Islàndia. O com sobreviure enmig de l’Atlàntic amb energia renovable.Iceland. Or how to survive in the middle of the Artic with renewable energy.Islandia. O como sobrevivir en medio del Atlántico con energía renovable.

Amb unes condicions extremes la majoria de l’any i una població escassa de 300.000 habitants sembla inevitable que Islàndia encapçali la llista del consum energètic per càpita més elevat del món (l’any 2011 el total d’electricitat consumida va ser de 17,210 GWh). El que la fa singular en aquest aspecte, però, és que el 85% del total de l’energia primària i gairebé el 100% de l’electricitat prové de fonts renovables. És viable, doncs, mantenir una illa gèlida situada al bell mig de l’Atlàntic a tocar del cercle polar Àrtic amb energia renovable?

L’any 2011 l’energia geotèrmica proporcionava als islandesos el 65% de l’energia primària, seguida del 20% d’energia hidràulica i el 15% de combustible fòssil (utilitzat especialment pel transport). A principis del 2013 es començaven a construir infraestructures per aprofitar també l’energia eòlica.Translation coming soon. Con unas condiciones extremas la mayoría del año y una escasa población de 300.000 habitantes parece inevitable que Islandia lidere la lista de consumo energético por capita a nivel mundial (el año 2011 llegó a los 17.210 GWh). Lo que hace que esta sea una isla singular es que el 85% del total de la energía primaria y casi el 100% de la electricidad proviene de fuentes renovables. Es viable, pues, mantener una gélida isla situada en medio del Atlántico y cerca del círculo polar ártico con energía mayoritariamente renovable?

El año 2011 la energía geotérmica proporcionaba a los islandeses el 65% del total de energía primaria, seguida de un 20% de energía hidráulica y un 15% de combustible fósil (destinado sobretodo al transporte). A principios de 2013 se empezaron a construir infraestructuras para aprovechar también la energía eólica.

Resulta sorprendente que un país con un total del 10% de su superficie cubierta de hielo mantenga como principal fuente energética el calor de la tierra. El origen volcánico de la isla y su situación estratégica en plena dorsal atlántica, entre las placas tectónicas Euroasiática y de America del Norte, otorgan a Islandia una actividad geotérmica notable.

Figura1: Distribución de las zonas geotérmicas activas en Islandia. Fuente: OrkuveitaReykjavíkur (2005)
Figura1: Distribución de las zonas geotérmicas activas en Islandia. Fuente: OrkuveitaReykjavíkur (2005)

El gradiente geotérmico medio de los primeros km de la corteza terrestre es de 30ºC/Km. En los basaltos islandeses del Terciario el gradiente varia de 47ºC/Km a 86ºC/Km y éste aumenta progresivamente a medida que se aproxima al rift volcánico, llegando a valores de hasta 300ºC/Km (figura 1). Este aspecto singular se manifiesta de manera natural por todo el territorio islandés mediante géisers o fuentes termales (fotografía 1).

Fotografía 1: Gran Géiser situado en la ruta turística del Golden Circle. Fuente: propia
Fotografía 1: Gran Géiser situado en la ruta turística del Golden Circle. Fuente: propia

El funcionamiento de la energía geotérmica es sencillo. El agua, procedente de la precipitación o el deshielo, se filtra en los aqüíferos hasta entrar en contacto con una zona geotérmicamente activa. Allí se calienta, llegando a la ebullición, y el aumento de presión causado por el cambio de estado comporta que, cuando el agua encuentra una fisura salga a la superficie exterior. Se distinguen dos tipos de geotermalismo según a la temperatura que logra alcanzar el agua: geotermalismo de baja intensidad o de alta intensidad (Thordason, T. 2006).

Las zonas geotérmicas de baja intensidad son aquellas en que el agua no supera los 150ºC a 1km de profundidad. En Islandia podemos encontrar aproximadamente 250 zonas de baja intensidad situadas especialmente al Sur y al Oeste del país. Estas zonas suelen generar fuentes de agua tibia, con poco contenido gaseoso y pocas substancias disueltas, lo que las hace generalmente potables (aunque destaque sobretodo el azufre, que le da un olor peculiar). Se utilizan sobretodo como suministro de agua caliente en hogares o piscinas.

En las zonas geotérmicas de alta intensidad el agua supera los 200ºC a 1km de profundidad. Islandia cuenta con un total de 32 zonas de alta intensidad, situadas a lo largo del rift y a menudo cerca de cámaras magmáticas (figura 1). La temperatura elevada conlleva que el agua presente un alto contenido en minerales, procedentes de rocas lixiviadas, de carácter ácido y que impiden el desarrollo de vegetación en la zona. (fotografía 2).

Fotografía 2: Alrededores de Myvatn, zona geotérmica de alta intensidad. Fuente: propia
Fotografía 2: Alrededores de Myvatn, zona geotérmica de alta intensidad. Fuente: propia

Mientras ha habido población en la isla, los islandeses han utilizado el agua caliente para lavar y bañarse. No es hasta 1907 cuando un granjero construyó una tubería que conducía el agua caliente de una fuente termal hasta su granja. El año 1930 Reykavík inauguró la primera cañería de 3km de longitud que proporcionaba calor a dos colegios, 60 hogares y el hospital principal. En 1943 se creó la primera compañía que explotó el recurso y utilizó oficialmente la energía geotérmica para proveer calor. Dos años más tarde, la energía geotérmica llegaba a 2.850 casas de la ciudad de Reykjavík.

Figura 2: Funcionamiento de una central geotérmica. Fuente: OrkuveitaReykjavíkur (2005)
Figura 2: Funcionamiento de una central geotérmica. Fuente: OrkuveitaReykjavíkur (2005)

Actualmente es importante añadir al uso como calefacción y agua caliente, la generación de electricidad mediante centrales geotérmicas que aprovechan el vapor de agua para activar un sistema de turbinas (figura 2). Las principales son las de Nesjavellir (de 120MW de potencia), Reykjanes (100MW de potencia), Hellisheidi (90 MW de potencia), Krafl (60 MW de potencia) y Svartsengi (46.5 MW de potencia). Un 25% de la electricidad islandesa se obtiene con este método y no resulta extraño ver las grandes tuberías recorriendo el país. (fotografía 3). Los islandeses suelen estar muy orgullosos de sus centrales geotérmicas y la gran mayoría disponen de museo y tour para visitarlas y comprender su funcionamiento.

Fotografía 3: Central geotérmica  islandesa y alrededores. Fuente: propia
Fotografía 3: Central geotérmica islandesa y alrededores. Fuente: propia

La geotérmica no es la única fuente de energía renovable utilizada (aunque quizá sea la que tiene un funcionamiento más sencillo). A ella se le suman principalmente la hidráulica, para generar el plus de electricidad necessario y la eólica. La solar, con una mediana de 2,55h/día de insolación queda prácticamente descartada. El consumo energético de los islandeses es elevado, sí. Es inevitable en un país que no supera los 7 grados centígrados de temperatura media y que alcanza facimente los -25ºC en invierno. Pero la energía es de proximidad. Y renovable.

Los datos estadístcos de este artículo tienen como fuente el departamento de Estadística de Islandia (Statistics Iceland) y la agencia nacional de energía (Orkustofnun. National Energy Agency).

REFERENCIAS
– OrkuveitaReykjavíkur (2005): “NesjavellirPowerPlant” (folleto). Reykjavík, Islandia.
– Thordarson, T. & Hoskuldsson, A. (2006): “Iceland. Classic Geology in Europe 3”. TerraPublishing, Hertfordshire, UK.
:

Resulta sorprenent que en un país amb el 10% de la superfície coberta de glaç la principal font energètica sigui, precisament, la terra. L’origen volcànic de l’illa i la seva situació estratègica enmig de la dorsal atlàntica, entre les plaques tectòniques Euroasiàtica i d’Amèrica del Nord, fa que Islàndia tingui una activitat geotèrmica molt important.

Figura1: Distribució de les zones geotèrmicament actives a Islàndia Font: OrkuveitaReykjavíkur (2005)
Figura1: Distribució de les zones geotèrmicament actives a Islàndia Font: OrkuveitaReykjavíkur (2005)

El gradient geotèrmic mitjà dels primers quilòmetres de l’escorça terrestre és de 30ºC/Km. Als basalts islandesos del Terciari, però, el gradient varia de 47ºC a 86ºC/km i augmenta progressivament a mesura que s’aproxima al rift volcànic, arribant a valors de fins a 300ºC/km (figura 1). Aquesta singularitat es manifesta de manera natural per tot el territori islandès en forma de guèisers, fumaroles o fonts termals (fotografia 1).

Fotografia 1: Gran Gèiser de la ruta turística Golden Circle.  Font: pròpia
Fotografia 1: Gran Gèiser de la ruta turística Golden Circle. Font: pròpia

El funcionament de l’energia geotèrmica és molt senzill. L’aigua, provinent de precipitació o desglaç, es filtra pels aqüífers fins que entra en contacte amb una zona geotèrmicament activa. Allí s’escalfa, sovint fins a l’ebullició, i l’augment de pressió causat pel canvi d’estat fa que, en trobar una escletxa en superfície surti a l’exterior. Es distingeixen dos tipus de geotermalisme segons la temperatura que assoleix l’aigua: de baixa intensitat o d’alta intensitat (Thordason, T. 2006).

Les zones geotèrmiques de baixa intensitat són aquelles en les que l’aigua no supera els 150ºC a 1km de profunditat. A Islàndia n’hi ha aproximadament 250 situades al llarg de tot el país, especialment al Sud i a l’Oest. Aquestes zones es caracteritzen per generar fonts d’aigua tèbia, amb poc contingut gasós i poques substàncies dissoltes (hi destaca el sofre, que li dóna una olor peculiar malgrat que l’aigua sol ser considerada potable). Generalment s’utilitzen com a subministrament d’aigua calenta a llars o piscines.

A les zones geotèrmiques d’alta intensitat l’aigua supera els 200ºC a 1km de profunditat. Se’n troben 32 a Islàndia, situades al llarg del rift i sovint a prop de cambres magmàtiques (figura 1). L’elevada temperatura fa que l’aigua presenti un alt contingut de minerals, provinents de roques lixiviades, de caràcter molt àcid, que impedeixen el desenvolupament de vegetació a la zona (fotografia 2).

Fotografia 2:  Mytvatn i els seus voltants. Zona geotèrmica d'alta intensitat. Font: pròpia
Fotografia 2: Myvatn i els seus voltants. Zona geotèrmica d’alta intensitat. Font: pròpia

Mentre hi ha hagut població a l’illa, els islandesos han utilitzat l’aigua calenta per rentar i banyar-se. No és fins l’any 1907 que un granger, però, va construir una canonada que conduia l’aigua calenta des d’una font termal fins la seva granja. L’any 1930 Reykjavík va inagurar una canonada de 3 km que proporcionava escalfor a dues escoles, 60 llars i l’hospital principal. L’any 1943 es va crear la primera companyia que va explotar el recurs i va utilitzar oficialment l’energia geotèrmica per proveir calor. Dos anys més tard, l’energia geotèrmica arribava a 2.850 cases de la ciutat de Reykjavík.

Figura 2: Funcionament d'un central geotèrmica Font: OrkuveitaReykjavíkur (2005)
Figura 2: Funcionament d’un central geotèrmica Font: OrkuveitaReykjavíkur (2005)

A més a més de l’ús com a calefacció i aigua calenta, actualment Islàndia compta amb centrals geotèrmiques que aprofiten el vapor d’aigua per fer funcionar un sistema de turbines i obtenir electricitat (figura 2). Les principals són la de Nesjavellir (120 MW de potència), Reykjanes (100 MW de potència), Hellisheidi (90 MW de potència), Krafl (60 MW de potència) i Svartsengi (46.5 MW de potència). Un 25% del l’electricitat islandesa s’obté amb aquest mètode i no es estrany veure grans canonades (en zig-zag per esmorteir la vibració en cas de terratrèmols) al llarg de tot el país (fotografia 3). Els islandesos solen estar molt orgullosos de les seves centrals geotèrmiques i la gran majoria disposen de museu i tour per visitar-les i comprendre el seu funcionament.

Fotografia 3: central geotèrmica islandesa i els seus voltants. Font: pròpia
Fotografia 3: central geotèrmica islandesa i els seus voltants. Font: pròpia

La geotèrmica no és l’única font d’energia renovablo utilitzada (tot i que és potser la que té un funcionament més senzill). Islàndia aprofita també l’energia hidràulica, per generar el plus d’electricitat necessari i l’eòlica. La solar, amb una mitjana de 2,55h/dia d’insolació mitjana queda pràcticament descartada. El consum energètic dels islandesos és elevat, sí. És inevitable en un país que no supera els 7 graus centígrads de temperatura mitjana i que arriba fàcilment als -25ºC a l’hivern. Però l’energia és de proximitat, barata i renovable.

Les dades estadístiques d’aquest article tenen com a font el departament d’Estadística d’Islàndia (Statistics Iceland) i l’Agència Nacional d’Energia (Orkustofnun. National Energy Agency).

REFERÈNCIES
– OrkuveitaReykjavíkur (2005): “NesjavellirPowerPlant” (folleto). Reykjavík, Islandia.
– Thordarson, T. & Hoskuldsson, A. (2006): “Iceland. Classic Geology in Europe 3”. TerraPublishing, Hertfordshire, UK.

Published by Alba Vidal Preixats

Algu ha pensat en “Islàndia. O com sobreviure enmig de l’Atlàntic amb energia renovable.Iceland. Or how to survive in the middle of the Artic with renewable energy.Islandia. O como sobrevivir en medio del Atlántico con energía renovable.

Deixa un comentari