La justícia ambiental (EJ, per les seves sigles en anglès) combina temes de drets humans i civils amb temes mediambientals. La justícia ambiental parteix de la base de que tothom té dret a viure en un ambient saludable i segur, sense importar raça, origen ètnic o l’estatus econòmic. Alhora, tots tenim el dret (i el deure) de formar part en els processos per a la millora del nostre medi ambient.
Degut a la societat altament consumista en la que ens trobem immersos, especialment una petita part de la població mundial que acapara gran part dels recursos econòmics (segons Oxfam (2014), el 46% de la riquesa mundial es troba en mans de l’1% de la població) i el creixement de la població, la cerca d’energia i matèries primes per cobrir aquestes necessitats de consum (reals o generades per un excés de publicitat) genera desigualtats. Tant la fase d’extracció de recursos (ex. mineria, perforacions petrolíferes), com la de processament de les matèries primes (indústria) i fins i tot la fase final d’eliminació dels residus generats (abocadors, incineradores) tenen un impacte ambiental que es distribueix de forma desigual entre les diferents comunitats. De fet, acostumen a ser les comunitats més vulnerables i/o marginades les que reben un major impacte: són els més pobres, les minories ètniques, i, en gran part les poblacions indígenes (els quals depenen fortament dels recursos naturals) les que pateixen les pitjors conseqüències.
Existeixen un gran número d’injustícies ambientals, tant a nivell global com dins d’un mateix país/regió. És per això que un dels objectius principals del projecte “Environmental Justice Organisations, Liabilities and Trade” (Projecte EJOLT, FP7, http://www.ejolt.org/), gestionat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA, UAB), és la creació d’una gran base de dades de conflictes ecològic-distributius a nivell global (Atles Global de Justícia Ambiental: http://ejatlas.org/, Figura 1), per tal de donar a conèixer els principals conflictes de (in)justícia ambiental. D’aquesta manera, es pretén donar a conèixer casos que d’altra forma romandrien en la total desconeixença, servint de veu a les comunitats més impactades que sovint tenen poc poder polític per accedir a justícia ambiental. L’Atles, encara incomplet, ressalta la trajectòria de milers de conflictes ecològics i d’espais de resistència a nivell mundial.

Figura_mapa_EJ_final
Figura 1. Atles Global de Justícia Ambiental (http://ejatlas.org/). Mapa interactiu que localitza els principals conflictes d’injustícia ambiental.

Gran part dels conflictes es troben localitzats en països en vies de desenvolupament, a on les legislacions ambientals acostumen a ser menys restrictives i on els governs es caracteritzen per alts índexs de corrupció. Dos exemples d’injustícies ambientals serien el de l’explotació petrolera del Yasuní (Equador) i l’abocador de components electrònics a Agbogbloshie (Ghana).
El Parc Nacional del Yasuní (a l’Amazonia equatoriana), és una de les reserves de biodiversitat més importants del planeta (declarada Reserva Mundial de la Biosfera per la UNESCO) en la que hi ha reserves de petroli al seu subsòl cru que seran explotades per vàries empreses petroleres. Com a resposta a una forta mobilització per part de la població local i/o indígena (Figura 2), el Govern d’Equador, presidit per Rafael Correa, va emprendre una iniciativa en la que, a canvi d’una contribució econòmica internacional de 3.600 milions de dòlars (que correspondrien al 50% dels recursos que rebria l’Estat en cas d’optar per l’explotació), deixaria el cru sota terra i, d’aquesta manera, es conservarien els recursos naturals, la biodiversitat de la regió i s’estalviarien 407 tones d’emissions de diòxid de carboni (un dels principals gasos causants del Canvi Climàtic). Lamentablement, la resposta internacional no va ser l’esperada i les explotacions es duran a terme (sota una forta vigilància mediambiental, segon el Govern d’Equador). No obstant, el Govern d’Equador estaria actuant inconstitucionalment ja que en aquest territori es troben pobles indígenes en aïllament voluntari, les terres de les quals són, segons la pròpia constitució “de possessió ancestral irreductible i intangible, i en ells estarà vetada tot tipus d’activitat extractiva”.

yasuni-622x253
Figura 2. Mobilitzacions en contra de l’extracció dels dipòsits de cru al subsòl. Font: http://www.pensandoelterritorio.com/petroleo-en-el-yasuni-el-final-de-una-utopia/

Canviant de continent, ens movem cap a l’abocador de components electrònics d’Agbogbloshie a Accra, capital de Ghana. Aquest és un dels abocadors d’e-waste més grans del món. Famílies senceres sobreviuen gràcies a aquest abocador, on tant adults com nens és dediquen al desmantellament de mòbils, pantalles, ordinadors, etc. per tal de recuperar-ne metalls com el coure i el plom per poder-los vendre. Això sí, els ingressos obtinguts són a canvi de deixar-se la salut. De fet, s’han trobat altes concentracions de Fe, Sb, Pb i metabòlits d’hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH) a l’orina dels treballadors (Asante et al., 2012; Feldt et al., 2014). Grans plomalls del negre fum sorgeixen de fogueres enceses per eliminar el plàstic, deixant els metalls a la vista, plomalls que transporten altes concentracions de tòxics: metalls, PAH, dioxines i furans (Figura 3).


Figura 3. Fotografia d’un jove treballador de l’abocador d’Agogbloshie. © Michael Ciaglo: http://www.michaelciaglo.com/agbogbloshie-a-digital-dump/#1

Però no cal anar tant lluny, dins del nostre territori també hi ha exemples. Més de 700.000 metres cúbics de residus tòxics que contenen metalls pesats (com mercuri, en altíssimes concentracions, i cadmi; Palanques et al., 2014), organoclorats i residus radioactius van ser vessats al riu Ebre per la planta electroquímica d’Ercros (abans anomenada Electroquímica i Erkimia), activa des de 1987, i van quedar acumulats als sediments de l’embassament de la població de Flix (Tarragona). La composició del residu acumulat als sediments depenia de la producció de la indústria química (que va anar variant). A l’actualitat, s’està duent a terme l’extracció d’aquests sediments per procedir a la seva descontaminació (Figura 4) per a la salut del riu i dels habitants que s’abasteixen de la seva aigua. Això sí, dels aproximadament 165 milions que costarà aquest procés, l’electroquímica Ercros només en pagarà 10, deixant la resta de costos a les butxaques dels contribuents.

flix3
Figura 4. Drenatge dels sediments altament contaminats acumulats al pantà de Flix. Font: J.Ll. Sellart:http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/17/actualidad/1363554355_882551.html

Aquests tres casos (i els altres milers que podeu investigar a l’Atles de Justícia Ambiental) són exemples d’abusos de poder que constitueixen un greu perill per al medi ambient (pèrdua d’ecosistemes i biodiversitat; contaminació de sòls, aigua, aire; etc.) i per a les persones, que ho acaben patint en la seva salut i benestar.

Ioar Rivas Lara

REFERÈNCIES
Asante, K.A., Agusa, T., Bisney, C.A. Agyekum, W.A., Bello, M., Otsuka, M., Itai, T., Takahashi, S., Tanabe, S. (2012). Multi-trace element levels and arsenic speciation in urine of e-waste recycling workers from Agbogbloshie, Accra in Ghana. Science of the Total Environment 424, 63–73.
Atles Global de Justícia Ambiental (Projecte EJOLT): http://ejatlas.org/
Decontamination Flix: http://decontaminationflix.com/
Elisenda Flores (Ecologistes en Acció). Contaminación en Flix. El ecologista nº 47. Marzo 2006. https://www.ecologistasenaccion.org/article18233.html
Espinosa, C. (2013). The riddle of leaving the oil in the soil—Ecuador’s Yasuní-ITT project from a discourse perspective. Forest Policy and Economics 36, 27–36.
Feldt, T., Fobil, J.N., Wittsiepe, J., Wilhelm, M., Till, H., Zoufaly, A., Burchard, G., Göen, T. (2014). High levels of PAH-metabolites in urine of e-waste recycling workersfrom Agbogbloshie, Ghana. Science of the Total Environment 466–467, 369–376.
Gobierno Nacional de la Republica de Equador. Iniciativa Yasuní-ITT: http://yasuni-itt.gob.ec/inicio.aspx
Hirsch, A. (2013). This is not a good place to live’: inside Ghana’s dump for electronic waste. The Guardian: http://www.theguardian.com/world/2013/dec/14/ghana-dump-electronic-waste-not-good-place-live
Oxfam (2014). Gobernar para las élites. Secuestro democrático y desigualdad económica. Informe de Oxfam nº178. Disponible a: http://www.oxfamintermon.org/sites/default/files/documentos/files/bp-working-for-few-political-capture-economic-inequality-200114-es.pdf
Palanques, A., Grimalt, J., Belzunces, M., Estrada, F., Puig, P., Guillén, J. (2014). Massive accumulation of highly polluted sedimentary deposits by river damming. Science of the Total Environment 497–498, 369–381.
Pellegrini, L., Arsel, M., Falconí, F., Muradian, R. (2014). The demise of a new conservation and development policy? Exploring the tensions of the Yasuní ITT initiative. The Extractive Industries and Society, In press.
Pérez Pons, M. Descontaminación contra reloj en el embalse de Flix . El País, 17 Marzo 2013. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/17/actualidad/1363554355_882551.html
Projecte EJOLT (FP7): http://www.ejolt.org/
Sachs, W. & Santarius, T. (dirs). (2007). Un futuro justo. Recursos limitados y justicia global. Icaria Editorial, Barcelona.
STEP, Solving the E-waste Problem: http://www.step-initiative.org/
Yasunidos: http://sitio.yasunidos.org/es/

Published by Ioar Rivas Lara

Deixa un comentari