Menorca, del model agrari sostenible cap al monocultiu turístic?

Pensa en Menorca i digues en veu baixa noms a l’atzar de pobles i cales fins que se’t transfiguri el gest i sentis que la sang et batega a ritme d’illa”.

Són els darrers versos d’un conegut poema de M. Martí i Pol en honor a l’illa de Menorca. A dia d’avui encara pensem que aquesta illa situada al nord-est de l’arxipèlag Balear, preserva un aire diferent en comparació a les seves veïnes o a la costa mediterrània peninsular. Millor conservada, menys massificada i en definitiva, amb menor pressió antròpica.
Una de les explicacions d’aquest fet és el retard amb què va arribar el boom turístic a Menorca. Aquest, es pot justificar per 3 raons principals: una importància notable del sector secundari –indústria del calçat-, importància per les famílies en el manteniment del patrimoni -poca oferta de sòl-, juntament amb baix nivell d’inversió pública per part de l’Estat -manca d’infraestructures de transport terrestre i d’un aeroport competitiu-. (Salort, 2011).
Tot i això, dir que el paisatge de Menorca és uniforme i monòton seria allunyar-se molt de la realitat. Pels que coneixen l’illa, sabran que es tracta d’un mosaic de diferents paisatges. Això és degut a que l’acció de l’home és antiga i intensa, basada durant molts segles en el guany de terres de conreu i pastura a boscos i zones pantanoses. (IME, 2010). Aquest fet ha donat un paisatge heterogeni, principalment agrícola però amb taques de pinars, alzinars, ullastrars, etc.
mosaic Menorca

Fig. 1. Mosaic paisatgístic típic menorquí. Ortofotomapa 2012 entre Alaior i Es Mercadal. Font: IDE Menorca, CIME.

Com bé apuntava en Marc Pérez en l’article de fa dues setmanes “moltes espècies són capaces de modificar el seu entorn per afavorir-ne les condicions en el seu propi benefici” (Clive et al. 1994). L’ ésser humà és especialista en això, i en aquest sentit, els pagesos han transformat el territori per tal de treure’n profit. En aquest punt és on l’illa presenta unes característiques diferenciades respecte el sistema agrari d’altres indrets de la península o fins i tot de la resta de les Balears (IME, 2010).
Dins del que les dimensions de l’illa permeten, predominen els latifundis. És a dir, a Menorca hi ha escasses però extenses finques repartides en poques mans, els senyors. En el camp menorquí existeixen almenys 4 figures.
– El lloc: Finca que inclou la casa de pagès i les terres. És una unitat d’explotació autosuficient on es combina el cultiu de cereals per alimentar el bestiar, hort familiar, bestiar de treball, bestiar major i menor. Producció extensiva, de baixa pressió i moderadament diversificada en la qual cultius i ramaderia han coexistit de manera complementaria i compatible amb la persistència del bosc, utilitzat per a la producció de llenya.
– El Senyor: propietari del lloc. Generalment li ve donat per herència.
Amo: pagès que pacta amb el Senyor per tal de poder explotar les terres de la finca. Aquest pagès passa a ser l’Amo. En els bons temps, el senyor fa les inversions pactades cada any –maquinària, manteniment-, i l’amo té dret a viure al lloc i el deure de donar la meitat dels beneficis de la finca al Senyor (sistema de mitges).
Missatge: pagès assalariat que contracta l’Amo si ho creu necessari.

Després d’aquesta petita introducció al sistema agrari menorquí, cal dir que gràcies a aquestes inversions al camp per part dels senyors, va créixer molt el patrimoni paisatgístic illenc i van fer del camp menorquí un dels més “construïts” dels països catalans, i pot ser d’Europa (Vidal, 1998). Aquest model agrari autosuficient, juntament amb la potent indústria del calçat local, feien dependre ben poc a l’illa del turisme. A finals dels ’70 però, coincidint amb la construcció del nou aeroport i la mecanització del camp, l’excedent de mà d’obra del sector primari va passar a l’hostaleria atreta per millors salaris i condicions. Des d’ençà, que no s’ha aturat la terciarització de l’economia illenca, amb centenars d’hectàrees forestals i agràries que s’han lliurat a l’amenaça del formigó i l’asfalt. La persistència de la gran propietat i la gran explotació han estat factors clau per a la conservació dels valors ambientals i paisatgístics de l’illa (Vidal, 1998). De fet, la majoria de les actuals zones protegides (Àrea Natural d’Especial Interès, ANEI) coincideixen en bona part amb les zones de major propietat i dels “llocs més extensos”. Des de fa un temps, moltes explotacions s’han especialitat en ramaderia vacuna destinada a la producció de llet i l’elaboració de productes derivats, com ara el formatge, amb bona sortida en el mercat. Les més petites i menys productives han anat abandonant-se o canviant d’us del sòl.

Així ho reflecteix el següent gràfic (Gràfic 1) de la variació en la superfície agrària per categories a Menorca.

var ha

Gràfic 1. Variació a l’Illa de Menorca de la superfície agrària en hectàrees per categories entre els anys 2002 i 2007. Font: Obsam. Actualització 2007 del mapa d’usos i cobertes del sòl de Menorca.

Es pot observar la regressió de gairebé 160 ha que té sobretot l’agricultura extensiva de secà, només en 5 anys (2002-2007). En canvi, tenen petits increments el cultiu intensiu d’hortalisses, així com la vinya i els camps d’oliveres.

Tot i així, el nombre d’explotacions en el conjunt del territori Balear segueix una tendència clarament a la baixa (Gràfic 2).

nombre explot
Gràfic 2. Nombre d’explotacions agràries a les Illes Balears en el període 2003-2007. Font: elaboració pròpia a partir Institut d’Estadística de les Illes Balears. (IBESTAT).

Tot i així, el nombre d’explotacions en el conjunt del territori Balear segueix una tendència clarament a la baixa (Gràfic 2). Es pot veure com en 5 anys el nombre d’explotacions agràries a les Balears s’ha reduït en més de 700, que representa un 5% de disminució.

Per altra banda, al següent gràfic (Gràfic 3) es pot veure l’evolució en el nombre d’allotjaments turístics a Menorca entre el 1983 i el 2012. S’observa que en aquests darrers 30 anys l’oferta turística ha passat de poc més de 100 establiments a arribar als 350, és a dir, ha augmentat en més del triple el nombre d’allotjaments turístics.

nombre allotj
Gràfic 3. Nombre d’allotjaments turístics construïts a Menorca en el període 1983-2012. Font: elaboració pròpia a partir Institut d’Estadística de les Illes Balears. (IBESTAT).

Amb tot, es pot concloure que la tendència fins ara ha estat el monocultiu turístic. Però amb la complicada situació econòmica que viu el país, s’ha anat frenant la construcció. Aprofitant aquesta pausa que dóna l’economia, potser fora bo reflexionar i pensar quin preu té el nostre patrimoni natural. És a dir, fins fa ben poc, gràcies a la pagesia respectuosa s’havia conservat el gran valor ecològic i paisatgístic que té l’illa. Amb els canvis econòmics però, s’han anat abandonant terres, i moltes d’aquestes han passat a ser zones urbanes, generalment dedicades a un turisme que només trepitja l’illa uns mesos l’any.
Tornant als versos del principi, esperem que les generacions venidores puguin seguir sentint el que Martí i Pol va viure i intentar transmetre en topar-se amb l’illa tranquil•la del Mediterrani.

sonbou1956
Son Bou, 1956

sonbou1989
Son Bou, 1989.

sonbou2001
Son Bou, 2001.

sonbou2012
Son Bou, 2012.
Fig. 2: Ortofotomapes en seqüència cronològica (1956, 1989, 2001, 2012) de la platja de Son Bou. Font: IDE Menorca, CIME. S’observa la regressió de prats i camps per la construcció d’allotjaments turístics.

Mauro R Rey

Agraïments
A Sandra Barber Fullana i família pel material de consulta i informació addicional facilitada.

Bibliografia

Consell Insular de Menorca (CIME) http://www.cime.es/

Infraestructura de Dades Espacials de Menorca http://cartografia.cime.es/

Guia del Camí de Cavalls. Fundació Destí Menorca. IME, 2010.
Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) http://www.ibestat.cat/

Institut Menorquí d’Estudis (IME) http://www.ime.cat/

Memòria de la Terra. Aladern. http://www.memoriadelaterra.org/

Observatori Sociambiental de Menorca (OBSAM) http://www.obsam.cat/

Salort, J.P., Piris L., Cladera, E. La imatge de Menorca. Canvis en el paisatge durant el segle XX. Arxiu d’imatge i so de Menorca. CIME, 2011.

Vidal, Tomás. El Paisatge Rural de l’Illa de Menorca. Revista Geografia: Vol. XXXII-XXXIII, 1998-99, pp 23-44.

Published by Mauro Rodriguez Rey

8 han pensat en “Menorca, del model agrari sostenible cap al monocultiu turístic?

Deixa un comentari