Quan algú sent a parlar de Corea li venen al cap diverses idees: Kim Jong-Un, Samsung, els Jocs Olímpics de Seül, Gnagnam style… Corea del Sud, oficialment República de Corea, és un petit país de la mida de Portugal que ha esdevingut un dels principals pols econòmics del continent asiàtic. Des de la fragmentació del país fins a l’actualitat han passat quasi 70 anys, però el canvi ha estat brutal, ha passat de ser un dels països més pobres del món a convertir-se en un dels quatre Tigres asiàtics. Però aquest gran creixement econòmic ha anat en detriment d’altres aspectes, com per exemple el medi ambient. El present article és una pinzellada sobre el medi ambient en aquest racó del continent asiàtic. Un dels casos més exemplificadors de l’evolució del país és el riu Cheonggyecheon, un petit riu estacional d’una desena de quilometres que transcorre pel centre de la capital. Lloc habitual de jocs de la canalla o de fer la bugada a mitjans de segle, es va canalitzar a la dècada dels seixanta i posteriorment s’hi va construir una gran autopista al damunt, esdevenint un dels principals eixos viaris de Seül. Finalment, a principis del segle XXI es va impulsar una reforma per restaurar el riu i el seu entorn. Un projecte multidisciplinari que tenia com a finalitat recuperar un espai verd al centre de la capital, però també d’altres objectius com la reducció de la circulació de vehicles privats i el foment del transport públic o de més obscurs com la gentrificació dels voltants. No tot han estat flors i violes i, després de més de 3 anys d’obres i un cost superior als 390 milions de dòlars, la restauració s’ha quedat a mig camí de l’assoliment dels objectius ambientals. Des de la nostra visió no la podem catalogar com una restauració ambiental d’un curs fluvial, ja que no s’han respectat bona part de les espècies pròpies del riu ni tampoc el seu caràcter de riu estacional, ja que s’han construït uns grans sistemes de canals i bombes hidràuliques que porten aigua des del riu Han per mantenir un cabal constant, generant un gran cost energètic i econòmic. Podríem dir que el maquillatge ambiental ha servit per amagar altres objectius com la revalorització econòmica de l’espai, convertint-ho en una atracció turística i obtenir un rèdit polític, cosa també habitual a casa nostra.

imatgekorea3bis

Evolució de les lleres del riu Cheonggyecheon. La primera imatge és d’aproximadament de 1940 durant l’ocupació japonesa, la segona és presa a finals del anys 80 i la darrera és actual. Font: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Cheonggyecheon

Un altre aspecte a tractar és la gestió dels parcs nacionals, que ha evolucionat molt des de la declaració del primer l’any 1967 fins els 20 actuals, representen aproximadament el 4% del territori. Xifra significativa, ja que recordem que té l’extensió de Portugal però hi viuen més de 50 milions d’habitants. Des de 1987 són gestionats pel Korea National Park Service i estan catalogats en 3 categories: Mountain National Parks, Marine & Coastal National Parks i Historical National Park. No hi ha una catalogació amb diferents nivells de protecció com passa a l’estat espanyol, però sí que hi ha zones d’especial protecció dintre dels parcs on l’accés està restringits als científics. Parlant d’accés, a la gran majoria de parcs s’han de pagar taxes per entrar-hi, aparcar el vehicle o pernoctar, cosa habitual a molts països del nord d’Europa però no aquí. Diverses vegades ha sorgit el debat i crec que és una bona mesura per dur un control de l’impacte ambiental que generem les persones en aquests espais i tenir algun mitjà econòmic per mitigar-ho. Cal dir que a Corea hi ha una gran tradició pels esport de muntanya i conceben aquest espais com parcs temàtics per gaudir de la natura, no és d’estranyar trobar-hi restaurants i botigues a mig camí de les grans rutes excursionistes o telefèrics que pugen a grans talaies per gaudir de les vistes i fer fotografies. A nosaltres ens pot semblar xocant però no dista gaire de les grans aglomeracions que hi han al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut per pujar a la “Cua de cavall” o la urbanització que hi ha al cim del Teide.

imatgekorea2 Foto del Parc nacional de Seoraksan. Font: http://tripscout.net/seoraksan-national-park/795

Per concloure esmentaré un dels grans problemes medi ambientals que pateixen bona part dels països industrialitzats d’aquelles terres, que és la contaminació atmosfèrica. Durant anys el progrés econòmic lligat a la gran expansió del sector secundari ha provocat que no s’implementessin mesures per mitigar i reduir les emissions a l’atmosfera. Molta gent té a la retina imatges de grans capitals asiàtiques submergides en un núvol de fum o es veuen circular ciclistes amb mascaretes per evitar la pol•lució i aquest pot ser el cas de Seül. Com en d’altres aspectes ambientals les coses estan canviant i s’estan posant mesures però aquest és un problema global de tota la regió, en el qual s’ha d’arribar a un consens, ja que les mesures no seran efectives mentre a l’altre banda del mar Groc no les implementin. Com en molts altres països, també a l’estat espanyol, primer va ser el progrés econòmic i després el medi ambient, sembla que no hem après res, ja que amb l’actual context de crisis econòmica les coses es segueixen fent de la mateixa manera. Hauríem de recordar que sense la conservació del medi el nostre futur està sentenciat per molt progrés econòmic que hi hagi.

Pau Martínez Bernadàs

Bibliografia
Recursos Audiovisual
Cheonggyecheon, Past and Present. Cheong Gye Cheon Museum.Seül.
Recursos Electrònics
Cheonggyecheon Freeway: http://www.preservenet.com/freeways/FreewaysCheonggye.html
Korena National Park service: http://english.knps.or.kr/
Ministry of Environment (South Korea): http://eng.me.go.kr/eng/web/main.do

Published by Pau Martinez

Deixa un comentari