Foto 1. Àrea emmargenada a Vandellòs (Baix Camp). Font pròpia

Selves tropicals, aigües antàrtiques, reserves de corall, sabanes africanes… Ben segur que, habitualment, quan pensem en hàbitats naturals que afavoreixin la biodiversitat tendim a imaginar ecosistemes que, allunyats de la presència humana, conserven una rica i/o peculiar diversitat de fauna i flora. Més enllà de la creença quimèrica en ecosistemes que avui en dia no es vegin influenciats per l’activitat humana, és interessant pensar en aquells ecosistemes que, condicionats per l’activitat antròpica directa o indirectament, desenvolupen unes característiques ecològiques específiques, les quals no existien de forma natural, és a dir, abans de l’acció antròpica en qüestió. Es tracta dels anomenats emerging ecosystems (Milton, 2003) o novel ecosystems (Hobbs et al., 2006). Aquests ecosistemes es generen a partir d’una acció humana inicial, si bé després la seua continuïtat no depèn necessàriament de l’acció antròpica a partir de la qual han sorgit (Hobbs et al., 2006, pàg. 2). Una mica, si se’ns permet la llicència, com Frankenstein.

Entre aquests ecosistemes emergents, hi ha aquells que es desenvolupen a partir de l’abandonament d’una activitat humana intensiva com pot ser l’agricultura (ídem, pàg. 2). En aquest àmbit, i al llarg d’aquest article, exposarem la importància de les construccions de pedra seca, en especial dels marges de pedra seca, a l’hora de conformar una biodiversitat i uns condicionants ambientals específics. Situats verticalment al pendent del terreny, els marges van permetre conrear superfícies que, d’altra manera, haurien quedat exposades als agents erosius (bàsicament, les pluges), fent insostenible qualsevol activitat agrària. Si bé no s’ha fet una anàlisi acurada per datar amb exactitud l’origen d’aquestes construccions de pedra seca, hi ha qui afirma que els marges serien les úniques estructures antròpiques que serveixen per delimitar propietats, conjuntament amb els terraplens, que han fet la seua funció des de la prehistòria fins als nostres dies (Feehan, 2003 citat per Collier, 2013, pàg. 142). L’origen geogràfic més versemblant d’aquestes estructures de pedra seca sembla ser el Pròxim Orient (Gironès, 1999).


L’expansió més important dels marges de pedra seca al nostre país es produeix a partir del segle XVIII, en el context històric de la Revolució Industrial, on l’activitat agrària de subsistència de les zones rurals es converteix en exportadora de productes agroforestals a les grans àrees urbanes que neixen a recer de l’activitat industrial, incrementant significativament les terres cultivades. Així mateix, en l’impàs entre l’arribada de la fil•loxera a Europa i la seua arribada a Catalunya, ja a finals del segle XIX, es van començar a conrear, i emmargenar, milers de noves hectàrees de vinyes per aprofitar aquesta període propici on es podia cobrir la demanda dels altres territoris europeus ja afectats per la fil•loxera (Gironès, 1999).

La construcció dels marges de pedra seca suposà un impacte ambiental significatiu. A nivell quantitatiu, parlem d’àmplies superfícies condicionades per aquestes estructures antròpiques: al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), per exemple, en una superfície de 102 km2 hi ha referenciats més de 326 km de marges de pedra seca (Sabaté, 2009, pàg. 103); a l’illa de Menorca, en 702 km2 de superfície, s’estimen entre 12.000 i 15.000 km de pedra seca (Consell Insular de Menorca, pàg. 3). A nivell qualitatiu, la biodiversitat que s’associa a l’ecosistema que generen els marges de pedra seca també és destacable. A pesar d’això, un recent article no ha detectat literatura publicada a Europa que examini els condicionants ecològics específics d’aquestes estructures antròpiques (Collier, 2013, pàg. 141). En tot cas, sabem que la biodiversitat associada als marges de pedra seca recau sobretot en els gradients d’humitat i temperatura que es generen a l’interior, específics de la combinació entre pedra i terra (Aguilar, entrevistat per Sabaté, 2009, pàg. 109-115); la part interior del marge, no només comprèn les pedres més grosses que es poden veure des de l’exterior, sinó també el reble, és a dir, la pedra més petita, situada darrere de la pedra grossa, i que a més d’assegurar un bon drenatge de l’aigua, permet aquestes condicions de temperatura i humitat marge endins.

El citat microclima, així com el fet de ser un espai on protegir-se dels depredadors, va permetre, arran de l’aparició antròpica dels marges, majors densitats de sauris i ofidis (ídem). Els marges de pedra seca també són l’hàbitat que certs mamífers utilitzen per fer-hi el cau i com a reserva d’aliment, on certs ocells de dimensions reduïdes, com els sílvids, hi nidifiquen o, en marges de pedra seca situats en zones humides, s’associen amb la presència d’amfibis; aquestes estructures de pedra seca també alberguen una important diversitat d’insectes. En un estudi dels marges de pedra seca de Vandellòs vam identificar 5 espècies d’ofidis, 5 de sauris, 5 d’amfibis, 8 de mamífers i 6 d’ocells associats a aquestes construccions de pedra seca (Sabaté, 2009, pàg. 117-119). En el cas de la flora, en bona part coincident amb les anomenades plantes rupícoles, es detectaren 23 herbàcies, 7 arbusts i 5 lianes, i 3 arbres en els marges més degradats (l’estudi no identificà els líquens) (ídem, pàg. 127-129).

A nivell de l’anàlisi de la flora és molt destacable l’estudi britànic en marges de pedra seca a l’àrea de Mendip Hills (Bristol, sud d’Anglaterra), on es van identificar 149 espècies: 75 plantes vasculars, 51 briòfits i fins a 23 líquens; l’estudi també fa una acurada anàlisi de la posició d’aquestes espècies en les diferents parts del marge i remarca el fet que, entre les plantes localitzades, hi habiten moltes de les espècies incloses en el UK Biodiversity Action Plan (MENDIP HILLS AONB Service, 2008). Així mateix, i en cas d’abandonament de l’activitat agrícola, a la vora dels marges de pedra seca apareix una densa capa arbustiva, arrecerada del vent, propícia per a la reproducció de certes espècies (Collier, 2013, pàg. 143).

Sedum sp.

Foto 2. Exemplars de Sedum sp., planta rupícola, en un marge de pedra seca. Font pròpia

A nivell ambiental, el fet que els marges de pedra seca segueixen evitant l’erosió del sòl fins i tot quan s’abandona l’activitat agrícola, pot afavorir la regeneració de zones cremades (Sabaté, Vidal, 2007); per contra, la creació d’un in creixendo vertical de vegetació forestal al llarg dels bancals escalonats pels marges, afavoriria la virulència d’un incendi (Varga i Vila, 2005, pàg. 62). També, més enllà d’evitar l’escorrentia superficial de l’aigua (que, lentament, es filtra en els marges), afavoreix la condensació de la boira i la humitat ambiental (Consell Insular de Menorca, pàg. 12); el fet de plantar els arbres al clot del marge (al mig d’aquesta estructura, on es filtrava l’aigua provinent del bancal) també servia per aprofitar millor els recursos hídrics en les terres de secà: una espècie de xerojardineria avant la lettre. Així mateix, s’afirma que aquestes estructures antròpiques poden actuar com a corredors biològics (MENDIP HILLS AONB Service, 2008; Collin, 2013, pàg. 143), si bé poden dificultar la mobilitat en certes espècies com les tortugues (Consell Insular de Menorca, pàg. 15). Fins aquí, doncs, alguns dels fets que remarquen la complexa dimensió ambiental dels marges de pedra seca. I, encara més important, que apunten la potencialitat de continuar la recerca científica en aquest camp.

Arnau Sabaté Gil

Bibliografia

Collier, M. (2013) Field boundary stone walls as exemplars of ‘novel’ ecosystems. Landscape Research, 38 (1): 141-150. Consell Insular de Menorca. Beneficis ambientals de la paret seca a Menorca. Disponible: http://culturapopularmenorca.cat/continguts/wp-content/uploads/Beneficis-ambientals-de-la-paret-secados.pdf [Consulta: agost 2013]

Gironès, J. (1999). L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Diputació de Tarragona.

Hobbs, Richard J. et al. (2006). Novel ecosystems: theoretical and management aspects of the new ecological world order. Global Ecology and Biogeography,15: 1–7.

MENDIP HILLS AONB Service (2008) Lifelines dry stone wall survey. Disponible a: http://www.dry-stone-wall-flora.co.uk/mendip-survey.htm [Consulta: agost 2013]

Sabaté, A. (2009). Marges i biodiversitat a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Projecte de final de carrera supervisat per Martí Boada. Universitat Autònoma de Barcelona.

Sabaté, A., Vidal, J. (2007) Gestió d’una zona cremada. Vall de Llèria, foc de 2006. Inèdit. Citat a Marges i biodiversitat a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant: pàg. 137-139 Disponible: http://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2009/hdl_2072_41551/PFC_ArnauSabate.pdf

Varga, D., Vila, J. (2005). Ecología del paisaje y sistemas de información geogràfica ante el cambio socioambiental en las áreas de montaña mediterrànea. Una aproximación metodológica al caso de los valles d’Hortmoier y Sant Aniol. AREAS. Revista Internacional de Ciencias Sociales núm. 25.

Published by Arnau Sabaté Gil

Algu ha pensat en “Marges de pedra seca: quan l’acció antròpica afavoreix la biodiversitat

  1. Esto es realmente interesante, eres un blogger muy profesional. Me he unido a tu RSS y me gustaria disfrutar más cosas en este gran blog. Además, !he compartido tu sitio en mis redes sociales!

    Saludos

Deixa un comentari