La pressió de la ciutat sobre l’agricultura periurbana: el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat

Es podria dir que ens trobem davant d’un període evident de declivi de l’agricultura periurbana al nostre país. En les perifèries de les grans ciutats es comú veure, rodejats d’autopistes, carreteres, vies ferroviàries, zones industrials i comercials, etc., camps de conreus que treuen el cap demanant un glop d’aire i espai per sobreviure.

El model de ciutat difusa que s’expandeix pel territori és una tendència palpable que s’ha anat multiplicant al llarg dels anys. Es produeix doncs un canvi d’usos del sòl, amb una gran pressió sobre l’activitat agrària, que amenaça la continuïtat dels valors i les funcions dels espais agrícoles periurbans. Es podria titllar així de model consumidor de territori que suposa el deteriorament de l’entorn que es troba a les perifèries de les ciutats.

Com es va mencionar en l’article Urbanitzacions abandonades: un paisatge cada vegada més freqüent, cada deu dies, durant cinc anys, s’ha artificialitzat a Espanya un àmbit tant extens com l’Eixample de Barcelona: una Eixample cada deu dies durant cinc anys (Nel·lo, 2012). Tenint en compte aquestes dades, el potencial d’afectació i deterioració de les zones periurbanes cada vegada va a més si no s’hi posa solució. El paisatge urbà ha anat patint continues transformacions al llarg d’aquests anys i, en conseqüència, el paisatge periurbà s’ha vist alterat.  

Segons l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’agricultura periurbana és “la que es practica dins un radi de 20 km a l’entorn d’un nucli urbà de més de 200.000 habitants i de 10 km de radi de ciutats entre 50.000 i 100.000 habitants” (OCDE, 1979). D’acord amb aquesta definició, varies ciutats del nostre país disposen d’àrees periurbanes, extenses zones no urbanitzades i agrícoles que cal conservar. 

Els espais agraris periurbans presenten uns valors i unes funcions que s’interrelacionen entre sí i que els defineixen (Montasell, 2002). Segons Montasell, els valors productius són la capacitat de generar, a partir de la utilització dels seus recursos naturals, beneficis directes per la societat mitjançant la obtenció d’aliments per l’home i els animals així com matèries primeres; els valors ecològics són els derivats de constituir-se els espais agraris en ecosistemes agraris, corredors ecològics, reserves botàniques, biològiques, zones d’abastament sense grans despeses energètiques, etc.; i els valors culturals es manifesten a través de l’antropologia, la història, la toponímia, la  xarxa hidràulica, el paisatge, l’arquitectura, etc. Així, l’espai agrari i el paisatge que es genera en cada lloc és el resultat d’una ocupació antiga, intensa i persistent, reflexa de l’acció moldejadora de l’home sobre el medi, de les relacions socials, econòmiques i de poder de diverses èpoques i de la reacció de la natura sobre ella.

Una de les zones especialment afectades per la pressió que genera la ciutat sobre les àrees agrícoles periurbanes en territori català és el Parc Agrari del Baix Llobregat. 

Parc Agrari del Baix Llobregat

El Parc Agrari del Baix Llobregat recull les terres agrícoles de la vall baixa del riu Llobregat, comprenent una superfície total de 2.938 ha. El Parc es troba en una zona de llarga tradició agrícola, una de les més antigues i fèrtils del país, esdevenint l’horta principal de Barcelona; un patrimoni cultural, econòmic i ecològic de primer ordre situat al bell mig de l’àrea més poblada de Catalunya (DIBA-Parc Agrari Baix Llobregat).

Il·lustració 1. Mapa del Parc Agrari del Baix Llobregat. Font: Diputació de Barcelona, Parc Agrari del Baix Llobregat

Ara bé, tot i tractar-se d’uns terrenys rics i plens d’història, aquest àmbit ha estat sotmès a un deteriorament considerable degut a una forta pressió urbanística  ja que esdevé un dels terrenys d’expansió de la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. D’aquesta pressió, l’agricultura periurbana ha estat la primera activitat afectada. 

Les afectacions per grans infraestructures (aeroportuàries, viàries i ferroviàries) amb les conseqüents expropiacions i trossejament de les explotacions agrícoles; els abocaments incontrolats; la contaminació d’aqüífers; o la intrusió d’activitats alienes com fàbriques, tallers, magatzems industrials i comercials, aparcaments i dipòsits de vehicles, etc., són algunes de les principals distorsions derivades de l’esmentada degradació (2004, Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat). Aquests fets suposen un agent catalitzador de pèrdua de qualitat de l’activitat agrícola, que afecta no només termes productius i econòmics, sinó també als vessants ambiental, social i territorial.

Il·lustració 2. Infraestructures ferroviàries al seu pas pel mig del Parc Agrari del Baix Llobregat. Font: Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)

Il·lustració 3. Aeroport del Prat a tocar del Parc Agrari del Baix Llobregat. Font: Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)

Davant d’aquestes alteracions i pressions derivades principalment de l’expansió de la ciutat difusa, ja l’any 1977 la plataforma Unió de pagesos va promoure la campanya de sensibilització Salvem el Pla, amb l’objectiu de protegir l’espai agrari. A començaments de l’any 1996 la Diputació de Barcelona va encarregar a Unió de pagesos la redacció d’un estudi sobre la implementació d’un espai agrari a la comarca del Baix Llobregat, però no va ser fins a finals de l’any 1996 que, amb l’impuls de la Unió Europea amb la concessió d’un Projecte LIFE de Medi ambient, es van iniciar els estudis per crear un ens de gestió i protecció de la zona. L’any 1998 es va constituir finalment el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’any 2001 es va aprovar el Pla de gestió del Parc Agrari i l’any 2004 el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat. Amb la constitució del Consorci i l’aprovació d’aquests dos plans, el Parc Agrari es va acabar consolidant com l’ens gestor i dinamitzador de l’agricultura del Llobregat. 

Així mateix, el Parc Agrari del Baix Llobregat s’inclou al projecte l’Anella Verda, una eina per a la gestió del sòl no urbanitzable de la regió metropolitana de Barcelona que representa el pas d’un conjunt d’espais protegits aïllats, a una xarxa d’espais integrats en el territori metropolità. El Parc Agrari en concret constitueix el lligam entre el Parc de Collserola (al nord-est), el Parc Natural del Garraf i l’Espai d’Interès Natural de l’Ordal (a l’oest), i les Reserves Naturals del Delta del Llobregat (al sud). Degut als fenòmens d’urbanització intensa, la continuïtat de la xarxa d’espais lliures en aquest sector està molt compromesa, i passa necessàriament per la preservació de les àrees que actualment resten encara lliures (2004, Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat).

La constitució del Parc Agrari del Baix Llobregat com a eina de gestió d’una zona agrícola periurbana que encara la conservació i millora del patrimoni cultural i natural al mateix temps que els dóna a conèixer a la ciutadania, s’ha de prendre com un model a aplicar en altres territoris amb les mateixes condicions i els mateixos objectius. A Europa existeixen diversos models de gestió de territoris agrícoles periurbans, com a Milà, Aubagne, Grenoble, etc. que tenen unes directrius adaptades a les característiques de cada parc però amb el mateix objectiu de preservar l’espai i l’agricultura periurbana. 

Cal recordar que preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn és una inversió de futur que contribueix a la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans.

Mar Ruiz Arandes

Bibliografia:

Agroterritori: http://www.agroterritori.org/web2/

Diputació de Barcelona (2004). Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat. 

Montasell, Josep. (2002), Els valors i les funcions de l’espai agrari. Dins de: L’espai agrari. Concepte i gestió. Barcelona [Document inèdit]

Parc Agrari del Baix Llobregat (web): http://parcs.diba.cat/web/BaixLlobregat

Sabater, Carles (2005). Agricultura periurbana, una eina de qualitat en la gestió del territori. Revista de la Diputació de Barcelona, núm.135, juliol-agost del 2005

Sempere, Jordi. (2006), Els conflictes de la pagesia periurbana. Mètode, 49: revista de difusió de la Universitat de València, 49:17-22.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer