Foto 1: Trampa d’interferència eòlica i cordó per evitar el pas dels usuaris a la platja de sa Ràpita, Mallorca. Font: Elaboració pròpia.

El turisme és la principal font d’ingressos de les Illes Balears una de les Comunitats Autònomes amb més visitants al llarg de l’any. Un total de 13.081.397 persones tant nacionals com estrangeres visitaren les Balears l’any 2013 (IBESTAT). Ara que l’estiu ja ha passat, les Balears així com la resta de comunitats costaneres fan balanç sobre la temporada turística. Però també és el moment de cuidar les platges després de la forta pressió antròpica que aquestes han sofert al llarg de l’estiu. Les platges són el principal reclam turístic i és per això que la seva correcte gestió en aquest moment de l’any és importantíssima. El tema d’aquesta setmana és la gestió del sistema platja-duna, seguint la línia de l’article sobre el sistema dunar litoral i la seva funció com a reservori d’arena (http://www.greenhub.cat/el-sistema-dunar-litoral-i-la-seva-funcio-com-a-reservori-darena/).

A partir de la dècada dels 70 fins a l’actualitat, complir amb els requisits d’higiene i l’obtenció de banderes blaves era el principal objectiu de la gestió de les platges, obviant que els sistemes litorals són ecosistemes naturals fràgils i dinàmics. Les acumulacions de posidònia (Posidonia oceanica) sobre la platja en la temporada hivernal provoquen un creixement de la zona backshore (platja alta), guanyant metres a la zona de swash. La retirada massiva en vistes a la temporada turística mitjançant maquinaria pesada, causa una acceleració important en la desprotecció de la platja que juntament amb l’alteració causada per el sobre ús de l’espai suposa un retrocés de la línia de costa i una disminució del seu espai utilitzable (Mir Gual, 2009).

Per aquest i altres motius que causen la pèrdua de sediments a les platges es presenten a continuació mètodes de gestió tous per a la regeneració dels sistemes platja-duna que estan en retrocés i/o degradats. Les mesures que es descriuran tenen en compte la fragilitat d’aquest espai i segueixen criteris de gestió geomorfològics.

– Retirada de la posidònia La posidònia es anomenada de manera comú i errònia com “alga”, és una planta superior amb flors, fruits i arrels que s’ha adaptat a la vida marina. Les seves fulles es dipositen sobre la platja a finals d’estiu formant unes bermes, que protegeixen els sediments contra els temporals a l’hivern. La retirada indiscriminada d’aquestes bermes de posidònia causa una pèrdua innecessària de volums i de superfícies de platja. Per això es proposen criteris de retirada tous. Desprès de la temporada estival es torna a dipositar sobre la zona de platja baixa la posidònia que s’ha extret abans de la temporada estival. Així es creen de forma artificial bermes que protegiran la platja i evitaran la pèrdua de sediments.

Un estudi realitzat a les platges d’Eivissa calcula el percentatge de sediments i de matèria orgànica en pes sec que contenen les bermes de posidònia (Taula 1).taula1Taula 1. Contingut de sediment i matèria orgànica als diferents mostreigs en percentatge. Font: Consell d’Eivissa.

grafica1Gràfica 1. Percentatges dels continguts en sediment i matèria orgànica. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Consell d’Eivissa.

Les dades obtingudes són prou evidents i mostren l’ elevat contingut de sediment per cada una de les mostres, amb una mitjana de 81.8 %, revelant la gran quantitat d’arena que any a any desapareix de les platges (Gràfica 1).

A l’illa de Menorca s’apliquen des de fa uns anys mesures toves per evitar la pèrdua de sediments del sistema platja-duna com per exemple l’ús de trampes d’interferència eòlica, aportant al sistema matèria orgànica i sediment intercalats, i propiciant la colonització vegetal dels cúmuls de forma natural. També es du a terme l’anivellament de bermes a la zona de batuda, aprofitant els perfils emergits de platja aèria, i donant lloc a l’acceleració artificial de processos d’adossament de barres submergides sobre la platja mitjançant la intervenció artificial. Així com el retorn de restes de bermes dipositades i acumulades sobre la platja emergida, afavorint la creació artificial de bermes adossades a la zona de batuda d’onatge i retornant el sediment intercalat al medi litoral. Els resultats d’aquestes pràctiques mixtes juntament amb la incorporació de pinces poroses en la retirada de la posidònia són satisfactoris. S’ha reduït la pèrdua del volum de sediments fora del sistema platja-duna d’un 24% abans de l’aplicació d’aquests mètodes a un 4% en els darrers anys. Així mateix, els costos econòmics i ambientals s’han reduït considerablement.

– Trampes d’interferència eòlica La col•locació de canyissades i espartines de diferent porositat i a diferent altura al peu de les dunes en regressió o degradades, fomenta l’acumulació de sediments. Amb el pas del temps aquestes dunes degradades recuperen la seva estructura i el seu volum de sediments. La vegetació natural que hi creixí acabarà d’estabilitzar les dunes. Les canyissades són biodegradables i acabaran formant part del sistema dunar en forma de matèria orgànica. Hi ha diferents mètodes de col•locació de canyissades depenent de l’objectiu final d’aquestes.

Per exemple, a Menorca s’han utilitzat amb molt bon resultat trampes d’espartines ubicades als fronts dunars i amb alçades inferiors als 0,25 m, que han afavorit la interferència eòlica reptant de la primera línia dunar. També s’han utilitzat trampes de canyissos ubicades als fronts dunar i en les morfologies erosives internes, amb alçades d’uns 150 cm, que han ajudat al segellament de formes erosives transversals, tipus blowout, i a la continuïtat morfològica dels primers cordons dunars. L’ús d’aquestes trampes ha afavorit la retenció sedimentària del material propi del sistema. Això garanteix la qualitat de l’espai platja-duna i la naturalitat de l’arena. A més s’ha afavorit la colonització vegetal de forma natural. Els guanys sedimentaris han estat valorats econòmicament entre 0,51 i 17,46 €/ m3, i s’ha evitat l’impacte dels sistemes tradicionals de recuperació d’àmbits platja-duna amb drenatge de materials exògens cap al sistema.

– Cordó dunar El pas indiscriminat dels usuaris, dels concessionaris i dels equips de neteja sobre la platja i sobre les dunes causa la seva degradació a partir dels processos de compactació i fragmentació dels sediments i l’ eradicació i desaparició de la vegetació associada. La col•locació d’un cordó que delimiti la zona dunar i la seva corresponent tasca d’informació ambiental per tal que es respectin les delimitacions, dona lloc a l’estabilització de processos naturals entre el sector platja alta i les formes dunars davanteres.

– Accessos a la platja La utilització dels sistemes dunars com a zona d’aparcament de vehicles causa la seva erosió per compactació. Per tant s’ha d’habilitar una zona de pàrquing lluny del sistema dunar. Així mateix els accessos a la platja s’han de facilitar als extrems del sistema platja-duna. Per altra banda la introducció de mesures de gestió en els accesos a les platges, també ha de tenir present a les embarcacions que arriben a aquestes platges per mar. Aquestes embarcacions quan fondegen sobre les praderies de posidònia les fan mal be amb l’ancora. Això suposa un greu impacte ja que les praderies de posidiònia són la font de producció primària de sediments dels sistemes platja-duna. La instal.lació de punts de fondeig amb anclatges ecològics evita que les embarcacions fondegin sobre les praderies de posidònia.

Totes aquestes propostes de gestió serveixen de ben poc si no es fa una forta campanya d’informació i d’educació ambiental. És imprescindible que els usuaris i els treballadors de la platja entenguin el perquè de les mesures que es duen a terme i la funció de les instal•lacions o de la infraestructura que s’utilitza per a la recuperació del sistema platja-duna.

Jaume Vidal Rubí

Bibliografia

Consell d’Eivissa http://www.conselldeivissa.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/4_5416_1.pdf

Institut d’estadística de les Illes Balears, IBESTAT. http://www.ibestat.cat/ibestat/inici

Mir Gual, M. Modificaciones del perfil de playas en las Islas Baleares (playas de Can Picafort y Es Comú de Muro) Investigaciones Geogràficas, nº 50 (2009) pp.191-207.

Roig i Munar, F, Juaneda Franco, J. La gestió litoral dins el marc de Menorca reserva de la biosfera: quinze anys d’experiència. http://obsam.cat/15-anys-reserva-biosfera-menorca/6-roig-juaneda-jornades-15-anys-reserva-biosfera-menorca.pdf

Roig i Munar, F. Análisis y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa-duna provocado por el efecto mecánico de su limpieza. Investigaciones Geogràficas, nº 33 (2004) pp. 87-103. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/306/1/Roig%20i%20Munar-Analisis%20y%20consecuencias.pdf

 

Published by greenhub.contacte

Deixa un comentari