Al fons, la torre de refrigeració de les centrals nuclears d’Ascó vista des del municipi de La Fatarella. Font pròpia

Quan es parla de les centrals nuclears, els seus partidaris en destaquen l’impacte positiu, a nivell econòmic i laboral, que aquest tipus d’indústria genera en els habitants de la zona. Recupero, aquí, una anàlisi concreta que vaig fer fa uns anys al municipi de La Fatarella (Terra Alta)*, sobre els llocs de treball que havien generat entre els seus habitants les veïnes centrals d’Ascó (Ribera d’Ebre). La implantació de dues centrals nuclears al municipi limítrof d’Ascó es feu a principis de la dècada de 1970. S’exposa a continuació l’evolució de la població activa de La Fatarella que treballà en el sector industrial, entre 1940 i 2001. Dibujo1 Gràfic 1. Evolució del sector industrial a La Fatarella (1940-20011). Font: elaboració pròpia a partir dels padrons de La Fatarella (1940, 1950, 1960, 1970, 1981), IDESCAT (1991, 2001)

La construcció de les dues centrals nuclears d’Ascó es produeix entre mitjans de 1970 i mitjans de 1980. El canvi més remarcable, el pas del 4,56 % de població activa en el sector industrial de 1970 al 35,25 % de 1981, s’emmarca dins d’aquest període de construcció. S’analitza seguidament quin percentatge d’aquesta població activa en el sector industrial correspon a l’activitat de construcció de les dues centrals d’Ascó. A continuació s’exposen gràficament els resultats de 1981: Dibujo2 Gràfic 2. Distribució de la població activa de 1981 a La Fatarella en el sector industrial. Font: elaboració pròpia a partir dels padró de La Fatarella de 1981. Veiem com la població activa que treballava en la construcció de les centrals nuclears d’Ascó representa el 49 % del total de la població activa en el sector secundari. La resta de sector secundari es distribueix entre els qui treballaven en les fàbriques de manufactura de camises de La Fatarella (36 %) i els i les treballadores que estaven ocupats en d’altres petites empreses localitzades al mateix municipi (14 %).

Si extrapolem les anteriors dades en el conjunt de la població activa de La Fatarella el 1981, observem com la població activa ocupada en les centrals nuclears d’Ascó representa un 17,27 % del total de la població activa. La població ocupada en les fàbriques de manufactura de camises representa el 12,69 % del total d’aquesta població activa. A curt termini constatem que la construcció de les dues centrals nuclears d’Ascó és l’activitat econòmica del sector secundari a la qual s’incorpora un percentatge més elevat de població activa. Segons fonts orals consultades, la majoria de persones que treballaren en la construcció de les dues centrals nuclears, fins aquell moment, treballaven en el sector primari, majoritàriament l’agricultura.

L’augment de població activa dedicada al sector secundari (del 4, 56 % de 1970 al 35 % de 1981, suposà un increment del 773 %) gairebé coincideix amb la davallada de la població activa dedicada al sector primari (del 83, 13 % de 1970 al 46, 48 % de 1981; significa una disminució del 55,91%). L’increment de la població activa ocupada en la construcció i en els serveis és poc significativa.

La construcció de les dues centrals nuclears d’Ascó, conjuntament amb l’inici de l’activitat manufacturera de caràcter industrial a La Fatarella, va suposar un revulsiu que va transformar el perfil de distribució en els grans sectors d’activitat econòmica en els quals es troba ocupada la població activa de La Fatarella. Més enllà de la fase de construcció de les centrals nuclears d’Ascó, cal veure quina es la seva incidència al municipi de La Fatarella després de la seva posada en funcionament. Per valorar-ho, disposem de les dades de Mobilitat intermunicipal i intercomarcal del municipi de La Fatarella per als anys 1991 i 2001. En aquestes dades es classifiquen els desplaçaments per motiu laboral, en municipis i segons el sector d’activitat econòmica en el qual s’ocupen les persones que es desplacen. Així doncs, hem comptabilitzat els desplaçaments al municipi d’Ascó que es dediquen al sector industrial, relativitzant-los amb les dades de població activa de La Fatarella els anys esmentats. A nivell metodològic, cal esmentar que hem associat tot el sector industrial d’Ascó a les centrals nuclears, sent conscients que hi pot haver població activa dins d’aquest segment que pot ocupar-se en d’altres indústries d’Ascó que no siguin les dues centrals nuclears; després de sol•licitar dades més concretes a l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) i no poder-ne disposar, s’ha optat per aquesta fórmula.

Observem com els i les fatarellenques que treballen en el sector industrial d’Ascó representen, el 1991, un 3,56 % , mentre que el 2001 aquesta xifra no arriba a l’1% de la població activa de La Fatarella en aquell moment. La influència directa màxima de les centrals nuclears d’Ascó en la distribució de la població activa de La Fatarella durant aquests anys, per tant, s’associa a aquests percentatges al voltant del 4 % i l’1 % respectivament. Aquests percentatges, respectivament, signifiquen un 14, 29 % i un 4 % del total dels i les fatarellenques ocupades en el sector industrial l’any 1991 i 2001. Constatem doncs que les centrals nuclears d’Ascó van generar una ocupació destacada entre els habitants de La Fatarella durant la dècada de 1970 i començaments dels anys 80, quan es varen construir. A la llarga aquesta ocupació no s’ha consolidat i s’observa que, almenys el 1991 i el 2001, les dues centrals nuclears no han estat rellevants en la generació d’ocupació entre els habitants de La Fatarella.

Finalment, cal esmentar que ,a nivell econòmic, les centrals nuclears d’Ascó aporten ingressos anuals a l’Ajuntament de La Fatarella, com a compensació per la proximitat d’aquesta indústria al municipi. Concretament, l’any 2011 aquests ingressos van suposar un 21,34 % del total d’ingressos comptabilitzats en el pressupost municipal de La Fatarella per l’any esmentat (Ajuntament de La Fatarella in leter, 2012). La dependència dels pressupostos municipals, en bona part, d’una sola indústria, requeriria una anàlisi a fons sobre els seus potencials i debilitats.

Bibliografia

* El treball complet és Anàlisi socioambiental de La Fatarella (1900-2011), dirigit per en Martí Boada i becat per la Fundació el Solà. El podeu trobar en el següent enllaç. La part que en concret es tracta en aquest article es desenvolupa pàg. 46-52

Arnau Sabaté Gil

 

Published by Arnau Sabaté Gil

Deixa un comentari