La contaminació atmosfèrica i els seus efectes en la salut

La contaminació atmosfèrica és un determinant important de l’estat de salut. Hi ha un ampli ventall d’efectes adversos sobre la salut ben documentats en estudis que s’han dut a terme en diverses parts del món. El passat 17 d’octubre l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de la seva Agència Internacional de Recerca en Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès; IARC, 2013a), va anunciar la classificació de la contaminació de l’aire exterior com a carcinogen per als humans (Grup 1) a la seva enciclopèdia de carcinògens. Aquesta llista és una font d’informació fidedigna d’evidència científica en substàncies i exposicions causants/possibles causants de càncer (la força de la causalitat ve determinada pel Grup al qual es classifica cada substància: 1 = cancerigen, 2 = probable cancerigen, 3 = possible cancerigen o 4 = probablement no cancerigen). Aquesta decisió es pren després de la revisió d’un gran nombre d’estudis epidemiològics que generen una evidència suficient per constatar que l’exposició a la contaminació atmosfèrica causa càncer del pulmó (referint-nos en aquest article sempre a la contaminació atmosfèrica exterior). A més a més, també s’observa una associació positiva amb el risc de patir càncer de bufeta. És la primera vegada que la IARC classifica com a carcinogen a una “barreja” de components, ja que sempre s’havia focalitzat en l’efecte específic d’elements particulars, alguns d’ells també presents en l’aire. D’altra banda, el material particulat (PM, per les sigles en anglès), que no deixa de ser també una barreja de diferents compostos i elements químics, va ser avaluat separadament, també essent classificat dins del Grup 1. La informació més recent declara que 223.000 morts de càncer de pulmó al món són degudes a la contaminació atmosfèrica (IARC, 2013b). Anant més enllà, cal resaltar que els efectes negatius en la salut de l’exposició a la contaminació atmosfèrica no es queden aquí, ja que hi ha molts estudis que descriuen una associació amb un augment de les incidències de problemes respiratoris tals com la bronquitis, rinitis, asma i una disminució pulmonar (Gauderman, 2002; Karakatsani et al., 2010; Künzli et al., 2000; entre d’altres); i de cardiovasculars com l’infart de miocardi, la hipertensió, l’arteriosclerosi i la trombosi (Baccarelli et al., 2008; Ibald-Mulli et al., 2001; Künzli et al., 2004; Pope III et al., 2002).

La contaminació atmosfèrica és el carcinogen ambiental més estès i els nivells d’exposició a aquesta han augmentat significativament en moltes parts del món, especialment en països de ràpida industrialització amb gran poblacions. Tal i com ja es va comentar en un article anterior (veure aquí), un considerable percentatge de la població urbana europea es troba exposada a nivells superiors als estàndards europeus (d’entre el 10 i el 30% segons el contaminant l’any 2010; EEA, 2012). De fet, hi ha una desigualtat important en quant a l’exposició a contaminació atmosfèrica i els riscos de salut relacionats: els nivells de contaminants són diferents (depenen de l’ús dels vehicles a motor, de la industrial, etc.) i, en combinació amb altres aspectes de l’ambient social i físic, creen una “càrrega de malaltia” (disease burden) desproporcionadament major en algunes societats.

En una important publicació, Lim et al. (2012) revisa una enorme quantitat d’articles científics per tal d’obtenir el rànking de 67 factors de risc que donen lloc a més anys de vida potencialment perduts a causa d’una malaltia (és una mesura global de la càrrega de la malaltia i s’expressa en anys perduts deguts a la pròpia malaltia, discapacitat o mort prematura; conegut com a DALY per les seves sigles en anglès, Figura 1).

daly

Figura 1. Representació gràfica del DALY (anys de vida potencialment perduts; Wikipedia).

La Figura 2 (només es mostra una part, per veure la versió interactiva completa cliqueu aquí i marqueu l’opció “risk”) mostra com, a l’any 2010, la contaminació atmosfèrica per PM es troba entre els 10 primers factors de risc (novena posició en el recompte a nivell mundial) per darrera d’altres factors com la hipertensió, el tabac, la dieta baixa en fruita i l’alcohol. Cal remarcar que en l’any 1990 la contaminació atmosfèrica es trobava en la sisena posició, tres per sobre de l’actual. Els factors de risc que han desbancat a la contaminació atmosfèrica tenen a veure amb estils de vida: la dieta baixa en fruita i verdura, un Índex de Massa Corporal elevat (obesitat) i el consum d’alcohol. Aquests factors, a diferència de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, són factors de risc evitables si es practica esport i amb una dieta saludable.

taula 1

Figura 2. Factors de risc ordenats per càrrega de malaltia en 2010 (Lim et al., 2012).

Si ens fixem en les diverses regions del món (Figura 2), es poden observar les desigualtats: a l’Àsia de l’Est, la contaminació atmosfèrica és el 4º factor de risc mentre que a Oceania el PM passa a la posició número 32. La càrrega de malaltia en termes absoluts té lloc predominantment en països en vies de desenvolupament, però en temes proporcionals, algunes de les regions més afectades inclouen parts d’Europa (IARC, 2013b).

Per tant, donat el fort efecte negatiu en la salut de la contaminació atmosfèrica, cal establir un control sobre les fonts emissores per tal de reduir-ne l’exposició de la població. És cert que l’exposició d’un mateix no la decideix la pròpia persona (així com sí que ho faig amb la meva dieta) ja que la contaminació atmosfèrica es troba present arreu però si tots posem el nostre granet de sorra es poden aconseguir grans canvis.

Referències:

Baccarelli, A., Martinelli, I., Zanobetti, A., Grillo, P., Hou, L., Bertazzi, P.A., Mannucci, P.M., Schwartz, J., 2008. Exposure to particulate air pollution and risk of deep vein thrombosis. Arch. Intern. Med. 168, 920–927.

EEA, 2012. Air quality in Europe — 2012 report.

Gauderman, W.J., 2002. Association between Air Pollution and Lung Function Growth in Southern California Children: Results from a Second Cohort. Am. J. Respir. Crit. Care Med. 166, 76–84.

IARC, 2013a. Outdoor air pollution a leading environmental cause of cancer deaths IARC : Outdoor air pollution a leading environmental cause of cancer deaths. Press Release.

IARC, 2013b. Air pollution and cancer risk. IARC Scientific Publication No. 161.

Ibald-Mulli, a, Stieber, J., Wichmann, H.E., Koenig, W., Peters, a, 2001. Effects of air pollution on blood pressure: a population-based approach. Am. J. Public Health 91, 571–7.

Karakatsani, a, Kapitsimadis, F., Pipikou, M., Chalbot, M.-C., Kavouras, I.G., Orphanidou, D., Papiris, S., Katsouyanni, K., 2010. Ambient air pollution and respiratory health effects in mail carriers. Environ. Res. 110, 278–85.

Künzli, N., Jerrett, M., Mack, W.J., Beckerman, B., LaBree, L., Gilliland, F., Thomas, D., Peters, J., Hodis, H.N., 2004. Ambient Air Pollution and Atherosclerosis in Los Angeles. Environ. Health Perspect. 113, 201–206.

Künzli, N., Kaiser, R., Medina, S., Studnicka, M., Chanel, O., Filliger, P., Herry, M., Horak, F., Puybonnieux-Texier, V., Quénel, P., Schneider, J., Seethaler, R., Vergnaud, J.C., Sommer, H., 2000. Public-health impact of outdoor and traffic-related air pollution: a European assessment. Lancet 356, 795–801.

Lim, S.S., Vos, T., Flaxman, A.D., Danaei, G., Shibuya, K., et al., 2012. A comparative risk assessment of burden of disease and injury attributable to 67 risk factors and risk factor clusters in 21 regions, 1990-2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010. Lancet 380, 2224–60.

Pope III, C.A., Burnett, R.T., Thun, M.J., Calle, E.E., Krewski, D., Thurston, G.D., 2002. Lung cancer, cardiopulmonary mortality, and long-term exposure to fine particulate air pollution. J. Am. Med. Assoc. 287, 1132 – 1141.

Published by Ioar Rivas Lara

7 han pensat en “La contaminació atmosfèrica i els seus efectes en la salut

Deixa un comentari