Marques territorials, una aposta per fomentar la identitat i el turisme d’un territori

http://www.territorioymarketing.com/wp-content/uploads/2013/02/Ampliada-Lleir.jpg

Cada ciutat, poble, regió, o nació és diferent d’una altra. És la ciutat de Barcelona igual que la ciutat de Lleida? Tenen les mateixes característiques un poble de l’Alt Empordà i un poble de les terres de ponent o de la Cerdanya? La resposta és clara: no. 

Cada espai geogràfic està compost per diferents elements territorials, paisatgístics, culturals, històrics, socials, patrimonials, econòmics, etc. que els fan singulars. És el que anomenaríem la identitat d’aquest indret. Camprubí (2009) sosté que la identitat d’un indret és un conjunt d’elements i atributs que singularitzen a la societat que l’habita, entre els quals destaca la història, les tradicions i la cultura, tenint en compte que aquesta mateixa identitat s’ha format a partir d’uns determinats processos socials. 

Aquesta identitat es pot valoritzar i es pot incrementar-ne el potencial mitjançant la seva manifestació en forma de representació gràfica i una estratègia de comunicació. De Uña y Villarino (2011) manifesten que “La definició, la representació i la difusió d’una proposta d’identitat configuren en l’actualitat un conjunt de processos rellevants en el territori tant per identificar com per generar diverses potencialitats d’ús en l’escenari global del turisme”. Es tracta de la definició d’una proposta d’identitat susceptible d’ésser representada per una narració del territori. I és aquesta la funció del que es coneix com a marca o branding del territori: construir un discurs, un relat, un storytelling pel territori que, a més de fixar i projectar la seva genuïna identitat, permeti als espais geogràfics objecte de representació, ser competitius en un mercat global d’indrets (San Eugeni, 2013).

Però, quin és l’objectiu d’apostar per la creació d’una marca territorial?

Una marca de territori ha de donar sortida a tres objectius principals: posicionament, sentiment de pertinència i adscripció per part de les comunitats locals i, finalment, ha d’exercir a mode de dispositiu generador de percepcions positives del territori objecte de representació (San Eugeni, 2013). 

Així, en primer lloc, la fixació d’una identitat mitjançant una marca ofereix reconeixement i diferenciació respecte a altres espais geogràfics, afavorint així un posicionament en quant a preferències dels usuaris. Aquest aspecte va estretament relacionat amb el fet que un major reconeixement afavoreix el desenvolupament local mitjançant la dinamització de l’economia del territori. 

En segon lloc, extreure els elements singulars i identitaris d’un espai territorial suposa una major consciència de territori per part dels seus habitants i un major arrelament d’aquests. En definitiva, que els habitants es sentin orgullosos del seu territori i que millori la seva qualitat de vida. Per aconseguir això però, és molt important que els processos de creació d’una marca territorial es duguin a terme de forma “bottom-up”, és a dir de baix cap a dalt, a partir d’una forta participació ciutadana i un extens anàlisi del territori.

D’aquesta manera, es fa palès que una marca territorial no és només un logotip i un eslògan, sinó que els seus propòsits, socials, econòmics, culturals i paisatgístics, van molt més enllà.  

Per entendre millor en que consisteix el concepte de marca territorial, en veurem algun exemple, tant nacional com internacional.

  • BOSCOS DE BRUIXES I BANDOLERS 

Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau , Olost i Sant Feliu Sasserra constitueixen l’Associació de Municipis per al desenvolupament del Pla de Competitivitat Turística Boscos de Bruixes i Bandolers. La seva força rau en la diversitat que ofereixen com a conjunt. La seva raó, en l’existència d’uns denominadors comuns amb un interès turístic intrínsec: haver estat escenari d’episodis notables de bruixeria i bandolerisme durant els segles XVI i XVII.

L’objectiu de la unió d’aquestes cinc poblacions és la dinamització turística d’aquests territoris i el desenvolupament econòmic local. Per aconseguir-ho, han desenvolupat un Pla de Competitivitat Turística en què, a banda dels recursos aportats pels municipis, compten amb l’aportació econòmica de Turespaña i de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, la Diputació de Girona i la Diputació de Barcelona –a través de llurs ens de promoció turística i cultural- donen suport a l’Associació per a la promoció d’aquest Pla de Competitivitat. 

Aquests pobles, a través de les seves històries i de llegendes, utilitzen aquesta marca per promoure el desenvolupament local així com donar a conèixer la seva història, patrimoni natural i cultural, els seus productes agroalimentaris, les seves tradicions i, en definitiva, per donar a conèixer la seva identitat. 

  • MARCA EMPORDÀ
https://encrypted-tbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQFufuS9hEA1oEzd4DlXShP5Kun4-aiot_kq4AAKrGMKXglkI_8

En un entorn de forta competència, Figueres i els Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, lideren el procés de creació de la Marca Empordà.

Actualment s’està duent a terme el procés de participació ciutadana mitjançant una enquesta on-line, amb la qual es vol aconseguir que els ciutadans i els principals actors socials, de la cultura i de l’economia, diguin la seva per construir una marca que reflecteixi els valors i l’essència de l’Empordà, portant el territori un pas més enllà.

Segons s’explica a la web que promociona la marca, www.marcaemporda.cat, l’objectiu és potenciar els actius d’un territori administrativament separat en dues comarques però “que comparteix un sentiment i una singularitat”.

  • MARCA PERÚ
https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTGKx4HNfVYbQWvsnLNEId2UxJcqQU6slVMUF7-Gfy6l3reBENC

La marca Perú destaca clarament es tres temes que venen del passat: patrimoni i cultura, història i art i cultura. Aquests elements constitueixen una fortalesa cultural que pot associar-se a l’atractiu turístic del país i al potencial desenvolupament d’aquest sector. 

(https://www.youtube.com/watch?v=42AXjcP-B2U&list=PLC2CC25510AB28C32)

El llançament de la marca Perú també ha tingut un efecte a nivell intern, convertint-se en un element d’identitat nacional que incentiva l’orgull de ser peruans. 

Aquesta marca ha estat reconeguda i guardonada en vàries ocasions per organismes internacionals, per la extraordinària comunicació dels seus valors i la seva identitat i per l’impacte tant turístic com econòmic local que ha suposat.

En definitiva, la emergència de les marques territorials en els últims anys, responen a una necessitat del territori de donar-se a conèixer tant internament com externament i de promoure els valors i la identitat d’un poble, moltes vegades desconeguts inclús pels propis habitants. L’èxit de les actuals marques territorials arreu del món confirmen que la dicotomia territori-comunicació és un bon camí per assolir aquest objectiu.  I el fet d’utilitzar un logotip i un relat a través d’imatges gràfiques, ajuda a que la identitat i la idea que es vulgui representar del territori en qüestió sigui molt més visible i més receptiva pel públic.  

Mar Ruiz Arandes

Bibliografia:

  • Camprubí , R. (2009). La formació de la imatge turística induïda: el paper de les xarxes relacionals. Tesi doctoral, Universitat de Girona.
  • De Uña, E. y Villarino, M. (2011). Configuraciones de identidad en territorios del turismo. Condiciones generales en Galicia. Cuadernos de Turismo, nº27. 
  • San Eugenio, J. (2013), Fundamentos conceptuales y teóricos para marcas de territorio. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles nº62.
  • San Eugenio, J. (2013), The relationship between place branding and environmental communication: The symbolic management of places through the use of brands. Macmillan Publishers Ltd. 1751-8040.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer