El present article pretén fer difusió d’una infraestructura poc coneguda pel gran públic i que permet a les comunitats fluvials, ictiofauna (peixos) però també fauna terrestre i semi-aquàtica, salvar les discontinuïtats que hi ha als cursos fluvials provocades per l’acció humana. Em refereixo a les escales de peixos.
Aquesta mesura correctora està recollida a la directiva marc de l’aigua (200/60/CE) pel que fa la conservació i millora de l’estat ecològic dels cursos fluvials. És una de les múltiples solucions per resoldre aquesta problemàtica, la seva idoneïtat depèn de la infraestructura a sobrepassar i de l’espècie o especies limitants, és a dir, l’espècie per a la qual es dissenya l’escala. Pels peixos és igual d’infranquejable un assut de 3 metres que una gran presa hidroelèctrica. En canvi des de punt de vista de l’enginyeria a mesura que anem afegint alçària, la complexitat de l’obra augmenta.
El disseny de les escales de peixos ha anat evolucionant de mica en mica, des de les primeres escales anomenades “ralentizadores” caracteritzades per una elevada verticalitat i un flux d’aigua molt turbulent, passant per les escales de dipòsits successius fins arribar a les actuals de tall vertical. I entre mig, mil solucions inversemblants, com per exemple el telefèric per peixos que es va construir a la presa de Frieira (Galiza).
L’evolució ha tendit a reduir l’alçada de cada petit salt, reduint també el flux i la seva turbulència i establint zones on els peixos puguin descansar durant la pujada, això ha fet augmentar exponencialment el seu rendiment.

escalapeixos1
Imatge d’una escala de peixos del tipus “ralentitzadores”, dipòsits successius i tall vertical respectivament. Font: Grupo de Enxeñaría da Auga e do Medio Ambiente

A l’hora de determinar amb certesa que l’escala de peixos és la millor solució s’han d’estudiar dos aspectes: les característiques de l’espècie limitant i la hidrologia del riu.
Al caracteritzar l’espècie limitant avaluarem aspectes com la velocitat de natació i de salt dels peixos, la seva mida, temperatura de l’aigua, la seva capacitat de resistència, el requeriment d’oxigen, els seus hàbits natatoris… També intentarem resoldre algunes preguntes: l’espècie és migratòria?, té la necessitat d’arribar a punts més alts del curs fluvial?, un cop sobrepassada la pressa podrà viure a l’embassament o serà depredada per alguna altra espècie?, és autòctona o invasora?. Aquestes preguntes són les que ens faran decidir si l’escala de peixos és la solució més idònia.
La hidrologia del riu també en serà un factor limitant. Haurem d’avaluar amb quina escala de cabals podria funcionar, si funcionaria amb el cabal ecològic i com es veuria afectada per potencials avingudes.

escala de peixos 2
Representació gràfica de la velocitat del flux en una escala de peixos i de la trajectòria del peixos al seu pas. Font: Grupo de Enxeñaría da Auga e do Medio Ambiente

Per resoldre aquesta equació multivectorial que se’ns planteja s’han desenvolupat diferents models que ens permeten obtenir una solució més acurada i prendre la correcte decisió.
Un cop avaluats tots aquests aspectes i presa la decisió que l’escala de peixos és la solució més oportuna s’haurà de decidir la seva ubicació. En general s’opta per un lateral, ja que la velocitat del flux és menor i la despesa energètica del peixos també.
Actualment la variable en la que s’està treballant més és l’efecte reclam, com fer que els peixos se sentin atrets per l’escala i alhora com fer que no s’aventurin en d’altres canalitzacions que els hi poden comportar un desenllaç fatal. S’estan desenvolupant tan reclams, com barreres sòniques que pugin ser genèriques per a diverses espècies.
Un cop posada en funcionament s’ha de fer un control periòdic del seu rendiment per anar polint alguns punts i ajudar en l’evolució d’aquesta infraestructura, encara força recent als rius de l’Estat, i que proporciona un corredor biològic de vital importància per a la supervivència d’algunes espècies als nostres rius.

Pau Martínez Bernadàs

Bibliografia

Agencia Catalana de l’Agua (ACA), Avaluació de la connectivitat per als peixos als rius de Catalunya, Barcelona, 2006. Enllaç: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/cabals/connectivitat_peixos_CAT_2006.pdf

Agencia Catalana de l’Aigua (ACA), Què és una escala de peixos?, Barcelona, 2006. Enllaç: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sequera/escala_de_peixos.pdf

L. Pena Mosquera, J. Puertas Agudo, T. Teijeiro Rodríguez, E. Peña González, Dispositivos de remnote para peces: Esclas de Hendiduras verticales. 2006. Enllaç: https://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/7032/1/13-2%255Carticle2.pdf

El presente artículo pretende hacer difusión de una infraestructura poco conocida por el gran público y que permite a las comunidades fluviales, ictiofauna (peces) pero también fauna terrestre y semi-acuática, salvar las discontinuidades que hay en los cursos fluviales provocadas por la acción humana. Me refiero a las escalas de peces.
Esta medida correctora está recogida en la directiva marco del agua (200/60/CE), en cuanto a la conservación y mejora del estado ecológico de los cursos fluviales. Es una de las múltiples soluciones para resolver esta problemática, su idoneidad depende de la infraestructura a sobrepasar y de la especie o especies limitantes, es decir, la especie para la que se diseña la escalera. Para los peces es igual de infranqueable un azud de 3 metros que una gran presa hidroeléctrica. En cambio desde una vertiente ingenieril a medida que vamos añadiendo altura, la complejidad de la obra aumenta.
El diseño de las escaleras de peces ha ido evolucionando poco a poco, desde las primeras escaleras llamadas ralentizadores, caracterizadas por una elevada verticalidad y un flujo de agua muy turbulento, pasando por las escaleras de depósitos sucesivos hasta llegar a las actuales de hendiduras verticales. Y entre medio, mil soluciones inverosímiles, como por ejemplo el teleférico para peces que se construyó la presa de Frieira (Galicia).
La evolución ha tendido a reducir la altura de cada pequeño salto, reduciendo también el flujo y su turbulencia y estableciendo zonas donde los peces puedan descansar durante la subida, lo que ha hecho aumentar exponencialmente su rendimiento.

escalapeixos1

Imagen de una escala de peces del tipo “ralentizadores”, depósitos sucesivos y corte vertical respectivamente. Fuente: Grupo de Enxeñaría da Auga e do Medio Ambiente.

A la hora de determinar con certeza que la escalera de peces es la mejor solución se deben estudiar dos aspectos: las características de la especie limitante y la hidrología del río.
Al caracterizar la especie limitando evaluaremos aspectos como la velocidad de natación y de salto, según su tamaño, temperatura del agua, su capacidad de resistencia, el requerimiento de oxígeno, sus hábitos natatorios… También intentaremos resolver algunas preguntas: ¿La especie es migratoria?, ¿Tiene la necesidad de llegar a puntos más altos del curso fluvial?, una vez sobrepasada la presa ¿Podrá vivir en el embalse o será depredada por otra?, ¿Es autóctona o invasora? Preguntas que nos harán decidir si la escala de peces es la solución más idónea.
La hidrología del río también nos será un factor limitante. Deberemos evaluar con qué escala de caudales podría funcionar, si funcionaría con el caudal ecológico y como se vería afectada por potenciales avenidas.

escala de peixos 2
Representación gráfica de la velocidad del flujo en una escala de peces y de la trayectoria de los peces a su paso. Fuente: Grupo de Enxeñaría da Auga e do Medio Ambiente

Para resolver esta ecuación multivectorial que se nos plantea se han desarrollado diferentes modelos que nos permiten obtener una solución más precisa y tomar la correcta decisión.
Una vez evaluados todos estos aspectos y si se toma la decisión de construir una escalera para peces, se deberá decidir su ubicación, en general se opta por un lateral, ya que la velocidad del flujo es menor y el gasto energético de los peces también.
Actualmente la variable en el que se está trabajando más es el efecto llamada, como hacer que los peces se sientan atraídos por la escalera y a la vez como hacer que no se aventuren en otras canalizaciones que les puedan acarrear un desenlace fatal. Se están desarrollando tanto reclamos como barreras sónicas que puedan ser genéricas para diversas especies.
Una vez puesta en funcionamiento se debe hacer un control periódico de su rendimiento para ir puliendo algunos aspectos y ayudar en la evolución de esta infraestructura, bastante reciente en los ríos del Estado, y que proporciona un corredor biológico de vital importancia para la supervivencia de algunas especies en nuestros ríos.

Pau Martínez Bernadàs

Bibliografía

Agencia Catalana de l’Agua (ACA), Avaluació de la connectivitat per als peixos als rius de Catalunya, Barcelona, 2006. Enllaç: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/cabals/connectivitat_peixos_CAT_2006.pdf

Agencia Catalana de l’Aigua (ACA), Què és una escala de peixos?, Barcelona, 2006. Enllaç: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sequera/escala_de_peixos.pdf

L. Pena Mosquera, J. Puertas Agudo, T. Teijeiro Rodríguez, E. Peña González, Dispositivos de remnote para peces: Esclas de Hendiduras verticales. 2006. Enllaç: https://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/7032/1/13-2%255Carticle2.pdf

Human made structures along a river cause discontinuities of the course river impossible to overcome by the fauna living there. It is needed to enable the passage of fish (ichthyofauna) as well as land and semiaquatic fauna. Fish ladders represent a solution to this problem; they are fish passages to overcome this lead difference. Usually a fish ladder consists on a successive system of pools which reduce the entire leap to several smaller leaps suitable for the species for which it has been designed, together with water pools between the leaps where the specimens can rest before going on to the following level change. Fish ladders help the passage of fish along the river at points where an artificial barrier presents an obstacle, the aim is to ensure the migratory movement and establish a biological connectivity in the basin or between different stretches of the stream.
The first step for determine if it is necessary to build a fish ladder is to carry out 3 different studies: a study of dam to analyze the characteristics of the obstacle itself, a second study of river’s characteristics (flow, seasonal variability) and a third study of the physiology of the fishes that are living in the river, to determine the viability of the project.
If it’s decided to build a fish ladder, the design criteria are focalized to determine what species exist in the study area in order to determine what type of fish ladder is better depending on the characteristics of each species. Not all fish ladders permit the simultaneous passage of all fish species. The second step when designing a fish ladder is to make a pilot plant to determine if the design proposal is correct and it works correctly. Finally once the project is built we need to maintain the construction and we have to evaluate that the fish ladder operates fulfilling its objective.

Published by Pau Martinez

8 han pensat en “Escala de Peixos?¿Escalera de Peces?What is a Fishladder?

Deixa un comentari