Sembla que, amb el discurs del canvi climàtic dels darrers anys, tot el debat i la problemàtica a nivell de carrer s’hagi reduït, principalment, a les emissions de CO2 a l’atmosfera. Si bé és cert que aquest gas s’utilitza com a referència i com a estàndard de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no tot el que s’emet a l’atmosfera es diòxid de carboni ni té el mateix potencial contaminant que aquest gas.

El metà, una molècula formada per un àtom de carboni i quatre de hidrogen (CH4) es caracteritza per tenir un efecte 21 vegades més perjudicial sobre l’efecte hivernacle que afecta a l’atmosfera terrestre que el diòxid de carboni (IPCC, 2007). Aquest gas (així el trobem en condicions normals), el més simple dels hidrocarburs, es pot generar de manera natural principalment a través de l’acció microbiana en processos de descomposició de la matèria orgànica en absència d’oxigen, en incendis forestals o en filtracions submarines. No obstant, també es genera de manera industrial a través de processos con el Fischer-Tropsch per a producció d’hidrocarburs de cadena més llarga. La via biològica és, però, la més comú i la que genera major impacte tant a nivell natural com fruit de la activitat humana. Tant la ramaderia com l’agricultura contribueixen àmpliament a la generació de metà de manera biològica. En els darrers anys, com la majoria de gasos d’efecte hivernacle, el metà ha incrementat la seva concentració respecte dels valors dels anys vuitanta (Figura 1).

Mauna Loa Methane Record

Figura 1: Concentracions de metà en parts per bilió (ppb) a l’estació de Mauna Loa, Hawaii, fins al 2014. Font: NOAA

Aquest gas és el principal component de gasos tan coneguts com el gas natural (en forma el prop del 87% del volum) el qual es fa servir de manera habitual en el món domèstic i industrial com a combustible. Les pèrdues associades a la extracció, transport, processat i utilització del gas natural generen el 19% de les emissions globals (Global Methane Inventory, 1997). A nivell mundial, el 60% del total de les emissions de metà provenen d’activitats humanes (EPA, 2010). Entre aquestes, hi ha principalment la producció d’energia, els processos industrials i la ramaderia i agricultura.

La generació de metà d’origen biològic degut a l’acció humana a través de l’agricultura i la ramaderia no és gens menyspreable. En agricultura, el cultiu d’arròs s’endú la primera posició. Les necessitats (i pràctiques habituals no necessàries) d’inundació de cultius d’aquest cereal provoquen les condicions necessàries d’absència d’oxigen per crear “fermentadors” gegants que generen metà a gran escala. Tenint en compte el volum de cultius d’arròs al món (162 milions d’hectàrees) (FAO, 2013) la magnitud de la producció de metà global és evident.

Addicionalment, el metà també és un dels efectes secundaris de la ramaderia, a través de la fermentació entèrica (digestiva) dels animals i la fermentació de les dejeccions d’aquests. A Catalunya el sector de l’Agricultura, ramaderia, caça silvicultura i pesca va contribuir al 50 % de les emissions de metà en el període 1990-2005 (Idescat, 2009), principalment degut a la ramaderia y gestió de la fertilització. En aquest darrer aspecte, és molt important remarcar l’impacte que té l’educació i conscienciació ambiental dels ramaders i agricultors per tal de gestionar eficient i sosteniblement les dejeccions ramaderes. En el cas de la ramaderia intensiva, l’acumulació de dejeccions i purins pot arribar a ser un problema molt important per al ramader, tant per les restriccions en la seva aplicació com pel cost de gestió (fins fa poc subvencionat per l’administració) (Territoris.cat, 2014). La pràctica habitual de emmagatzemar els purins en basses obertes a les mateixes explotacions genera les condicions ideals (absència d’oxigen) per la proliferació de microorganismes anaeròbics que fermentaran la matèria orgànica en metà. Aquests microorganismes duran a terme les fases de hidròlisi, acidogènesi, acetogènesi i metanogènesi per acabar produint metà ( ̴60%), diòxid de carboni ( ̴40%) i sulfur d’hidrogen (residual). A Catalunya al 2010 el 38% de les emissions de metà van ser originades en agricultura (Gencat, 2010).

No obstant, el cicle del metà (Figura 2) també inclou el tractament de residus urbans i industrials que, a Catalunya, van ser els principals causants de les emissions de metà a l’atmosfera (amb un 54% del total) (Gencat, 2010).

Methane cycle

Figura 2. Cicle del metà a la terra. Font: Enciclopèdia Britannica

És important destacar que, tot i la component biològica de la generació de metà (els microorganismes actuen de manera espontània), la majoria prové d’activitats amb origen antròpic que lluny de solucionar el problema dels residus o de l’alimentació en genera de nous. En aquest sentit, hi ha també maneres de valoritzar el metà generat, principalment amb finalitats energètiques, tot i que recentment han patit forts canvis normatius (La Vanguardia, 2014). Aquest tema, però, es mereix un article a part.

Els efectes del metà sobre l’atmosfera i de retruc sobre el nostre planeta són clars però a l’hora desconeguts de cara al futur, només l’estudi en detall del comportament d’aquest gas (i de tots els altres gasos d’efecte hivernacle) a nivell atmosfèric ens permetrà poder-lo gestionar amb total coneixement de causa.

Pau Puigdollers i de Balle

Referències

– Enciclopaedia Britannica, Inc. (2010). The methane cycle.

http://www.britannica.com/EBchecked/media/141533

– Environmental Protection Agency (EPA), Overview Methane Emissions (2010). http://epa.gov/climatechange/ghgemissions/gases/ch4.html

– Food and Agriculture Organisation of the United Nations (FAO), Rice Market Monitor (2013). Trade and Markets Division, Volume XVI, Issue No. 1.

– Generalitat de Catalunya, Institut d’Estadística de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge (2009). El compte satèl·lit de les emissions atmosfèriques a Catalunya 2001.

– Generalitat de Catalunya, Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Departament de Territori i Sostenibilitat (2013). Evolució de les Emissions a Catalunya. De l’any 1990 a l’any 2011.

http://www20.gencat.cat/docs/canviclimatic/Home/Politiques/Politiques%20catalanes/La%20mitigacio%20del%20canvi%20climatic/Inventaris%20demissions%20a%20Catalunya/Evoluci%C3%B3%20emissions%20Catalunya%201990%20al%202011_vjuny2013.pdf

– Intergovernmental Panel on Climate Change (2007). Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Available at

www.ipcc.ch/ipccreports/assessments-reports.htm.

– National Aeronautics and Space Administration (NASA), Goddard Institute for Space Studies, Global Methane Inventory (1997).

http://icp.giss.nasa.gov/education/methane/reference.html

– National Ocean and Atmospheric Administration (NOAA), Earth System Research Laboratory, Global Monitoring Division (2014). http://www.esrl.noaa.gov/gmd

– Territoris.cat (2014): http://www.territoris.cat/articulo/comarca/ramaders-i-plantes-tractaments-purins-convoquen-mobilitzacio-20-febrer/20140211212818010225.html

Published by Pau Puigdollers

3 han pensat en “Metà, l’etern oblidat?Methane, the unremembered?Metano, el eterno olvidado?

Deixa un comentari