El risc de les indústries químiques, normativa Seveso

http://www.veuanoia.cat/wp-content/uploads/2015/02/toxic.jpg

És conegut que el sector manufacturer s’ha vist transformat al llarg dels segles. Si bé antigament es produïen els productes de forma artesana i manuals, la revolució industrial va impulsar una transformació vertiginosa en la producció agrícola i en el naixement de la industria com a tal. Aquest moment històric va esdevenir el punt d’inflexió que fa possible que avui en dia es puguin industrialitzar una àmplia diversitat de productes i en temps i quantitats impensables fa uns segles. 

Una de les indústries més destacables en el sector industrial és la química. Després d’un fort creixement d’aquesta industria durant la Segona Guerra Mundial i de passar la crisi del petroli, la industria química ha anat creixent i evolucionant per a proporcionar a la societat una sèrie de béns de consum. El fet però d’emprar i manipular grans quantitats de substàncies per a ser transformades i de crear-ne altres de noves a un ritme superior al del coneixement que es té de les propietats que els són pròpies, ha originat l’aparició de nous perills que antuvi eren inimaginables i que és imprescindible que es prenguin en consideració (Llop, 2009).

Els perills que es poden derivar d’una industria química poden ocasionar danys tant personals com de béns i del medi ambient. Les persones que a nivell laboral es veuen exposades a la toxicitat dels productes químics poden patir varis problemes de salut, destacant-ne els problemes respiratoris. Ara bé, un dels problemes més temuts per la seva gravetat i perillositat és la possibilitat de que es produeixin grans accidents que afectin més enllà de les instal·lacions industrials. Accidents que abracin grans extensions i afectin, a vegades de forma irreparable, a la societat civil, al medi ambient i als béns materials. És el que es coneix com accidents greus. 

Aquests riscs han anat creixent al llarg de les últimes dècades. Es pot observar un increment progressiu, i cada vegada més important, en el temps. Joaquim Casal estimava l’any 1999 que aproximadament el 95% dels casos d’accidents greus corresponien als últims 30 anys. Això es pot atribuir tant a un major accés a la informació sobre accidents, com principalment al desenvolupament de l’activitat industrial en molts països i el conseqüent transport de matèries perilloses. 

Alguns dels accidents greus en la indústria química més importants de la historia recent (dades recopilades fins l’any 2009) són els següents: 

Taula 1. Accidents més rellevants ocasionats amb substàncies perilloses (Llop, 2009)

Un dels casos a destacar és el que va succeir a Seveso (Itàlia). 

L’any 1976 va tenir lloc al municipi de Seveso una fuita de dioxines tetraclordibenzoparadioxin (TCDD) que va suposar l’evacuació de 600 persones i l’enverinament de 2.000 persones més. Les lesions que va patir la població van ser principalment dèrmiques però va suposar un greu impacte a la flora i la fauna de la zona i al seu entorn en general. Als pocs dies de la tragèdia van aparèixer morts un total de 3.300 animals, sobretot aus i conills. Es va haver d’iniciar un sacrifici d’emergència per tal de prevenir que la dioxina TCDD entrés a la cadena alimentària. Al 1978 més de 80.000 animals havien estat sacrificats.

L’accident es va produir a una petita planta de fabricació de productes químics, concretament de pesticides i herbicides, per una reacció exotèrmica fora de control. Des de la tarda anterior al dia de l’accident un reactor va romandre sense refrigeració ni agitació. Això va comportar la formació d’un núvol dens de vapor que contenia, entre d’altres, la dioxina TCDD, altament tòxica i que va causar la fuita del reactor.

http://www.antiwarsongs.org/img/upl/seveso.jpghttp://www.beppegrillo.it/listeciviche/liste/lombardia/comunicati_stampa/Monza%201.jpeghttp://2.bp.blogspot.com/-LyR82w8HOpo/U70VL30ALiI/AAAAAAAAHUU/h8f0uvPyjbY/s1600/seveso_animales.jpg

Arrel de casos com el de Seveso o com el de Flixborough (Regne Unit) es va posar de manifest la necessitat de millorar la seguretat de la indústria química i reduir el risc de que es produeixin accidents greus com aquests. Així, aquesta preocupació es va traslladar al marc jurídic i legal.

Des de que es va aprovar la Directiva SEVESO I, en referència a la població on es va produir l’accident, i a partir de la necessitat d’introduït substàncies perilloses al medi ambient a la legislació europea, revisar els informes i els plans d’emergència, s’ha anat treballant per evitar aquests accidents, amb l’aprovació de noves Directives.

És en aquestes Directives on podem trobar els tràmits que han de complir i presentar les industries en relació a mesures d’emergència i prevenció d’accidents.

Respecte a les competències de l’administració, en l’Estat espanyol la competència en matèria d’accidents greus amb substàncies perilloses la tenen: el Ministeri de l’Interior (a través de la Direcció General de Protecció Civil), els òrgans competents i els delegats del Govern de les comunitats autònomes, els ajuntaments o altres entitats locals, les autoritats portuàries i les capitanies marítimes. Tots ells, cadascú al seu nivell, han d’elaborar o col·laborar en l’elaboració dels plans d’emergència i informar immediatament els accidents greus a l’òrgan superior. 

De tot plegat cal extreure’n que la Seguretat és un factor molt important en les indústries químiques pel risc que poden ocasionar. Les Directives SEVESO i les seves modificacions, amb l’objectiu de protegir la població i el medi ambient tot eliminant la improvisació mitjançant la planificació, prevenció i informació, determinen una sèrie d’accions perquè, tant les indústries com les autoritats competents, col·laborin en evitar, cada cop més, tragèdies com les de Seveso, Bophal o els Alfacs a Tarragona. 

Mar Ruiz

 Bibliografia: 

  • Anàlisi del risc en instal·lacions Industriales, 1999. Joaquim Casal Fàbrega.
  • Institut de Seguretat Pública de Catalunya, 2012. Capacitació per a la planificació de l’autoprotecció en l’àmbit de Catalunya.
  • Llop, M.F (2009). El risc a la indústria. Revista digital de l’Escola Politècnica Superior, núm. 3 febrer 2009.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer