Imatge 1: Panoràmica de la platja de Es Trenc, Mallorca. Font: Google maps 2014.

És difícil definir on comença i on acaba la costa. Un professor em va dir que tota l’illa de Mallorca es pot considerar com a sistema costaner ja que els efectes del mar hi són presents en qualsevol indret, fins i tot en les zones de l’interior. Podríem definir de forma simple la costa com la zona de confluència entre el mar i la terra. Una manera molt més bonica i científica de definir-la és la següent: la costa és el prisma d’interacció entre la hidrosfera, l’atmosfera, la litosfera i la biosfera (Pardó i Roselló citat per Gómez Pujol, L. 2006).

En aquest article escriuré sobre les platges que igual que els deltes o les maresmes, són formes de costa no cohesives, atès que els materials que les constitueixen no estan litificats i segons les condicions hidrodinàmiques que els afectin poden ser mobilitzats de forma individual (Gómez Pujol, L. 2006). Concretament escriuré sobre els sistemes dunars i la seva important funció com a reservori d’arena.

Les dunes es troben en el backshore o zona supralitoral, és a dir, la zona fora de l’aigua però que està exposada als esquitxos de les onades. Per entendre la formació de les dunes es precís començar a explicar primer la dinàmica litoral. La sedimentació és la dinàmica dominant de les costes no cohesives i, per tant, la velocitat de formació i/o destrucció d’aquestes és ràpida. El vent, els corrents i l’onatge són els factors naturals responsables de la seva formació o destrucció. L’establiment del balanç sedimentari d’una platja és fonamental des del punt de vista del desenvolupament dels sistemes dunars costaners, ja que permeten determinar si el sistema és regressiu, està en equilibri o és progradant.

Les dunes són un element dinàmic del paisatge i es formen en els llocs de la costa on es donen aquests dos requeriments bàsics: la disponibilitat d’aportacions d’arena de platja de mida adequada i vent procedent del mar capaç de transportar l’arena cap a l’interior. Les dunes creixen a partir de l’arena dipositada per les ones en les bermes de platja. L’arena d’aquestes bermes es seca en els períodes de bon temps, podent ser transportada pel vent del mar cap a l’interior, on la disminució de la velocitat del vent degut a la major fricció inicia el procés d’acumulació de l’arena. Aquest procés es veu freqüentment accelerat per la presència de vegetació o d’obstacles, iniciant així la formació del sistema dunar. Quan la densitat vegetal és alta, els monticles d’arena es fusionen i formen una petita duna denominada duna embrionària. Les principals espècies de plantes capaces de formar dunes embrionàries continues permanents en les platges de la costa mediterrània són les gramínies com el borró (Ammophila arenaria) i el jull de platja (Elymus fractus).

La colonització i supervivència de les espècies vegetals de la platja seca, així com el desenvolupament de dipòsits d’arena que puguin donar lloc a la formació de les dunes embrionàries depèn de nombrosos factors. Per una banda factors naturals, com l’existència de condicions de vent favorable, aportació d’arena, presència d’espècies vegetals adequades o adaptades a les especials condicions ambientals d’aquests espais. Per altra banda factors antròpics, com les activitats relacionades amb la neteja de platges i la circulació de persones a peu, a cavall o en vehicles motoritzats (Manual de recuperació de dunes costaneres, p.76).

Les espècies que habiten en el sistema dunar, són espècies especialitzades capaces de suportar unes condicions ambientals extremes. Aquestes són l’alta salinitat del sòl, una temperatura molt elevada a l’estiu, l’esprai salí i els moviments d’arena.

Com podem observar en la figura 1. els gradients de salinitat, CaCO3 i pH disminueixen a mesura que avancem cap a l’interior, en canvi els nutrients i la matèria orgànica augmenten. Aquestes característiques determinen la distribució de les especies vegetals en el sistema dunar. gradientes abioticos Fig.1 Gradients abiòtics en dunes costaneres. Font: Manual de restauració de dunes costaneres. Ministeri d’agricultura, alimentació i medi ambient.

Una de les funcions principals de la vegetació és fixar els grans d’arena i donar-li estructura. Sense la vegetació, les dunes no serien res més que una acumulació d’arena.

Seguint la morfologia del sistema dunar en direcció terra endins, primer hi creixen les gramínies com el borró o el jull de platja, a la part central del sistema dunar hi creixen plantes llenyoses com la crucianel•la marítima, l’estepa d’arenal (a les Illes Balears només se’l coneix a les dunes de Muro), si seguim cap a l’interior hi trobem la savina, el llentiscle o fins i tot el pi pinyer. Darrera de les dunes consolidades s’hi forma una zona de salobrar on hi creixen el jonc boval o la cesquera i finalment comença el bosc de pinar.

vegetació dunar Fig.2 Distribució de les espècies vegetals en el sistema dunar. Font: Lascurain (1987).

Les platges són el principal reclam turístic de les Illes Balears. El fet de fer funcionals els espais litorals per satisfer la freqüentació massiva ha provocat problemes de conservació i estabilitat en els sistemes naturals. La neteja de les platges amb maquinària pesada per a complir amb els requeriments higiènics causa l’alteració i l’eliminació de la vegetació associada al sistema litoral, la destrucció de processos de formació de dunes, l’alteració i desestabilització de perfils naturals de la platja i l’increment del transport eòlic, la pèrdua de biodiversitat i la pèrdua de superfície i volums de platja. A vegades una acumulació de residus en les platges pot suposar un impacte higiènic i visual sobre el sistema natural, la retirada indiscriminada i poc selectiva dels mateixos pot produir un impacte major sobre el medi litoral que el que constituïen els residus inicialment (Xavier, F. 2004). Altres impactes sobre el sistema dunar són la urbanització, l’extracció d’arena per a la regeneració de platges, la circulació de vehicles i persones que provoquen l’alteració de la morfologia de les dunes i la pèrdua de qualitat de l’ecosistema dunar i la creació de barreres arquitectòniques que impedeixen la creació de dunes a les platges o bé alteren la dinàmica litoral dificultant l’acumulació de sediments a la platja.

panoramica platja de palma Imatge 2: Panoràmica de la Platja de Palma. Font: Goolge maps 2014.

El gran magatzem d’arena que formen les dunes fa que quan el vent bufa de terra, el grans d’arena solts, es dipositin sobre la platja. Aquest flux d’arena juntament amb l’arena provinent del mar en la temporada estival fan que la platja recuperi part del volum d’arena perdut durant els temporal d’hivern. Per tant la destrucció dels sistemes dunars són una de les principals causes del retrocés de les platges juntament amb la construcció de preses que retenen els sediments i els canvis provocats en els corrents marins per la construcció de ports nàutics. Les platges donen valor a les nostres illes, per tant és essencial la conscienciació social i una adequada gestió del sistema litoral per a poder seguir gaudint durant molts anys més d’aquest recurs natural que ens enriqueix.

Jaume Vidal Rubí

Bibliografia

Gómez Pujol, Lluís (2006). Patrons, taxes i formes d’erosió a les costes rocoses carbonatades de Mallorca. Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terrapag. pàg.1 http://hdl.handle.net/10803/9401

Herbari virtual del mediterrani occidental. http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html

Manual de recuperació de dunes costaneres. http://www.magrama.gob.es/es/costas/publicaciones/cap03_ecologia_tcm7-198451.pdf

Roig i Munar, Francesc (2004). Anàlisi i conseqüències de la modificació artificial del perfil platja – duna provocat per l’efecte mecànic de la seva neteja. Investigacions geogràfiques, nº33 pp.87-103.

Traveset, A., Royo, L., March, D., Riddiford, N., Servera, J., Palmer, M. Evaluación geomorfológica y de la vegetación del sistema dunar en la playa de Muro. Investigació per a la sostenibilitat de la zona costera de les Illes Balears. http://www.costabalearsostenible.es/Fichas_individuales/Castellano/es_biodiversidad/es_biodiversidad_traveset.pdf

Imagen 1: Panorámica de la playa de Es Trenc, Mallorca. Fuente: Google maps, 2014.

Es difícil definir donde empieza y donde termina la costa. Un profesor me dijo una vez que toda la isla de Mallorca se puede considerar como un sistema costero ya que los efectos del mar están presentes en todas partes, incluido en el interior. De forma simple se puede definir la costa como la zona de confluencia entre el mar y la tierra. Una definición mucho más bonita y científica es la siguiente: la costa es el prisma de interacción entre la hidrosfera, la atmósfera, la litosfera y la biosfera (Pardó i Roselló citado por Gómez Pujol, L. 2006).

En este artículo escribiré sobre las playas que igual que los deltas o las marismas, son formas de costa no cohesivas, debido a que los materiales que las constituyen no están litificados y según las condiciones hidrodinámicas que afecten a los materiales pueden ser movilizados de forma individual (Gómez Pujol, L. 2006). Concretamente escribiré sobre los sistemas dunares y su importante función como reservorio de arena.

Las dunas se encuentran en el backshore o zona supralitoral, es decir, la zona fuera del agua pero que está expuesta a la salpicadura de las olas. Para entender mejor la formación de las dunas es preciso empezar a explicar primero la dinámica litoral. La sedimentación es la dinámica dominante en las costas no cohesivas y por tanto la velocidad de formación y/o destrucción de estas es rápida. El viento, las corrientes y el oleaje son los factores naturales responsables de su formación o destrucción. Establecer el balance sedimentario de una playa es fundamental desde el punto de vista del desarrollo de los sistemas dunares costeros, ya que permiten determinar si el sistema es regresivo, está en equilibrio o si este es progradante.

Las dunas son un elemento dinámico del paisaje y se forman en lugares de la costa donde se dan estos requisitos básicos: la disponibilidad de aportes de arena de playa del tamaño adecuado y viento procedente del mar capaz de transportar la arena hacia el interior. Las dunas crecen a partir de la arena depositada por las olas en las bermas de playa. La arena de estas bermas se seca en los periodos de buen tiempo, pudiendo ser transportada por los vientos procedentes del mar hacia el interior, donde la disminución de la velocidad del viento debido al mayor rozamiento inicia el proceso de acumulación de la arena. Este proceso se ve con frecuencia acelerado por la presencia de vegetación o de obstáculos, iniciando la formación del sistema dunar. Cuando la densidad vegetal es elevada, los montículos de arena se fusionan y forman una pequeña duna denominada duna embrionaria. Las principales especies de plantas capaces de formar dunas embrionarias continuas permanentes en las playas de la costa mediterránea son las gramíneas como el barrón o carrizo (Ammophila arenaria) y Elymus fractus.

La colonización y supervivencia de la vegetación de playa seca, así como el desarrollo de depósitos de arena que puedan dar lugar a la formación de las dunas embrionarias depende de numerosos factores. Por un lado factores naturales, como la existencia de condiciones de viento favorable, aportes de arena, presencia de especies de plantas adecuadas o adaptadas a las especiales condiciones ambientales de estos espacios. Por otro lado factores antrópicos, como las actividades relacionadas con la limpieza de las playas y la circulación de personas a pie, a caballo o en vehículos motorizados (Manual de recuperación de dunas costeras, p.76).

Las especies que habitan en el sistema dunar, son especies especializadas, capaces de soportar unas condiciones ambientales extremas. Estas son la alta salinidad del suelo, una temperatura muy elevada en verano, el spray salino y los movimientos de arena.

Como podemos observar en la figura 1. los gradientes de salinidad, CaCO3 y pH disminuyen a medida que avanzamos hacia el interior, en cambio los nutrientes y la materia orgánica aumentan. Estas características determinan la distribución de las especies vegetales en el sistema dunar.

gradientes abioticos Fig.1 Gradientes abióticos en dunas costeras. Fuente: Manual de restauración de dunas costeras. Ministerio de agricultura, alimentación y medio ambiente.

Una de las funciones principales de la vegetación es fijar los granos de arena y darles estructura. Sin la vegetación, las dunas no serian más que una acumulación de arena. Siguiendo la morfología del sistema dunar en dirección hacia el interior, primero crecen las gramíneas como el barrón, en la parte central del sistema dunar crecen plantas leñosas como la Crucianella maritima, Halimium halimifolium (en las Baleares solo se conoce en las dunas de Muro), si seguimos hacia el interior encontramos la sabina, el lentisco o incluso el pino piñonero. Detrás de las dunas consolidadas se forma una zona salobre donde crecen el junco o la caña de ravena (Erianthus ravenae) y finalmente empieza el pinar.

vegetació dunar Fig. 2. Distribución de las especies vegetales en el sistema dunar. Fuente: Lascurain (1897).

Las playas son el principal reclamo turístico de las Islas Baleares. El hecho de hacer funcionales los espacios litorales para satisfacer la frecuentación masiva ha provocado problemas de conservación y estabilidad en los sistemas naturales. La limpieza de las playas con maquinaria pesada para cumplir con los requerimientos higiénicos causa la alteración y la eliminación de la vegetación asociada al sistema litoral, la destrucción de procesos de formación de dunas, la alteración y desestabilización de perfiles naturales de la playa y el incremento del transporte eólico, la perdida de biodiversidad y la perdida de superficie y volumen de playa. A veces una acumulación de residuos en las playas puede suponer un impacto higiénico y visual sobre el sistema natural, la retirada indiscriminada y poco selectiva de los mismos puede producir un impacto mayor sobre el medio litoral que el que constituían los residuos inicialmente (Xavier, F. 2004). Otros impactos sobre el sistema dunar son la urbanización, la extracción de arena para la regeneración de playas, la circulación de vehículos y personas que provocan la alteración de la morfología de las dunas y la perdida de calidad del ecosistema dunar y la creación de barreras arquitectónicas que impiden la creación de dunas en las playas o bien alteran la dinámica litoral dificultando la acumulación de sedimentos en la playa.

panoramica platja de palma Imagen 2: Panoramica de la Playa de Plama. Fuente: Google maps, 2014.

El gran almacén de arena que forman las dunas hace que cuando el viento sopla desde tierra hacia el mar, los granos sueltos de arena se depositen sobre la playa. Este flujo de arena junto a la arena proveniente del mar en la temporada estival hace que la playa recupere parte del volumen perdido durante los temporales de invierno. Con lo cual la destrucción de los sistemas dunares es una de las principales causas del retroceso de las playas juntamente con la construcción de presas que retienen los sedimentos y los cambios en las corrientes marinas provocados por la construcción de puertos náuticos. Las playas dan valor a nuestras islas, por lo tanto es esencial la concienciación social y una adecuada gestión del sistema litoral para poder seguir disfrutando durante muchos años más de este recurso natural que nos enriquece.

Jaume Vidal Rubí

Bibliografía

Gómez Pujol, Lluís (2006). Patrons, taxes i formes d’erosió a les costes rocoses carbonatades de Mallorca. Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terrapag. pàg.1 http://hdl.handle.net/10803/9401

Herbario virtual del mediterraneo occidental http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html

Manual de recuperación de dunas costeras. http://www.magrama.gob.es/es/costas/publicaciones/cap03_ecologia_tcm7-198451.pdf

Roig i Munar, Francesc (2004). Analisis y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa – duna causado por el efecto mecanico de su limpieza. Investigaciones geograficas, nº33 pp.87-103.

Traveset, A., Royo, L., March, D., Riddiford, N., Servera, J., Palmer, M. Evaluación geomorfológica y de la vegetación del sistema dunar en la playa de Muro. Investigación para la sostenibilidad de la zona costera de las Islas Baleares. http://www.costabalearsostenible.es/Fichas_individuales/Castellano/es_biodiversidad/es_biodiversidad_traveset.pdf

Image 1: Panoramic view of the Es Trenc beach (Mallorca). Source: Google maps, 2014.

It is difficult to define where the shore begins and where it finishes. A professor at the university once told me that we can consider all the island of Mallorca a shore because we can even find evidence of the sea in interior areas of Mallorca. The shore or the coastline can simply be defined as the confluence area between the sea and the land. Another definition, a more beautiful and scientific one, would be: the shore is the interaction prism between the hydrosphere, atmosphere, lithosphere and biosphere (Pardó i Roselló cited by Gómez Pujol).

In this article I will write about the beach that, like a delta or a marsh, is a non-cohesive coastline form. Due to the fact that the material establishing the non-cohesive coastline forms, e.g. the beach, is not lithified and that the material can be mobilized individually according to the hydrodynamics conditions that affected the material (Gómez Pujol, L. 2006). In particular, I will write about the dunes and their function as a sand reservoir.

The dunes are located in the backshore area of the beach. This is the area affected by waves only during severe storms. In order to understand the formation of the dunes better, it is necessary to begin with an explanation of the coastal dynamics. In the non-cohesive coastline the sedimentation is the dominant dynamic form. Therefore, the construction and/ or destruction of these coastline forms is fast. The wind, the currents and the waves are the natural factors of this construction or destruction. The establishment of the sedimentation balance of the beach is essential for the development of the coastal sand dune system. It permits finding out whether the system is regressive, transgressive or in balance.

The dunes are a dynamic element of the landscape and the following two basic requirements are necessary for their creation: 1) availability of sand appropriate in size and 2) wind from the sea that transports the sediments to the backshore. The dunes grow from the sand deposit of the berm crests created through the waves. The sand from the berm crests dries in periods of good weather. Thus, it can be transported to the backshore through the circulation of the wind coming from the sea. This is where the velocity of the wind decreases due to higher friction and the process of the accumulation of the sand starts. Very often the process gets faster through the presence of an object or vegetation, which means that some of the sand is trapped to grow a dune. In case of high vegetation density the sand piles will be fused and they build a little dune called embryonic dune. The principal species of plants that are able to build embryonic dunes in the Mediterranean coast are the Ammophila arenaria and Elymus fractus.

The colonization and survival of the plants of the dry beach, as well as the development of sand deposits where embryonic dunes can emerge, depend on numerous factors: Natural factors, like the existence of conditions of favourable wind, sand, species of plants adapted to the special environmental conditions. Anthropic factors, like activities related to the cleaning of the beaches and the circulation of people walking or horse-riding or driving motorized vehicles (Manual de recuperación de dunas costeras, p.76).

The species which live in the system of the dunes are specialized species that can survive under extreme environmental conditions. The high soil salinity, a very high temperature in summer, the salt spray and the movements of the sand are the normal conditions of life for the vegetation in the dunes.

In the first figure, on the one hand, we can see how the salinity gradient, the CaCO3 and the pH decrease as we go towards the interior. On the other hand, figure one also shows how the organic matter and the nutrients increase. These characteristics establish the distribution of the vegetal species in the dune system.

gradientes abioticos Fig.1. Abiotic gradients in the coastal dunes. Source: Manual de restauración de dunas costeras. Ministerio de agricultura, alimentación y medio ambiente.

One of the most important functions of the vegetation is to fix the grains of sand and to structure them. Without vegetation the dunes would be nothing else than an accumulation of sand.

Following the dune system morphology inland, first the marram grass (Ammophila arenaria) or Elymus fractus grows. In the central area of the dune system we find the woody plants like the Crucianella maritime or the Halimium halimifolium (in the Balearic Island we can find them only in the dune system of Muro). After them there are Juniperus phoenicea, Pistacia lentiscus or the Pinus pinea. After the consolidated dunes normally there is a brackish water area where the Scirpus holoschoenus or the Erianthus ravenae have their habitat. Even further inland the Pine forest begins.

vegetació dunar Fig. 2. Distribution of the vegetal species in the dune system. Source: Lascurain (1897).

The beaches are one of the most important tourist adverts of the Balearic Islands. Making these shore spaces functional, in order to satisfy the massive frequency of beach users, caused problems of conservation and natural system stability problems. Beach cleaning activities with heavy machines to fulfill the hygienic demand cause the alteration and the elimination of the associated vegetation of the coastline system, the destruction of dunes forming processes, the alteration and destabilization of natural profiles of the beach and increase the wind transport of materials, the loss of the biological diversity and the loss of the surface and volume of the beach. Sometimes an accumulation of waste at the beach can have a hygienic and visual impact on the natural system. The indiscriminate and little selective waste removal can have a bigger impact on the coastal areas than provoked by the waste initially (Xavier, F. 2004). The urbanization, sand removal for the beach regeneration, vehicle and people circulation that provoked the alteration of the dunes morphology and the loss of quality on the dunes system can have further impacts on the dunes system. Finally, the creation of architectonic barriers impedes the creation of dunes at the beach, or these barriers alter the coastal dynamic and obstruct de accumulation of sediments on the beach.

panoramica platja de palma Image 2: Panoramic view of Platja de Palma (Mallorca). Source: Google maps, 2014.

The individual sand granules from the big sand reservoir formed by the dunes are deposited on the beach when the wind blows from land towards the sea. During the summer the beach recovers the part of its volume that it looses during the winter through the sand flow from the dunes and the sand from the sea. This means, the destruction of the dunes system is one of the most important causes of the decline of the beach. Other facts are the dam construction that detain the sediments or the harbour construction that modify the marine currents. The beaches are of great value for our Islands, therefore, the social education and an appropriate coastal system management is necessary. This is the only way for us to be able to enjoy the natural value also in the future.

Jaume Vidal Rubí

Bibliography

Gómez Pujol, Lluís (2006). Patrons, taxes i formes d’erosió a les costes rocoses carbonatades de Mallorca. Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terrapag. pàg.1 http://hdl.handle.net/10803/9401

Herbari virtual del mediterrani occidental http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html

Manual de recuperación de dunas costeras. http://www.magrama.gob.es/es/costas/publicaciones/cap03_ecologia_tcm7-198451.pdf

Roig i Munar, Francesc (2004). Analisis y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa – duna causado por el efecto mecanico de su limpieza. Investigaciones geograficas, nº33 pp.87-103.

Traveset, A., Royo, L., March, D., Riddiford, N., Servera, J., Palmer, M. Evaluación geomorfológica y de la vegetación del sistema dunar en la playa de Muro. Investigación para la sostenibilidad de la zona costera de las Islas Baleares. http://www.costabalearsostenible.es/Fichas_individuales/Castellano/es_biodiversidad/es_biodiversidad_traveset.pdf

Published by Jaume Vidal Rubí

16 han pensat en “El sistema dunar litoral i la seva funció com a reservori d’arenaEl sistema dunar litoral y su función como reservorio de arenaThe system of the dunes and their function as a sand reservoir

  1. Hola Jaume, Gràcies per divulgar tan important informació sobre les nostres platges. Són el nostre principal reclam turístic i l’esteim deixant perdre per no conèixer bé el seu funcionament.

    Vos don un m’agrada ben gran al vostre blog. No he deixat de llegir cap dels articles que publicau. Seguiu així!!!

    Antònia Font.

Deixa un comentari