Introducció als estudis de risc d’inundacióIntroducción a los estudios de riesgo de inundación

Todos tenemos en la memoria imágenes de alguna inundación y quizás las más recientes son las del pasado mes de junio en la Val d’Aran, pero seguro que nos vienen a la cabeza otras como las que se producen periódicamente en el Maresme o las inundaciones que ha sufrido Lleida este último fin de semana. Las inundaciones ocasionan cuantiosas pérdidas materiales y humanas, situándose en la catástrofe natural que provoca más daños económicos en España.

Las inundaciones son fenómenos naturales que no pueden evitarse y que tienen lugar habitualmente en áreas concretas del territorio. Sin embargo, la presión antrópica sobre el medio y el efecto del cambio climático están modificando la magnitud y la frecuencia de estos fenómenos. La transformación del medio está ejerciendo una notable incidencia sobre los procesos que rigen el ciclo hidrológico, y es que un 15% del territorio urbanizado de Catalunya se encuentra expuesto a un riesgo potencial de inundación.

Por estos motivos, las diferentes administraciones deben dotarse de herramientas para la implementación de medidas destinadas a mitigar y prevenir los daños producidos por las inundaciones. Durante los últimos años tanto los criterios y las metodologías como las técnicas aplicadas han ido evolucionando, desde soluciones estructurales hasta respuestas holísticas como las actuales que integran medidas de gestión del territorio, del riesgo y de la emergencia. Actualmente la legislación, Directiva de Inundaciones (2007/60/CE), obliga a disponer de una evaluación preliminar del riesgo de inundaciones (2011), de mapas de peligrosidad y riesgo (2013) y planes de gestión del riesgo (2015).

Y es que la evaluación preliminar del riesgo de inundación en un ámbito territorial requiere de la definición de una serie de conceptos para poder realizar una valoración objetiva de las situaciones actuales y futuras. El principal concepto que se utiliza para la valoración objetiva de las diferentes situaciones es el análisis del riesgo, que es el resultado de combinar los conceptos de peligro y vulnerabilidad.

El peligro es el daño esperado, estrictamente la parte física del fenómeno, que tiene dos variables, la intensidad que viene determinada por las características del flujo (velocidad, calado, tiempo de permanencia y la capacidad de transporte) y la frecuencia (probabilidad de ocurrencia).

La vulnerabilidad es la cuantificación de cómo se puede ver afectado un elemento en función de sus características en una situación concreta y dependiendo de la magnitud de la inundación.

imagen1

Figura 1. Concepto de riesgo. Fuente: elaboración propia

Una vez definido el concepto de riesgo se ha de desarrollar la metodología para llevar a cabo el estudio. En general los estudios de riesgo de inundación tienen 5 bloques:

• Estudio hidrológico donde se realiza una caracterización física pluviométrica de la cuenca para desarrollar un modelo hidrometeorológico que permita determinar los caudales de avenida de una posible lluvia, así como su distribución en el tiempo. Para la caracterización de la cuenca se suele trabajar con herramientas GIS, para posteriormente desarrollar el modelo en otros programas como por ejemplo el HEC-HMS.

• El Estudio hidráulico permite modelizar la dinámica de la avenida delimitando el ámbito potencialmente inundable y las características de la inundación. La tendencia actual es trabajar en modelos en 2D que permitan también determinar la turbulencia y el transporte de sedimentos para la cuantificación de la evolución de la carga sólida, tanto por arrastre como por suspensión. Hay un amplio abanico de programas disponibles para el desarrollo de este tipo de estudio, también de software libre, a modo de ejemplo algunos son: Iber, MIKE21 o GUAD2D.

imangen222

Figura 2. Mapa de calados de una posible inundación en el municipio de Colera, en un periodo de retorno de 100 años, mediante

el programa IBER. Fuente: elaboración propia.

• Diagnóstico de la peligrosidad, gracias a los resultados obtenidos (calado, velocidad, caudales específicos) en el estudio hidráulico se puede hacer una determinación de la peligrosidad para los diferentes periodos de retorno estudiados. En este tipo de estudio también se incluye la determinación del grado de afección de los puntos singulares, los puntos singulares son elementos del espacio fluvial que presentan alguna característica relevante en cuanto a su gestión, como es el caso de los puentes, colectores…

• Estudio de riesgo es donde se analizan los daños materiales y personales de una posible avenida realizando una evaluación del riesgo asociado a una inundación de manera objetiva, definiendo la vulnerabilidad del elemento y de las personas dependiendo del uso del suelo para determinar el daño económico respecto a la peligrosidad de la avenida. Por ejemplo, no tiene el mismo grado de vulnerabilidad una zona de bloques de pisos, que un camping, etc. ya que no tienen las mismas edificaciones, densidad y estructura poblacional…

• Zonificación del espacio fluvial siguiendo la legislación urbanística e hidráulica actual para desarrollar una propuesta de usos del suelo, definiendo las diferentes zonas de servidumbre y proponiendo medidas tanto en el lecho del río como en las zonas contiguas.

Estos estudios permiten a las diferentes administraciones desarrollar planes para mitigar y reducir la peligrosidad, pero también ponen las bases para desarrollar los planes de protección civil, donde se establecen el conjunto de actuaciones de respuesta para minimizar las consecuencias y los daños derivados de una emergencia. A nivel autonómico, en Cataluña estos planes quedan recogidos en el plan especial de emergencias por inundaciones de Cataluña (INUNCAT) y a nivel local son recogidos en los planes de actuación municipal (PAM).

Finalmente remarcar la necesidad de dotarnos de este tipo de herramientas para reducir los daños provocados por este tipo de fenómenos naturales con los que debemos convivir. Durante muchos siglos la actuación antrópica ha generado sinergias que han multiplicado sus consecuencias negativas, pero ahora tenemos las herramientas para revertir la situación e intentar minimizarlas y esto está en nuestras manos hacerlo.

Pau Martínez Bernadàs

BIBLIOGRAFIA

ACA, Agència Catalana de l’Aigua (2011). Avaluació preliminar del risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya. Disponible: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/publicacions_prevencio/plans_gestio_risc/index.htm

ACA, Agència Catalana de l’Aigua, 2003. Guia Tècnica: Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local. Disponible: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/publicacions_prevencio/publicacions/recomanacions_tecniques_estudis_inundabilitat_v1.pdf

ACA, Agència Catalana de l’Aigua (2013). Planificació de l’espai fluvial de la conca de la Muga.

Disponible: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/pefcat/pefmuga/fitxa_pefmuga_ca.htm

Bladé E., Sánchez-Juny M., Sánchez H.P., ÑiÑerola D., Gómez M., 2009. Modelación numérica

en ríos en régimen permanente y variable. Una visión a partir del modelo HEC-RAS.

Directiva 200//60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, relativa a la evaluación y gestión de inundación. Disponible: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2007:288:0027:0034:ES:PDF

Tots tenim a la memòria imatges d’alguna inundació i potser les més recents són les del passat més de juny a la Val d’Aran, però segur que ens venen el cap d’altres com les que es produeixen periòdicament al Maresme o el desbordament de la Muga al 2010… Les inundacions ocasionen quantioses pèrdues materials i humanes, situant-se en la catàstrofe natural que provoca més danys econòmics a l’Estat Espanyol.

Les inundacions són fenòmens naturals que no poden evitar-se i que tenen lloc de manera recurrent en àrees concretes del territori. No obstant això, la pressió antròpica sobre el medi i l’efecte del canvi climàtic estan modificant la magnitud i la freqüència d’aquests fenòmens. La transformació del medi està tenint una notable incidència sobre els processos que regeixen el cicle hidrològic, i és que un 15% del territori urbanitzat català es troba exposat a un risc potencial d’inundació.

Per aquests motius, les diferents administracions s’han de dotar d’eines per a la implementació de mesures destinades a mitigar i prevenir els danys produïts per inundacions. Durant els darrers anys, tant els criteris i les metodologies com les tècniques aplicades, han anat evolucionant, des de solucions estructurals fins a respostes holístiques com les actuals que integren mesures de gestió del territori, del risc i de l’emergència. Actualment la legislació, Directiva d’Inundacions (2007/60/CE), obliga a disposar d’una avaluació preliminar del risc d’inundacions (2011), de mapes de perillositat i risc (2013) i plans de gestió del risc (2015).

I és que l’avaluació preliminar del risc d’inundació en un àmbit territorial requereix de la definició d’una sèrie de conceptes previs per poder realitzar una valoració objectiva de les situacions actuals i futures. El principal concepte que s’utilitza per a la valoració objectiva de les diferents situacions és l’anàlisi del risc, que és el resultat de combinar els conceptes de perill i vulnerabilitat.

El perill és el dany esperat, estrictament la part física del fenomen, que té dues variables la intensitat que ve determinada per les característiques del flux (velocitat, calat, temps de permanència i la capacitat de transport) i la freqüència (probabilitat d’ocurrència).

La vulnerabilitat és la quantificació de com es pot veure afectat un element en funció de les seves característiques en una situació concreta i depenent de la magnitud de la inundació.

imagen1

Figura 1. Concepte de risc. Font: elaboració pròpia

Un cop definit el concepte de risc s’ha de desenvolupar la metodologia per dur a terme l’estudi. En general els estudis de risc d’inundació tenen 5 blocs:

  • Estudi hidrològic on es realitza una caracterització física com també pluviomètrica de la conca per a desenvolupar un model hidrometeorològic que permeti determinar els cabals d’avinguda d’un possible esdeveniment de pluja, com també la seva distribució en el temps. Per la caracterització de la conca s’acostuma a treballar amb eines GIS, per posteriorment desenvolupar el model en d’altres programaris com per exemple el HEC-HMS.
  • L’Estudi hidràulic permet modelitzar la dinàmica de l’avinguda delimitant l’àmbit potencialment inundable i les característiques de la inundació. La tendència actual és treballar en models en 2D que permetin també determinar la turbulència i el transport de sediments per a la quantificació de l’evolució de la càrrega sòlida, tant per arrossegament com per suspensió. Hi ha un ampli ventall de programes disponibles pel desenvolupament d’aquest tipus d’estudi, tant de programari lliure com no, a tall d’exemple alguns són: Iber, MIKE21 o GUAD2D.

imangen222

Figura 2. Mapa de calats d’una possible inundació al municipi de Colera, en un període de retorn de 100 anys, mitjançant el programa IBER. Font: elaboració pròpia.

  • Diagnosi de la perillositat, gràcies als resultats obtinguts (calats, velocitat, cabals específics) en l’estudi hidràulic es pot fer una determinació de la perillositat pels diferents períodes de retorn. En aquest tipus d’estudi també s’inclou la determinació del grau d’afecció dels punts singulars; elements de l’espai fluvial que presenten alguna característica rellevant que cal destacar pel que fa a la seva gestió, com és el cas dels ponts, col•lectors, endegaments…
  • Estudi de risc on s’analitzen els danys materials i personals d’una possible avinguda realitzant una avaluació del risc associat a una inundació de manera objectiva, definint la vulnerabilitat del element i dels éssers humans depenen del ús del sòl per determinar el dany econòmic respecte la perillositat de l’avinguda. Per exemple, no té el mateix grau de vulnerabilitat una zona de blocs de pisos, que un càmping, ja que no tenen les mateixes edificacions, densitat i estructura poblacional …
  • Zonificació de l’espai fluvial seguint la legislació urbanística i hidràulica actualment per a desenvolupar una proposta d’usos del sòl, definint les diferents zones de servitud i proposant mesures tant a la llera del riu com a les zones contigües.

Aquests estudis permeten a les diferents administracions desenvolupar plans per mitigar i reduir la perillositat, però també posen les bases per a desenvolupar els plans de protecció civil, on s’estableixen el conjunt d’actuacions de resposta per tal de minimitzar les conseqüències i els danys derivats d’una emergència. A nivell autonòmic aquests plans queden recollits al pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) i a nivell local són recollits en els plans d’actuació municipal (PAM).

Finalment remarcar la necessitat de dotar-nos d’aquest tipus d’eines per reduir els danys provocats per aquest tipus de fenòmens naturals amb els quals hem de conviure. Durant molts segles l’actuació antròpica ha generat sinergies que han multiplicat les seves conseqüències negatives, però ara tenim les eines per revertir la situació i intentar minimitzar-les i això està a les nostres mans.

Pau Martínez Bernadàs

BIBLIOGRAFIA

ACA, Agència Catalana de l’Aigua (2011). Avaluació preliminar del risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya. Disponible: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/publicacions_prevencio/plans_gestio_risc/index.htm

ACA, Agència Catalana de l’Aigua, 2003. Guia Tècnica: Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local. Disponible: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/publicacions_prevencio/publicacions/recomanacions_tecniques_estudis_inundabilitat_v1.pdf

ACA, Agència Catalana de l’Aigua (2013). Planificació de l’espai fluvial de la conca de la Muga. Disponible: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/pefcat/pefmuga/fitxa_pefmuga_ca.htm

Bladé E., Sánchez-Juny M., Sánchez H.P., ÑiÑerola D., Gómez M., 2009. Modelación numérica en ríos en régimen permanente y variable. Una visión a partir del modelo HEC-RAS.

Directiva 200//60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, relativa a la evaluación y gestión de inundación. Disponible: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2007:288:0027:0034:ES:PDF

Published by greenhub.contacte

Deixa un comentari