Humans (Homo sapiens) versus porcs senglars (Sus scrofa)

“El porc senglar, que tant abundava quan els boscos cobrien les nostres muntanyes, ha desaparegut amb llur destrucció. Ignoro si n’hi ha encara en algunes boscúries de les nostres províncies catalanes; com que ni els caçadors ni els excursionistes en parlen mai en les seves excursions, hem de creure que s’ha acabat” (Carles Bosch de la Trinxeria, 1887 citat per Rosell, 2010, pàg. 81). “Un mosso dispara contra un porc senglar al centre de Barcelona i acaba ferint el seu company a la cama” (ACN, 3 d’abril de 2013). Entre la possible desaparició dels porc senglar (Sus scrofa) a Catalunya que apuntava

“The wild boar, which was really abundant in our mountains, it has disappeared when this mountains has been destroyed. Maybe there are few of them inside some little forests of the Catalan provinces… The hunters and the hikers never talk about them in their trips, so we have to think that the wild boars are extinct, ” (Carles Bosch de la Trinxeria, 1887 cited by Rosell, 2010, pàg. 81). “One Mosso try to shot a wild boar in the centre town of Barcelona and he hurts his workmate in the leg” [Mosso is the Catalan Police name] (ACN, 3 d’abril de 2013). Between the text of Carles Bosch de la Trinxeria, who wrote about the possible extinction of the wild boar (Sus scrofa) in Catalonia (S of Europe, NE of Iberian Peninsula), and the recent incident in its capital city, Barcelona, has passed 126 years. This drastic change in the conditions of the wild boars population allow us to understand the environmental and landscape dynamics in this country along the XXI century.

The increase in the wild boars population is significant since 1960’s (Rosell, 1998, pàg.181). This important augment of boars have produced a lot of conflicts with the human society. The most important impacts are three: damages in the cities (parks and gardens), traffic accidents and impacts in the grown fields. The overpopulation of boars in Collserola Natural Park (located around Barcelona) and the impacts that the wild boars produce in the cities of the metropolitan area of Barcelona is the problem in which the mass media have focused their attention; its overpopulation in the populated city of Barcelona have stimulated an exhaustive research about the wild boars’ ecology. The scientists have analysed the environment conditions that affects the reproductive capacity of the specie: we should reduce the available aliment for the wild boars, because it is the most effective strategy to diminish their population; we have to avoid the mating between wild boars and pigs, because these mating increase the fertility of boars. (Rosell, Navàs, Romero, 2012, p. 215).

The scientists have confirmed that wild boars activity produces damages in vegetal species (boars ingest bulbs of some kind of orchids) and animals (they eat tortoise and bird’s eggs (Rosell, 2010, p. 86). Otherwise, the introduction of boars in the English fields would seem positive to control the Rhododendron ponticum, an invasive specie (Wilson, 2005, p.20). In the Great Britain, in 2005, the commercialization of wild boar’s meat, coming from boars grown in farms, represented £2.000.000 of benefits (idem, p.6). The rooting activity of these ungulates can have beneficial effects on the vegetal diversity of the affected area(Milton et al. 1997 cited by Cahill, 2003, p.3). In a more exhaustive analysis of the effects generated by the overpopulation of wild boars, we wouldn’t have appreciate only the economic damages, and we would have to include the possible benefits. We should keep in mind the experiences in other countries like German or Japan, where they are used to this situation too.

CIMG4045_opt

Photo. 1. Allotment protected with fence to avoid the wild boars incursions.

In the cities as well as in the crops, have been tried to reduce the accessible foodstuff for the boars. In the cities, the citizens are getting banned if they feed the wild boars; fixing the containers avoid the risk that these animals dump it and eat; with xerogardening reduce the attraction of these ungulates for the parks and gardens. In the crops, where the wild boars find an important complement for its food chain in the periods when there are shortage of forestall resources (Rosell, C. 1998, pp. 203, 210-211, 224; Dardaillon 1987, Massei et al. 1997 cited by Cahill, 2003, p. 10), the farmers use fence or electric fence to avoid its incursions.

The hunting is the measure that more mortality generates in the wild boars’ population (Rosell, 1998,pàg. 223). This strategy has been intensified, but the overpopulation of these animals continues because boars have a high reproductive potential, a short gestation and numerous offspring in every litter (Mauget, 1972, cited by Rosell et al., 2012). The hunting is insufficient to control the wild boars overpopulation: we would hunt between 70 and 160 % of the boars population before its rearing period in spring, if we want to stabilize its population (Csány, 1995; McIlroy, 1995; Vassant,1995, citats per Wilson, 2005, pàg. 22). At the same time, the hunting is restricted in Nature reserves like Collserola Natural Park, where the impact of these mammals is really important. The preventive measures have been insufficient to solve the environmental issue of the wild boars’ overpopulation.

The principal cause of the expansion of the boars was the increase of the forest surface in Catalonia, while the agriculture surface have been decrease since 1960 ((Rosell, 1998, p.181); specifically, the increase of the broadleaf forests, where the density of the boars population is bigger (ídem, p.210). Otherwise, the extinction of its only predator (in addition the humans), the wolf, not seem to be so relevant (Rosell, 1998, p. 224).

The last ten years (2000-2010), Catalonia’s forestal surface has been increased in 7,8 % (the biggest increase in the territories of Europe); Catalonia is, before the Nordic countries Sweden and Finland, the third European region with more forest surface (64 % of the Catalan territory). You can see the forest surface of some European States, and Catalan country, in the next graphic:

forest surface in Europe

Graphic 1. Forest surface in Europe (2010). Source: datum from Forestry in the EU and the world (2011) about the States of Europe; besides these European States, in the graphic show datum about Catalonia from IDESCAT (Catalan Institute of Statistics) .

Between 1991 and 2005, Catalonia lost 134.436 ha of the cultivated surface and increased 101.250 ha of forest surface (Ibàñez, Burriel, 2005, p.9); in these fourteen years, the cultivated surface lost in this territory is approximately the Mexico City’s surface (148.000 ha).

The hunting and the reduction of available food for the wild boars are necessaries measures, but insufficients. On one hand, we can say that the expansion of wild boars population is another consequence of one of the biggest environmental and social change that never have had in Catalonia: the progressive reduction of the primary sector (agriculture, ranching, forestry) and the consequent expansion of forest surface. On the other hand, the fact that some wild boars have colonised crops areas, where they can feed easily and in abundance, increases significantly its fertility (Rosell, C., Navàs F., Romero S., 2012, p. 215). In conclusion, have to study measures that allow the agriculture activity and make profitable the forestry activity in Catalonia, a country of forests. At the same time, have to use mechanisms that reduce the supplementary aliment that the boars can find in the cities or in the crops.

Acknowledgments: Martí Boada (ICTA-UAB), Teresa Canyelles (CDRE de Can Coll, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola), David Clusellas (Premsa Ajuntament Sant Cugat), Xavier Olivé (RNC Ports Tortosa i Beseit), Carme Rosell (MINUARTIA), Rosa Saladié (DAAM Ribera d’Ebre).

Bibliography

Boada, M. (2011). Boscos de Catalunya. Fundació Abertis.

Cahill, S., Llimona, F., Gràcia, J. (2003). Spacing and nocturnal activity of wild boar Sus scrofa in a Mediterranean metropolitan park. Wildlife Biology.9 (Suppl. 1), pp. 3-13.

Eurostat, European Commission (2011) Forestry in the EU and the world. A statistical portrait. Luxemburg: Publications Office of the European Union.

Ibañez J., Burriel J.A. (CREAF) (2005). Ocupació del sòl a Catalunya: 3a edició del Mapa de Cobertes (MCSC-3).

Martín, D., Ymbern, P. (2011) Control de les poblacions de porc senglar (Sus scrofa) a zones urbanes i periurbanes de Barcelona. Unpublished.

Rosell, C. (1998). Biologia i ecologia del senglar (Sus scrofa L., 1758) a dues poblacions del nordest ibèric. Aplicació a la gestió. Universitat de Barcelona, Departament de Biologia Animal, Facultat de Biologia.

Rosell, C. (2010). L’expansió dels senglars i els conflictes que genera en zones urbanitzades. Aula d’Ecologia, pp. 81-88.

Rosell, C., Navàs F., Romero S. (2012). Reproduction of wild boar in a cropland and coastal wetland area: implications for management. Animal Biodiversity and Conservation 35.2.

Rosell, C., Navàs, F., Carol, Q., Fontanillas, M.: MINUARTIA (2010) Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Wilson, C. J. (2005). Feral wild boar in England. Status, impact and management. Londres: Defra Publications.

“El jabalí, tan abundante cuando los bosques ocupaban nuestras montañas, ha desaparecido con la destrucción de estos bosques. Ignoro si aún hay en algunos pequeños bosques de nuestras provincias catalanas; como ni cazadores ni excursionistas hablan de él, tenemos que creer que se ha terminado” (Carles Bosch de la Trinxeria citado por Rosell, 2010, pág. 81. Traducción propia). “Un mosso resulta herido por su compañero al tratar de abatir a un jabalí en una calle de Barcelona” (20 minutos, 3 de abril de 2013). Entre la posible desaparición de los jabalíes (Sus scrofa) y el recién incidente en el centro de la capital catalana, han transcurrido ciento veintiséis años. Un periodo que, des del punto de vista de las dinámicas medioambientales, es relativamente corto y en el cual, si analizamos los motivos de este cambio tan drástico en la presencia de jabalíes en Cataluña, podemos entender cuál ha sido la evolución del medioambiente en este país durante el último siglo XX y principios del siglo XXI.

El crecimiento de la población de jabalíes en Cataluña, especialmente a partir de la década de 1960 (Rosell, 1998, pág.181) ha generado constantes conflictos en contactar con la actividad humana. Los impactos más visibles son tres: afectaciones en ciudades (parques y jardines, principalmente), accidentes de tráfico e impactos en cultivos. La superpoblación de jabalíes en el Parc Natural de Collserola, y los impactos que provoca en las ciudades del área metropolitana de Barcelona, han focalizado la atención mediática en el problema y han estimulado el estudio exhaustivo de la ecología de los jabalíes. Se ha analizado con especial interés los factores ambientales que condicionan la capacidad reproductiva de la especie: reducir los alimentos disponibles es la forma más efectiva de mermarla; se tiene que evitar el cruce de la especie con cerdos domésticos, que incrementa la fertilidad de los jabalíes (Rosell, Navàs, Romero, 2012, pág. 215). También es relevante el estudio Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya sobre las densidades de la población de estos ungulados (Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2010).

Así mismo, se ha constatado que la actividad de los jabalíes afecta a especies vegetales (ingesta de bulbos de orquídeas) y animales (ingesta de huevos de tortugas y de pájaros). Por el contrario, la introducción de estos mamíferos en cultivos ingleses para controlar la especie invasora Rhododendron ponticum parece ser efectiva (Wilson, 2005, pág.20); también en Gran Bretaña, en 2005 el comercio de carne de jabalíes criados en granja generaba £2.000.000 (ídem, pág.6). A la vez, cuando dichos animales hurgan el suelo, pueden favorecer la diversidad vegetal del área afectada (Milton et al. 1997 citado por Cahill, 2003, pág.3). Además de las pérdidas económicas, un análisis más detallado de la problemática de los jabalíes debería contemplar sus posibles beneficios. También se tendría que valorar la experiencia de otros territorios como Alemania o Japón, acostumbrados a este conflicto socioambiental.

CIMG4045_opt

Foto 1. Huertos vallados para evitar las incursiones de los jabalíes (Vandellòs, Tarragona)

Tanto en las ciudades como en los cultivos, se ha intentado reducir la población de jabalís limitando su acceso a la comida. En las ciudades, prohibiendo que los ciudadanos los alimenten, con mecanismos antivuelco para evitar que hurguen en contenedores e implantando sistemas de xerojardinería que disminuían la atracción que parques y jardines ejercen sobre estos ungulados. En los campos de cultivo, donde los jabalíes encuentran un importante recurso trófico en épocas de escasez de recursos forestales (Rosell, C. 1998, pág. 203, 210-211, 224; Dardaillon 1987, Massei et al. 1997 citados por Cahill, 2003, pág. 10), se les intenta impedir el acceso mediante vallas o pastor eléctrico.

La caza también se ha intensificado. Si bien esta medida es la que más mortalidad genera entre los jabalíes (Rosell, 1998, pág.223), el elevado potencial reproductivo de la especie, el corto período de gestación y el elevado número de crías por camada (Mauget, 1972, citat per Rosell et al., 2012), impide estabilizar la población; para estabilizarla sólo con la actividad cinegética, tendría que eliminarse entre el 70 i el 160 % de la población de jabalíes existente antes del período primaveral de cría (Csány, 1995; McIlroy, 1995; Vassant,1995, citados por Wilson, 2005, pág. 22). Además, la caza está más regulada en espacios naturales protegidos como Collserola o el Parc Natural dels Ports, donde el impacto de dicha especie es importante. Las medidas preventivas, tanto en cultivos como en el espacio urbano, han sido insuficientes para solventar este conflicto ambiental.

La expansión de la superficie forestal y, por consiguiente, del hábito natural del jabalí, fue el factor que desencadeno la expansión de la población de estos mamíferos; cabe considerar la expansión de bosques planifolios, donde la población de este animal presenta una densidad más elevada (Rosell, 1998, pág.210): durante el intervalo 1992-2004, la encina (Quercus ilex), planifolia, tuvo un incremento significativo (IEFC-CREAF citado por Boada, 2011). Por el contrario, la desaparición del lobo (Canis lupus), único depredador del jabalí a banda del hombre, parece ser menos significativo (Rosell, 1998, pág. 224).

En el gráfico se puede ver que, en el año 2010, Cataluña fue, después de las nórdicas Suecia y Finlandia, el tercer territorio más boscoso de Europa (Eurostat, 2011, pág. 13; IDESCAT, 2010); también es significativo que es el territorio que tuvo un crecimiento más destacado en su superficie forestal entre 2000 y 2010 (7,8 %) (ídem). Concretamente, en el intervalo 1991-2005 hubo un incremento de 101.250 ha de superficie forestal que, a la vez, coincide con una reducción de 134.436 ha de la superficie cultivada (Ibàñez, Burriel , 2005, pág.9); la superficie boscosa incrementada en Cataluña durante estos catorce años equivale aproximadamente a la mitad de la superficie de la provincia de Guipúzcoa (198.000 ha), mientras que la reducción de hectáreas de superficie conreada casi equivale a la superficie de Ciudad de México (148.000 ha).

superfície forestal en Europa

Gráfico 1. Superficie forestal en Europa (2010). Font: datos extraídos de Forestry in the EU and the world (2011) sobre los Estados de Europa; además de estos Estados, se muestran los datos sobre Cataluña, obtenidos a través del IDESCAT. Elaboración propia.

Intensificar la caza y limitar la alimentación disponible para los jabalíes es necesario pero insuficiente. Por un lado, la expansión de la población de estos ungulados es una consecuencia más de uno de los cambios socioambientales más significativos que se ha producido en Cataluña a partir de la década de 1960. La debacle en el sector económico primario (agricultura, ganadería, silvicultura) ha supuesto un crecimiento exponencial de la superficie forestal. Por el otro lado, se constata que el hecho que algunos jabalíes colonicen zonas cultivadas, donde pueden obtener alimento abundante durante todo el año, incrementa significativamente su capacidad reproductiva, aumentando su población (Rosell, C., Navàs F., Romero S., 2012, pág. 215). En definitiva, se tiene que facilitar el desarrollo de la actividad agraria y la capitalización del potencial silvícola del país, al mismo tiempo que se impide el acceso de los jabalíes a la alimentación suplementaria que les ofrecen conreos y zonas urbanas.

Agradecimientos: al Sr. Martí Boada (ICTA-UAB), Sra. Teresa Canyelles (CDRE de Can Coll, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola), Sr. David Clusellas (Premsa Ajuntament Sant Cugat), Sr. Xavier Olivé (RNC Ports Tortosa i Beseit) , Sra. Carme Rosell (MINUARTIA), Sra. Rosa Saladié (DAAM Ribera d’Ebre).

Bibliografía

Boada, M. (2011). Boscos de Catalunya. Fundació Abertis.

Cahill, S., Llimona, F., Gràcia, J. (2003). Spacing and nocturnal activity of wild boar Sus scrofa in a Mediterranean metropolitan park. Wildlife Biology.9 (Suppl. 1), 3-13.

Departament de Medi Ambient i Habitatge (2010) Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Realitzado per MINUARTIA.

Eurostat, European Commission (2011) Forestry in the EU and the world. A statistical portrait. Luxemburg: Publications Office of the European Union.

Ibañez J., Burriel J.A. (CREAF) (2005). Ocupació del sòl a Catalunya: 3a edició del Mapa de Cobertes (MCSC-3).

Martín, D., Ymbern, P. (2011) Control de les poblacions de porc senglar (Sus scrofa) a zones urbanes i periurbanes de Barcelona. Inédito.

Rosell, C. (1998). Biologia i ecologia del senglar (Sus scrofa L., 1758) a dues poblacions del nordest ibèric. Aplicació a la gestió. Universitat de Barcelona, Departament de Biologia Animal, Facultat de Biologia.

Rosell, C. (2010). L’expansió dels senglars i els conflictes que genera en zones urbanitzades. Aula d’Ecologia, 81-88.

Rosell, C., Navàs F., Romero S. (2012). Reproduction of wild boar in a cropland and coastal wetland area: implications for management. Animal Biodiversity and Conservation 35.2.

Wilson, C. J. (2005). Feral wild boar in England. Status, impact and management. Londres: Defra Publications.

Carles Bosch de la Trinxeria i el recent incident al centre de la capital catalana, han passat cent vint-i-sis anys. Un període que, des del punt de vista de les dinàmiques naturals, és relativament curt i en el qual, si analitzem els motius d’aquest canvi tan dràstic en la presència del senglar a Catalunya, podem entendre força bé quina ha estat l’evolució del medi ambient en aquest país durant el darrer segle XX i el principi del XXI.

El creixement de la població de senglars, especialment a partir dels anys seixanta (Rosell, 1998, pàg.181), ha generat conflictes constants en entrar en contacte amb l’activitat humana. Les afectacions més visibles són tres: impacte en ciutats (parcs i jardins, sobretot), accidents de trànsit i impactes en conreus. La superpoblació de senglars al Parc Natural de Collserola, i les afectacions que provoca en les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, ha centrat l’atenció mediàtica en el problema i ha estimulat l’estudi exhaustiu de l’ecologia dels senglars. S’ha analitzat amb especial interès els condicionants ambientals que afecten la capacitat reproductiva de l’espècie: reduir la disponibilitat d’aliments és la manera més efectiva de disminuir-la; cal evitar el creuament de l’espècie amb porcs domèstics, el qual n’incrementa la seua fertilitat (Rosell, Navàs, Romero, 2012, pàg. 215). D’altra banda, és interessant el Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya sobre l’evolució de la densitat d’aquests ungulats (Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2010).

També s’ha constatat que l’activitat del porc senglar produeix afectacions en espècies vegetals (ingesta de bulbs de certes orquídies) i animals (ingesta de postes de tortugues o d’ocells) (Rosell, 2010, pàg. 86). Per contra, la introducció de senglars en alguns camps anglesos per a controlar l’espècie invasora Rhododendron ponticum sembla ser positiva (Wilson, 2005, pàg.20); també a la Gran Bretanya, l’any 2005 la comercialització de carn de senglars criats en granja generava £2.000.000 (ídem, pàg.6). Així mateix, quan aquests ungulats furguen el sòl, poden produir beneficis en la diversitat vegetal de la zona afectada (Milton et al. 1997 citat per Cahill, 2003, pàg.3). En una anàlisi més detallat de la problemàtica dels senglars, caldria valorar, a banda de les pèrdues econòmiques, els possibles beneficis. Caldrà tenir en compte l’experiència d’altres territoris com Alemanya o el Japó, avesats també a la problemàtica.

CIMG4045_opt

Foto 1. Horts envoltats de tanca per evitar l’accés als senglars (Vandellòs, Baix Camp)

Tan en l’àmbit urbà com en els conreus, s’ha intentat limitar-los l’accés a l’aliment per disminuir la població d’aquests animals. En les ciutats, prohibint que els ciutadans alimentin els senglars, fixant els contenidors per evitar que els aboquin i implantant sistemes de xerojardineria que disminueixin l’atracció d’aquests ungulats a parcs i jardins. En els conreus, on els porcs senglars troben un important complement tròfic en èpoques d’escassetat de recursos forestals (Rosell, C. 1998, pàg. 203, 210-211, 224; Dardaillon 1987, Massei et al. 1997 citats per Cahill, 2003, pàg. 10), s’intenta impedir-los l’accés mitjançant tanques o sistemes de pastor elèctric.

També s’ha intensificat la caça. Si bé és aquesta mesura la que més mortaldat genera entre els senglars (Rosell, 1998,pàg. 223), l’alt potencial reproductiu de l’espècie, un curt període de gestació i un nombre elevat de cries per ventrada (Mauget, 1972, citat per Rosell et al., 2012), impedeix estabilitzar-ne la població; per estabilitzar-la només amb la caça, caldria eliminar entre un 70 i un 160 % de la població de senglars que existia abans del període primaveral de cria (Csány, 1995; McIlroy, 1995; Vassant,1995, citats per Wilson, 2005, pàg. 22). Així mateix, la caça està més regulada als espais naturals protegits com Collserola o el Parc Natural dels Ports, on l’impacte dels senglars és important. Les mesures preventives, tan en els conreus com en l’espai urbà, han resultat insuficients per resoldre aquest conflicte ambiental.

L’expansió de la superfície forestal, i per tant, de l’hàbitat natural del senglar, va ser el factor que va desencadenar l’expansió de la seua població; en aquest sentit, és significativa l’expansió de boscos planifolis, on la població de senglars presenta una densitat més alta (Rosell, 1998, pàg.210): en l’interval 1992-2004, l’alzina (Quercus ilex), planifòlia, presenta un increment significatiu (IEFC-CREAF citat per Boada, 2011). Per contra, la desaparició del seu únic depredador natural a banda de l’ésser humà, el llop (Canis lupus), no sembla ser tan rellevant (Rosell, 1998, pàg. 224).

Com es veu en els gràfic següent, l’any 2010 Catalunya fou, després de les nòrdiques Suècia i Finlàndia, el tercer territori més boscós d’Europa (Eurostat, 2011, pàg. 13; IDESCAT, 2010); així mateix, és el territori europeu que experimentà un creixement de la superfície forestal més gran entre el 2000 i el 2010 (7,8 %) (ídem). En concret, entre 1991 i 2005 hi ha hagut un increment de 101.250 ha de superfície forestal que, d’altra banda, coincideix amb una reducció de la superfície conreada de 134.436 ha (Ibàñez, Burriel , 2005, pàg.9); és a dir, que la superfície de bosc incrementada a Catalunya durant aquests catorze anys ve a ser aproximadament la superfície de la comarca del Baix Ebre (100.270 ha), mentre que la reducció en les hectàrees de conreu pràcticament seria la superfície de Ciutat de Mèxic (148.000 ha).

superfície forestal a Europa (2010)

Gràfic 1. Superfície forestal a Europa (2010). Font: dades extretes de Forestry in the EU and the world (2011) respecte als Estats d’Europa; a banda d’aquests Estats, també es presenten les dades sobre Catalunya extretes de l’IDESCAT. Elaboració pròpia.

La caça i l’intent de reduir l’aliment disponible per als senglars per a disminur-ne la població són necessàries, però insuficients. D’una banda, sembla clar que l’expansió de la població de senglars va ser una altra conseqüència d’un dels principals canvis socioambientals que s’han produït a Catalunya: la pèrdua progressiva del pes de l’activitat primària (agricultura, ramaderia, silvicultura) que, a partir de la dècada de 1960, ha implicat un creixement exponencial de la superfície forestal. D’altra banda, el fet que alguns senglars hagin colonitzat zones agrícoles, on poden obtenir menjar constant i en abundància, incrementa de forma significativa la seua capacitat reproductiva, augmentant la població de senglars (Rosell, C., Navàs F., Romero S., 2012, pàg. 215). En definitiva, cal estudiar fórmules que facilitin el desenvolupament de l’activitat agrària i la valorització del capital silvícola del país i, al mateix temps, cal implantar els mecanismes necessaris per evitar l’accés dels senglars a l’alimentació suplementària que obtenen a les zones conreades, així com en l’espai urbà.

Arnau Sabaté Gil

Agraïments: a en Martí Boada (ICTA-UAB), na Teresa Canyelles (CDRE de Can Coll, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola), en David Clusellas (Premsa Ajuntament Sant Cugat), en Xavier Olivé (RNC Ports Tortosa i Beseit), na Carme Rosell (MINUARTIA), na Rosa Saladié (DAAM Ribera d’Ebre).

Bibliografia

Boada, M. (2011). Boscos de Catalunya. Fundació Abertis.

Cahill, S., Llimona, F., Gràcia, J. (2003). Spacing and nocturnal activity of wild boar Sus scrofa in a Mediterranean metropolitan park. Wildlife Biology.9 (Suppl. 1), 3-13.

Departament de Medi Ambient i Habitatge (2010) Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Realitzat per MINUARTIA.

Eurostat, European Commission (2011) Forestry in the EU and the world. A statistical portrait. Luxemburg: Publications Office of the European Union.

Ibañez J., Burriel J.A. (CREAF) (2005). Ocupació del sòl a Catalunya: 3a edició del Mapa de Cobertes (MCSC-3).

Martín, D., Ymbern, P. (2011) Control de les poblacions de porc senglar (Sus scrofa) a zones urbanes i periurbanes de Barcelona. Inèdit.

Rosell, C. (1998). Biologia i ecologia del senglar (Sus scrofa L., 1758) a dues poblacions del nordest ibèric. Aplicació a la gestió. Universitat de Barcelona, Departament de Biologia Animal, Facultat de Biologia.

Rosell, C. (2010). L’expansió dels senglars i els conflictes que genera en zones urbanitzades. Aula d’Ecologia, 81-88.

Rosell, C., Navàs F., Romero S. (2012). Reproduction of wild boar in a cropland and coastal wetland area: implications for management. Animal Biodiversity and Conservation 35.2.

Wilson, C. J. (2005). Feral wild boar in England. Status, impact and management. Londres: Defra Publications.

Published by Arnau Sabaté Gil

5 han pensat en “Humans (Homo sapiens) versus porcs senglars (Sus scrofa)

  1. Moltes gràcies a tots per l’interès! La setmana que ve, podreu llegir un article de l’Antoni Siquier sobre l’evolució de l’urbanisme a les Illes Balears la primera dècada del 2000. Us hi esperem!
    Arnau Sabaté

Deixa un comentari