Imatge 1. Cicle de l’aigua de consum humà (imatge extreta de l’Agència Catalana de l’Aigua).

Les aigües no menteixen i contenen tot el que consumim. Els darrers desenvolupaments analítics han permès augmentar el nivell de detecció (mínima concentració a la que es detecta un compost) i molts compostos que mai s’havien detectat s’han trobat a les aigües. La gran convivència de la nostra societat amb la química de consum queda plasmada a les aigües residuals, on es troben gran part de tots els compostos que ens acompanyen dia a dia. Dins d’aquests compostos destaquen medicaments d’ampli consum (ibuprofè, anticonceptius, antidepressius…), productes cosmètics (filtres ultraviolats, sabons…) i drogues (cocaïna, cànnabis…). Tots ells s’agrupen dins del grup de contaminants emergents. Les aigües mantenen el nostre rastre. D’una banda, un cop consumits (medicaments i drogues), una part d’aquests compostos entren dins del nostre metabolisme i una altra part s’excreta fora del nostre cos i va a parar a les aigües residuals. El compost que s’excreta pot mantenir la forma original o bé pot ser un metabòlit, que és un compost derivat de l’original. D’altra banda, els productes cosmètics acaben a les aigües residuals durant les nostres tasques habituals de neteja personal. Així, les aigües residuals actuen com a embornal de tots els compostos que formen part de la nostra vida. Tal i com us vam comentar en l’article del Mauro Rodríguez, les aigües residuals es tracten a les estacions depuradores (d’ara endavant EDARs). La major part de les EDARs centren els esforços en reduir la càrrega de matèria orgànica de les aigües i els compostos nitrogenats, les més avançades també eliminen els fosfats. Tots aquests compostos (matèria orgànica, compostos nitrogenats i fosfats) els trobem en concentracions de mil·ligrams per litre a les aigües residuals. Els contaminants emergents es troben en concertacions de nanograms per litre, un milió de vegades més petites. És fàcil imaginar, que la tecnologia capaç d’eliminar els compostos més tradicionals no ho serà per a compostos en concentracions un milió més petites. I, efectivament, les EDARs tradicionals no són capaces d’eliminar els contaminants emergents i aquests continuen romanents després dels tractaments acabant als rius o als aqüífers. Un dels aspectes que més ens hauria de preocupar és el fet que les aigües que captem per a consum humà dels rius i dels aqüífers poden contenir traces d’aquests contaminants i els actuals sistemes de potabilització no els eliminen. Actualment, no existeix una regulació clara que gestioni els contaminants emergents. A més a més, un cop tornen a estar en xarxa, les aigües potables que els “acullen” tornen a rebre més contaminants. Pel que, ens podem trobar en un procés de recirculació d’aquests compostos: d’aigües residuals a aigües depurades, de depurades a aigües superficials o subterrànies, d’aquí a a aigües de consum i de consum aresiduals. Tot i aquesta realitat, no es creu que (actualment) produeixin un efecte negatiu sobre la salut humana. Els compostos es troben en concentracions molt petites. De fet, Damià Barceló apuntava a una entrevista al Temps que la cocaïna de les aigües podria causar efectes negatius si es beguessin entre 10.000 i 100.000 litres d’aigua per persona i dia. Ja són ocurrents les notícies que esmenten que s’han trobat contaminants emergents a les nostres aigües. S’han observat diversos efectes negatius en el medi aquós degut a la presència de medicaments a les aigües. Almarcha i Riera (2012) citen entre d’altres efectes: bioactivitat directa dels fàrmacs i/o dels seus metabòlits principals que pot redundar a promoure efectes ecotoxicològics aguts o crònics en organismes aquàtics; alteracions de microcosmos bacterians, per exemple afectant l’activitat dels bacteris nitrificants; resistència directa o creuada als antibiòtics per part dels microorganismes; disrupció endocrina o intersexualitat en organismes aquàtics, que pot provocar, per exemple, la feminització dels alevins d’algunes espècies sensibles de peixos, com és el cas del salmó. D’altra banda, els contaminants emergents són un camp nou que ha entrat a l’actualitat gràcies als avanços de la química analítica i no pas als riscos que poden causar sobre la salut humana i sobre el medi ambient. Tot i així, el principi de precaució hauria d’imperar i tant la comunitat científica com l’administració haurien de treballar plegades per conèixer els riscos reals que poden provocar en la salut i el medi ambient, per tal de crear eines de gestió eficients. A més a més, amb la tecnologia actual aquests compostos s’estan acumulant a les nostres aigües i poder d’aquí unes dècades les concentracions augmenten i poder sí que esdevenen un risc important.

Paula Rodríguez-Escales

REFERÈNCIES: Almarcha M., Riera P. 2011. Significació i transcendència ambientals dels medicaments d’ús humà i veterinaris. Contaminants emergents. Col·lecció documents de treball. SèrieMedi ambient 5. Diputació de Barcelona.

 

Imagen 1 Ciclo del agua de consumo humano (imagen extraída de la Agencia Catalana del Agua). Las aguas no mienten y contienen todo lo que consumimos. Los últimos desarrollos analíticos han aumentado el nivel de detección (mínima concentración a la que se detecta un compuesto) y muchos compuestos que nunca se habían detectado se han encontrado en las aguas. La gran convivencia de nuestra sociedad con la química de consumo queda plasmada en las aguas residuales, donde se encuentran gran parte de todos los compuestos que nos acompañan día a día. Dentro de estos compuestos destacan medicamentos de amplio consumo (ibuprofeno, anticonceptivos, antidepresivos…), productos cosméticos (filtros ultravioletas, jabones …) y drogas (cocaína, cannabis …). Todos ellos se agrupan dentro del grupo de contaminantes emergentes. Las aguas mantienen nuestro rastro. Por un lado, una vez consumidos (medicamentos y drogas), una parte de estos compuestos entra dentro de nuestro metabolismo y otra parte se excreta fuera de nuestro cuerpo, finalizando en las aguas residuales. El compuesto que se excreta puede mantener la forma original o bien puede ser un metabolito, que es un compuesto derivado del original. Por otra parte, los productos cosméticos acaban en las aguas residuales durante nuestras tareas habituales de limpieza personal. Así, las aguas residuales actúan como sumidero de todos los compuestos que forman parte de nuestra vida. Tal y como os comentamos en el artículo del Mauro Rodríguez, las aguas residuales se tratan en las estaciones depuradoras (en adelante EDARs). La mayor parte de las EDARs centran los esfuerzos en reducir la carga de materia orgánica de las aguas y los compuestos nitrogenados, las más avanzadas también eliminan los fosfatos. Todos estos compuestos (materia orgánica, compuestos nitrogenados y fosfatos) los encontramos en concentraciones de milimiligramos por litro. Los contaminantes emergentes se encuentran en concetraciones de nanogramos por litro, un millón de veces más pequeñas. Es fácil imaginar, que la tecnología capaz de eliminar los compuestos más tradicionales no lo será para compuestos en concentraciones un millón más pequeñas. Y, efectivamente, las EDARs tradicionales no son capaces de eliminar los contaminantes emergentes y éstos terminan en los ríos o en los acuíferos. Uno de los aspectos que más debería preocuparnos es el hecho de que las aguas que captamos para consumo humano de los ríos y los acuíferos pueden contener trazas de estos contaminantes y los actuales sistemas de potabilización no los eliminan. Actualmente, no existe una regulación clara que gestione los contaminantes emergentes. Además, una vez vuelven a estar en red, las aguas potables que los “acogen” vuelven a recibir más contaminantes. Por lo que, nos podemos encontrar en un proceso de recirculación de estos compuestos: de aguas residuales a aguas depuradas, después superficiales o subterráneas, de consumó y, de nuevo, aguas residuales. A pesar de esta realidad, no se cree que (actualmente) produzcan un efecto negativo sobre la salud humana. Los compuestos se encuentran en concentraciones muy pequeñas. De hecho, Damià Barceló apuntaba a una entrevista en el Tiempo que la cocaína de las aguas podría causar efectos negativos si se bebieran entre 10.000 y 100.000 litros de agua por persona y día. Cada vez son más comunes las noticias que mencionan que se han encontrado contaminantes emergentes en nuestras aguas. Se han observado varios efectos negativos en el medio acuoso debido a la presencia de medicamentos en las aguas. Almarcha y Riera (2012) citan entre otros efectos: bioactividad directa de los fármacos y / o de sus metabolitos principales que puede redundar en promover efectos ecotoxicológicos agudos o crónicos en organismos acuáticos; alteraciones de microcosmos bacterianos, por ejemplo afectando la actividad de las bacterias nitrificantes; resistencia directa o cruzada a los antibióticos por parte de los microorganismos; disrupción endocrina o intersexualidad en organismos acuáticos, que puede provocar, por ejemplo, la feminización de los alevines de algunas especies sensibles de peces, como es el caso del salmón. Por otra parte, los contaminantes emergentes son un campo nuevo que ha entrado en la actualidad gracias a los avances de la química analítica. Sin embargo, el principio de precaución debería imperar y tanto la comunidad científica como la administración deberían trabajar juntas para conocer los riesgos reales que pueden provocar en la salud y el medio ambiente, con el fin de crear herramientas de gestión eficientes. Además, sin una tecnología que los degrade estos compuestos se están acumulando en nuestras aguas y, aunque ahora no se consideran peligrosos, dentro de unas décadas las concentraciones aumentarán y su riesgo también.

 

ENGLISH TEXT

Published by Paula Rodríguez-Escales

Deixa un comentari