La colonització dels plàstics de l’ecosistema marí

En el món en que vivim, el plàstic s’ha convertit en un element gairebé essencial per a la vida quotidiana. És gairebé impossible passar un dia sense utilitzar algun producte que contengui plàstic. Gràcies a les seves característiques, el plàstic desenvolupa també un paper destacat en la industria i en la construcció. La producció mundial de plàstic arribà als 280 milions de tones al 2011. Aquesta data representa un creixement del 4% respecte al 2010 (PlasticsEurope). Els plàstics de major consum són el Polietilè, Poliestirè, Polipropilè, Policlorur de vinil i el PET (Associació Espanyola de Industrials Plàstics, ANIP). Malauradament, un gran volum d’aquests plàstics es depositen voluntària o involuntàriament en l’ecosistema marí, provocant greus conseqüències en els essers vius.

Passejant per la platja d’Es Trenc a Mallorca, un espai d’un alt valor ecològic, puc arribar a contar centenars de trossets de plàstic en l’arena. Malauradament, aquest no es un cas aïllat, si no un petit exemple d’una problemàtica global. Al mar Mediterrani hi viatgen a la deriva 3 milions de tones de residus dels quals el 80% són plàstics. La gran majoria dels residus plàstics provenen de terra ferma. Les principals fonts d’emissió terrestres són: els abocadors mal gestionats, les pèrdues de pellets de resina, especialment en el seu transport, els abocaments sense tractament d’aigües residuals, les plantes i les instal·lacions industrials sense controls ni mesures de seguretat adequades, els residus transportats pel vent i les activitats turístiques i recreatives. La resta prové dels vaixells de pesca, creuers, mercants, embarcacions d’esbarjo, les plataformes petrolíferes i les piscifactories (UNEP Yearbook, 2011).

Els científics es mostren cada vegada més preocupats per l’efecte potencial de l’alliberació de composts tòxics bioacumulatius persistents (CTBP) dels residus plàstics. Aquests poden causar efectes crònics en la salut com el càncer o la mutagènesi (UNEP Yearbook, 2011). A més, en molts indrets del món, els sectors del turisme i la pesca es veuen econòmicament afectats pel fet que els plàstics s’enreden en les xarxes, en les hèlixs dels vaixells o es depositen a les platges.

foto 1Foto: Programa de recollida de residus de Ge-Questa a l’illa de Flores (Açores).
Font: Elaboració pròpia

Molts animals marins poden ingerir plàstics per error, ja que s’assemblen en gran mesura al zooplàncton. Els resultats d’un estudi recent elaborat en peixos planctívors del Pacífic Nord mostra que cada peix conté una mitjana de 2,1 trossos de plàstic en el seu estómac (Boerger et al. 2010). Una vegada ingerits, els plàstics penetren en la cadena tròfica i passen d’una espècie a una altre. Les restes de plàstics arriben així fins a l’estómac de tortugues marines o dels albatros posant en perill la vida del les espècies marines. A més a més, els plàstics flotants contenen contaminants com els PCB’s (bifenils policlorats) o el DDT. Aquests contaminants tòxics al ser ingerits pels peixos poden arribar fins als humans, causant problemes de salut.

Les aus i altres organismes marins que acumulen plàstics en els seus estómacs ofereixen un bon sistema cost-eficiència per a determinar l’abundància i la composició dels petits residus plàstics (Ryan et al, 2009). Des de 1977 es duen a terme investigacions sobre els plàstics en l’estómac d’aus marines. S’ha comprovat que les restes de plàstics ingerits per les aus poden passar a les seves cries. Els nivells actuals de restes de plàstics en l’estómac de les aus, són similars als dels anys 80 tot i que hi ha un canvi en la composició dels plàstics. Actualment predominen el plàstics de productes de consum en lloc de plàstics industrials (van Franeker et al, 2011). En aigües holandeses el 90% dels residus que arriben a les platges provenen de vaixells de pesca o mercants. Tot i que l’aplicació de la legislació europea per a la millora de les instal·lacions portuàries per a la recollida de residus començà ja a mitjans de la dècada del 2000, no s’ha observat reducció en la quantitat de plàstic trobat en l’estomac de fulmars, el que suggereix que la legislació no s’està complint (UNEP Yearbook, 2011).

L’any 2011 començà la primera investigació sobre residus de plàstics flotants que viatgen a la deriva en el Mediterrani. Aquesta investigació és fruit de la col·laboració entre el projecte NIXE 3 i el CSIC de Blanes. Els resultats encara no han sortit, ja que el projecte te una durada de cinc anys, tot i que ja s’han extret mostres de plàstics que s’estan analitzant en el laboratori del CSIC. Els plàstics flotants es recullen amb un aparell anomenat “Manta Trawl”, en transsectes en línia recta de 30 minuts de durada a una velocitat constant de tres nusos. Un cop finalitzat el transsecte, s’aboca el contingut en un sedàs i allà s’examina la mostra in situ i s’extreuen els residus plàstics un cop separats de la resta de la matèria orgànica. Els plàstics es depositen en una bossa que tanca hermèticament i s’anota en un paper vegetal l’hora, la data, les coordenades del transsecte i el número de mostra.

foto 2 Foto: Manta Trawl
Font: Elaboració pròpia
foto 3 Foto: Sedàs amb mostres de plàstics recollits amb el Manta Trawl
Font: Elaboració pròpia

Tot i l’existència de diverses convencions internacionals, legislacions i normatives nacionals, el problema dels plàstics en els mars i oceans segueix sense solucionar-se. Això suggereix que hi ha deficiències en l’aplicació i execució de les normatives. No obstant, els esforços per acabar amb el problema també persisteixen. Són moltes les iniciatives regionals, locals i les ONG disposades a lluitar. El Programa de Mars Regionals del PNUMA és un exemple. Entre les seves activitats destaca el programa conjunt amb la iniciativa Neteja Internacional de Costes de Ocean Conservancy per a augmentar el grau de conscienciació sobre els residus en el mar i fomentar una major educació i participació del públic. L’any 2009 gairebé 500.000 voluntaris de 108 països diferents, recolliren 3.357 tones de plàstics de les costes. En la taula següent es pot observar una relació dels 10 residus més comuns que es recolliren de les costes.

foto4 Font: Ocean Conservancy

Una altre iniciativa portada a terme en el Mar Bàltic és la no imposició d’una taxa especial per als vaixells en l’eliminació d’olis i residus en les instal·lacions portuàries de recollida. Aquesta és una mesura de prevenció contra una pràctica habitual com es l’abocament de residus en alta mar.

Retirar tots els plàstics dels mars i oceans és impossible, però evitar que més residus plàstics de qualsevol mida arribin al mar està en les nostres mans. Per tant, la conscienciació de la població, les mesures de control en els abocadors de residus i en la industria del plàstic, concretament en el transport de pellets i les bones pràctiques tant en el sector industrial terrestre com marí, són essencials per a minimitzar el problema.

Jaume Vidal Rubí

Bibliografia

Asociación Española de Industriales de Plásticos, ANAIP, [http://www.anaip.es/]

Boerger et al. (2010). Plastic ingestion by planktivorous fishes in the North Pacific Central Gyre. Marine Pollution Bulletin. Volume 60, Issue 12, December 2010, Pages 2275–2278.

Nixe 3, [http://www.nixe3.com/]

Ocean Conservancy, [http://www.oceanconservancy.org/]

Plastics Europe, [http://www.plasticseurope.es]

Programa de Mars Regionals del PNUMA, [http://www.unep.org/regionalseas/]

Ryan et al. (2009). Monitoring the abundance of plastic debris in the marine environment. 10.1098/rstb.2008.0207 Phil. Trans. R. Soc. B 27 July 2009 vol. 364 no.

UNEP, [http://www.unep.org/regionalseas/marinelitter/initiatives/unepregions/med.asp]

Van Franeker, J.A., Blaize, C., Danielsen, J. et al. (2011). Monitoring plastic ingestion by the northern fulmar Fulmarus glacialis in the North Sea. Environmental Pollution, Volume 159, issue 10 (October, 2011), p. 2609-2615.

 

Published by Jaume Vidal Rubí

Algu ha pensat en “La colonització dels plàstics de l’ecosistema marí

Deixa un comentari