental: p. 67-86. Disponible a: http://www.magrama.gob.es/ca/ceneam/recursos/documentos/Nuevas_Investigaciones_Iberoamericanas_tcm8-231911.pdf [Consulta: novembre 2013]

Magin, C. (2010). La educación para la sostenibilidad dentro de la educación en el tiempo libre. Nuevas investigaciones iberoamericanas en Educación Ambiental: p. 87-106. Disponible a: ídem.

Riemer, Marc J. (2002) English and Communication Skills for the Global Engineer. Global J. of Engng. Educ., Vol. 6, núm.1, p. 91-100. Disponible a: http://www.wiete.com.au/journals/GJEE/Publish/vol6no1/Riemer.pdf [Consulta: novembre 2013]

Published by Arnau Sabaté Gil

27 han pensat en “Dos trumfos: anglès i educació ambiental. Dues eines per viure millor en un món globalitzat (I)

  1. Arnau, moltes felicitats per aquest molt bon article, molt ben argumentat i força contundent.
    ¡Enhorabona!

Deixa un comentari