Fa aproximadament un mes sortia la notícia del imminent tancament de les sis plantes de tractament de purins instal•lades a Catalunya (Alcarràs, Masies de Voltregà i Corcó a Osona, Tracjusa i VAG a Juneda i SAVA a Miralcamp).

Aquest fet és conseqüència del projecte d’Ordre ministerial de retribució d’energies renovables, on s’indica la reducció d’un 40% a les concessions per cogeneració, de tal manera que fa econòmicament inviable continuar tractant el purí en aquestes instal•lacions.
El tancament suposa un greu perjudici econòmic per als productors de porcí, entre altres, que ara hauran de buscar alternatives per abocar l’excedent de purins. Si s’aplica el decret anunciat, es passarà d’un cost de tractament de purins per a les granges de 6€/m3 a 50€/m3.

El tancament de les plantes de purins implica un problema immediat : on aniran a parar els 600.000m3 de purí que gestionaven anualment?

La dinàmica actual en la gestió de purins és la d’escampar-los pels camps, augmentant la contaminació del subsòl. Actualment el 47% dels aqüífers catalans no són potables i ens fan falta grans infraestructures per poder suplir els recursos contaminats. (podeu trobar més informació al article La contaminació per nitrats i les dejeccions ramaderes)

Ja fa temps que des de diferents sectors de la investigació es desenvolupen opcions que podrien suposar una solució als problemes actuals que pateixen els ramaders.

Una de les més interessants és la promoció de les plantes de cogeneració elèctrica: plantes que cremen gas natural generant electricitat i alhora aprofiten la calor que es desprèn d’aquest procés per assecar purins.
Des de la Universitat de Carolina del Nord, EEUU, s’ha descobert que les llenties d’aigua, i en especial la subespècie Spirodela polyrrhiza són capaces d’absorbir i metabolitzar gran part dels components que contenen els purins i les aigües residuals. Al tenir una reproducció vegetativa per gemmació, forma fulles noves i produeix biomassa ràpidament. (Jiele Xu, 2012)

Font: aquaticbiofuel.com
Imatge 1: Planta aquàtica Spirodela polyrrhiza
Font: aquaticbiofuel.com

L’objectiu de la investigació és desenvolupar un sistema on es puguin aprofitar els purins animals i cultivar una planta rica en midó. Amb l’ús d’aquest tipus de plantes es podrien obtenir beneficis ambientals en dos àmbits. Per una banda, es produirien biocarburants i per l’altra permetria el tractament de les aigües residuals. En definitiva, aquesta planta té un potencial enorme per a la producció de bioetanol econòmicament rendible.

Tot i les alternatives que s’estan desenvolupant, algunes d’elles amb més èxit que d’altres, des d’alguns sectors de la ramaderia catalana i el medi ambient es demana l’aplicació d’un pla alternatiu per trobar l’equilibri amb el territori i establir els fonaments d’un nou model ramader de qualitat.

Per això des del Departament d’Agricultura s’ha posat en marxa el Pla Estratègic de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes, en què s’impulsa un seguit de mesures de millora en la gestió de la fertilització i gestió i tractament de les dejeccions ramaderes.

Les actuacions en l’àmbit dels tractaments de les dejeccions ramaderes s’han adreçat a tres aspectes:

a. El manteniment de les plantes d’assecatge de purí, greument amenaçades en la seva viabilitat per l’acabament de les primes amb què van ser construïdes, i la necessitat d’adaptar-les a un nou entorn tecnològic i administratiu.

b. L’impuls a tots els sistemes de tractament que es trobaven en fase de desenvolupament i que no han estat afectats per canvis en el sistema de primes (biogàs).

És el cas de la planta d’Almenar que actualment tracta 450 tones al dia de purins i altres subproductes, donant servei a 140 granges de la zona i uns 200.000 caps de bestiar, i que assoleix una producció anual de 24 milions de kWh elèctrics i 26,5 milions d’Kw d’energia tèrmica.

Font: alimarket.es
Imatge 2: Esquema del funcionament d’una planta de biogàs
Font: alimarket.es

c. La promoció i impuls de les tecnologies més robustes de tractament (separador sòlid-líquid i compostatge).

De totes maneres, i sense voler desanimar ningú, qualsevol alternativa serà ineficient si no es modifiquen els hàbits i s’enfoca el sector ramader a unes condicions de sostenibilitat i eficiència. Organitzacions, com el Grup de Defensa del Ter, aposta per una reducció de la cabana porcina i la implantació de solucions com els sistemes de biogàs. Tot això per aconseguir una ramaderia més sostenible i en equilibri amb les possibilitats del territori.

Anna Oller González

REFERÈNCIES

Comunitat virtual agroalimentària i del món rural. Generalitat de Catalunya. 2014. Disponible a: http://www.ruralcat.net/web/guest/fertilitzacio [Consulta: març 2014]

Informe de sostenibilitat ambiental preliminar del Pla estratègic de la fertilització agrària i gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya 2013-2016, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2014.

Jiele Xu, Jay J. Cheng and Anne-M. Stomp. 2012. Growing Spirodela polyrrhiza in Swine Wastewater for the Production of Animal Feed and Fuel Ethanol: A Pilot Study. CLEAN – Soil, Air, Water.

Hace aproximadamente un mes leímos la noticia del cierre inminente de las seis plantas de tratamiento de purines instaladas en Catalunya (Alcarras , Masies de Voltrega y Corco en Osona, Trajucsa y VAG en Juneda y SAVA en Miralcamp).

Este hecho es consecuencia del proyecto de la Orden Ministerial de retribución de energías renovables, donde se indica la reducción de un 40% a las concesiones por cogeneración, por lo que hace económicamente inviable continuar el tratamiento de los purines en estas instalaciones.

El cierre supone un grave perjuicio económico para los productores de porcino, entre otros, ya que ahora deberán buscar alternativas para verter el excedente de purines. Si se aplica el decreto anunciado, se pasara a un coste de tratamiento de purines para las granjas de 6€/m3 a 50€/m3.

El cierre de las plantas de purines implica un problema inminente: ¿dónde irán los 600.000 m3 de purines que se gestionan anualmente?

La dinámica actual en la gestión de purines es la de esparcirlos por los campos, aumentando la contaminación del subsuelo. Actualmente el 47% de los acuíferos catalanes no son potables y hacen falta grandes infraestructuras para poder suplir los recursos contaminados. (podéis encontrar más información en el artículo La contaminación por nitratos y las deyecciones ganaderas)

Hace ya tiempo que desde diferentes sectores de la investigación se desarrollan opciones que podrían suponer una solución a los problemas actuales que sufren los ganaderos.

Una de las más interesantes es la promoción de las plantas de cogeneración eléctrica: plantas que queman gas natural generando electricidad y al mismo tiempo aprovechan el calor que se desprende en este proceso para así poder secar los purines.

Desde la Universidad de Carolina del Norte, EEUU se ha descubierto que las plantas de agua, y en especial la subespecie Spirodela polyrrhiza son capaces de absorber y metabolizar gran parte de los componentes que contienen los purines y las aguas residuales. Al tener una reproducción vegetativa asexual, forma hojas nuevas y produce biomasa rápidamente. (Jiele Xu, 2012)

Font: aquaticbiofuel.com
Imagen 1: Planta aquática Spirodela polyrrhiza
Fuente: aquaticbiofuel.com

El objetivo de la investigación es desarrollar un sistema donde se puedan aprovechar los purines animales y cultivar una planta rica en almidón. Con el uso de este tipo de plantas se podrían obtener beneficios ambientales en dos ámbitos. Por un lado se producirían biocarburantes y por el otro permitiría el tratamiento de las aguas residuales. En definitiva, esta planta tiene un potencial enorme para la producción de bioetanol económicamente rendible.

A pesar de las alternativas que se están desarrollando, algunas con más éxito que otras, desde algunos sectores de la ganadería catalana y el medio ambiente se pide la aplicación de un plan alternativo para encontrar el equilibrio con el territorio y establecer los fundamentos de un nuevo modelo ganadero de calidad.

Es por ello que desde el Departament d’ Agricultura se ha puesto en marcha el Plan Estratégico de Fertilización y Tratamiento de las Deyecciones Ganaderas, donde se impulsan una serie de medidas de mejora en la gestión de la fertilización y gestión y tratamiento de las deyecciones ganaderas.

Las actuaciones en el ámbito del tratamiento de las deyecciones ganaderas se han dirigido hacia tres aspectos:
a. El mantenimiento de las plantas de secado de purines, gravemente amenazadas en su viabilidad por el final de las primas con que fueron construidas, y la necesidad de adaptarlas a un nuevo entorno ecológico y administrativo.

b. El impulso a todos los sistemas de tratamiento que se encontraban en fase de desarrollo y que no han sido afectados por el cambio en el sistema de primas (biogás).

Este es el caso de la planta de Almenar que, actualmente, trata 450 toneladas al día de purines y otros subproductos, dando servicio a 140 granjas de la zona y a unas 200.000 cabezas de ganado, y que consigue una producción anual de 24 millones de Kwh eléctricos y 26,5 millones de Kw de energía térmica.

Font: alimarket.es
Imagen 2: Esquema del funcionamiento de una planta de biogás
Fuente: alimarket.es

c. Promoción y el impulso de las tecnologías más robustas de tratamiento (separador sólido-líquido y compostaje

De todas formas y sin querer desanimar a nadie, cualquier alternativa será ineficaz si no se modifican los hábitos y se enfoca el sector ganadero a unas condiciones de sostenibilidad y eficiencia. Organizaciones como el Grupo de Defensa del Ter, apuesta por una reducción de la cabaña porcina y la implantación de soluciones en el sistema de biogás. Todo ello para conseguir una ganadería más sostenible y en equilibrio con las posibilidades del territorio.

Anna Oller González

 

REFERÉNCIAS

Comunitat virtual agroalimentària i del món rural. Generalitat de Catalunya. 2014. Disponible en: http://www.ruralcat.net/web/guest/fertilitzacio [Consulta: marzo 2014]

Informe de sostenibilitat ambiental preliminar del Pla estratègic de la fertilització agrària i gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya 2013-2016, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2014.

Jiele Xu, Jay J. Cheng and Anne-M. Stomp. 2012. Growing Spirodela polyrrhiza in Swine Wastewater for the Production of Animal Feed and Fuel Ethanol: A Pilot Study. CLEAN – Soil, Air, Water.

3 han pensat en “La necessitat d’alternatives i nous hàbits en el sector ramaderLa necesidad de alternativas y nuevos hábitos en el sector ganadero

Deixa un comentari