Entre càmpings, urbanitzacions i poblacions de marcat caràcter turístic de temporada estival neix un oasi de calma i tranquil•litat situat entre els municipis de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries, a la badia de Roses, Alt Empordà. Es tracta de la segona zona humida més gran de Catalunya, només superada pel Delta de l’Ebre. Consta d’una superfície total de 4.866 ha, de les quals 824 ha són reserva natural integral i 9 ha són reserva natural parcial (Generalitat de Catalunya). Està situat a la confluència del riu Muga i del Fluvià, creant tot un conjunt de prats inundables d’alt valor paisatgístic i ecològic, sobretot per les aus migratòries, que fan escala en el seu transcurs entre els països freds del nord d’Europa i el càlid continent africà.

Amb aquesta petita ressenya, la majoria de gent sabrà que es tracta dels Aiguamolls de l’Empordà, ja que a nivell de Catalunya, és segurament un dels parcs naturals més emblemàtics, coneguts i visitats.

situació Gen.

 

 

 

 

Fig. 1. Situació dels Aiguamolls de l’Empordà. Font: Generalitat de Catalunya

Fa uns mesos es va celebrar el 30 aniversari de la creació del parc, que es va produir l’any 1983, amb la Llei 21/1983 de 28 d’octubre de declaració de paratge natural d’interès nacional de reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà. Aprofitant aquest aniversari volem recordar el que va costar que aquest espai es mantingués fora de l’abast de les grans inversions urbanístiques dels anys 60 i 70 a la zona de la Costa Brava. Eren els anys dels “Planes de Desarrollo” de finals de la dictadura i principis de la transició. S’estava tendint a apostar fort pel turisme de sol i platja, amb un creixement d’urbanitzacions costaneres executat de forma ràpida i desendreçada. En la zona de l’Empordà, ja s’havien executat grans urbanitzacions com Santa Margarida (Roses) i Empuriabrava (Castelló d’Empuries). Aquesta última es tracta d’una macrourbanització construïda en els prats d’arròs i pantans empordanesos drenats, en forma de marina residencial d’alt estànding i ciutat de vacances, com altres complexes de la Costa Blava francesa, o la costa de Florida als EUA, imitant els canals venecians. Empuriabrava-0021

Fig. 2. Vista aèria de la urbanització Empuriabrava. Font: www.deviajeporcatalunya.com

Veient el bon rendiment que tenien aquests emplaçaments, es va crear un nou macroprojecte constructiu sota el nom de Port Llevant, en la zona de l’actual Parc Natural. Els promotors tenien tots els permisos i la majoria de gent local a favor, ja que el cultiu de la terra en general i, de l’arròs en particular, eren feines molt dures i mal pagades, i es veia com una oportunitat de progrés, tendint cap a una terciarització de l’economia. A més, es contemplava com un “sanejament” del territori, ja que les zones humides estaven directament relacionades amb malalties i mosquits, en definitiva, zones insanes.

No obstant, aquest projecte mai es va arribar a executar, gràcies als activistes ecologistes locals, que van fundar l’any 1976 el Grup per la Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE). Es tractava dels primers moviments per la preservació del patrimoni natural a Catalunya. Era una època de marcat canvi polític, la gent tenia molt poder de mobilització, protesta i manifestació. Realitzant accions legals com recursos al govern i conscienciació ciutadana i accions més reivindicatives com acampar als terrenys on s’havia de començar la urbanització, van aconseguir aturar les obres i que la Generalitat, recentment restablerta, expropiés els terrenys. L’any 1983 es va aprovar la llei de protecció que va salvaguardar definitivament el que actualment és el Parc Natural dels Aiguamolls del l’Empordà.

Actualment, lluny de ser un territori protegit i intocable (excepte la reserva integral d’accés exclusiu per científics per tal de realitzar recerca) el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà consta d’una xarxa de camins amb diversos punts d’observació d’aus i un centre d’interpretació, entre d’altres serveis, per tal d’acostar la població a aquest espai. D’aquesta forma, a més de protegir la natura, es pot aprendre d’ella ensenyant a les noves generacions a conservar-la. Tot un exemple de justificació de per què cal protegir el patrimoni natural salvat per la pressió social d’uns pioners fa més de 3 dècades.

Mauro R Rey

Bibliografia

Empordà Turisme Catalunya-Costa Brava http://www.empordaturisme.com/

Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/

http://www.tv3.cat/videos/4793311/Entre-el-cel-i-la-terra-La-guerra-dels-Aiguamolls

http://www.deviajeporcatalunya.com/

 

 

Bibliography

Empordà Turismo Catalunya-Costa Brava http://www.empordaturisme.com/

Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/

http://www.tv3.cat/videos/4793311/Entre-el-cel-i-la-terra-La-guerra-dels-Aiguamolls

http://www.deviajeporcatalunya.com/

Published by Mauro Rodriguez Rey

6 han pensat en “Més de 30 anys dels primers moviments ecologistes a Catalunya: Els Aiguamolls de l’Empordà

Deixa un comentari