Paisatges culturals, més enllà del que veiem

Tot és paisatge. Però, alguna vegada us heu parat a pensar que hi ha darrera i que representa un paisatge quan l’observeu? Quina és la seva història? Perquè té aquesta configuració i no una altra?

D’acord amb el Conveni Europeu del Paisatge, el “paisatge” designa una part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció dels factors naturals i/o humans i de les relacions que s’estableixen entre ells (Conveni Europeu del Paisatge,2000). Així doncs, gran part dels paisatges que nosaltres observem son resultat de l’acció de la humanitat al llarg del temps. 

En la majoria de les ocasions aquests paisatges s’han anat forjant arrel d’una idea de producció econòmica com pot ser la plantació de vinyes per a la producció vitivinícola, la creació de terrasses ja siguin de terra o de pedra seca per a la producció agrícola i de cereals, la formació de poblats ancestrals, etc. 

En aquest sentit podem parlar de PAISATGES CULTURALS. Però, que són els paisatges culturals?

Aquests es poden definir com el resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi natural, l’expressió de la qual és un territori percebut i valorat per les seves qualitats culturals, producte  d’un procés i suport de la identitat d’una comunitat (Pla Nacional de Paisatges Culturals, 2012). 

Il·lustració 1. Costiera Amalfitana_Itàlia (esquerra), Quebrada de Humauaca_Argentina (dreta). Font: UNESCO Cultural Landscapes 

Quan parlem de paisatges culturals cal remarcar la importància d’organitzacions com la UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) amb programes destinats a reconèixer, protegir i valoritzar aquests paisatges. 

L’any 1992 la Convenció del Patrimoni Mundial es va convertir en el primer instrument jurídic internacional per a reconèixer i protegir els paisatges culturals. El Comitè en la seva 16a reunió, va aprovar directrius relatives a la seva inclusió en la Llista del Patrimoni Mundial. El Comitè va reconèixer que els paisatges culturals representen les “obres conjuntes de la naturalesa i de l’home” designades a l’article 1 de la Convenció. Aquests són il·lustratius de l’evolució de la societat humana i la liquidació en el temps, sota la influència de les limitacions i/o oportunitats físiques que presenta el seu entorn natural i de les successives forces socials, econòmiques i culturals, tant externes com internes.

Quins criteris té la UNESCO per declarar un paisatge cultural?

La UNESCO estableix 3 categories principals:

  • El més fàcil d’identificar és el definit com paisatge creat i dissenyat intencionadament per l’home. Aquesta categoria inclou jardins i parcs creats per raons estètiques i que en alguns casos estan associats a monuments religiosos. 
  • La segona és la del paisatge evolutiu. Aquests paisatges reflecteixen un procés d’evolució (social, econòmica, religiós, etc.) en les seves característiques de forma i de components. Es divideixen en dues subcategories:
    • Paisatges configurats per un procés evolutiu que va arribar a la seva fi en algun moment en el passat, ja sigui bruscament o al llarg d’un període. Les seves característiques essencials, però, encara són visibles en forma material.
    • Paisatges que conserven un paper social actiu en la societat contemporània estretament associat a la manera de vida tradicional, i en el qual el procés evolutiu està encara en curs. Alhora, presenta proves manifestes de la seva evolució en el temps.
  • L’última categoria és el paisatge cultural associatiu. La inclusió d’aquest tipus de paisatges a la Llista del Patrimoni Mundial es justifica en virtut de les associacions religioses, artístiques o culturals de l’element natural, més que per empremtes culturals tangibles, que poden ser insignificants o fins i tot inexistents.

A mode d’exemple, aprofunditzem en dos paisatges culturals coneguts i relacionats amb la producció econòmica i amb una forma de vida tradicional:

SERRA DE TRAMUNTANA_ILLES BALEARS (ESPANYA)

Il·lustració 2. Serra de Tramuntana. Font: UNESCO cultural landscapes

Aquest paisatge està situat a les abruptes vessants d’una cadena muntanyosa paral·lela a la costa nord-occidental de l’illa de Mallorca, la Serra de Tramuntana. L’agricultura mil·lenària en un ambient amb escassos recursos d’aigua ha transformat el terreny i mostra una xarxa articulada de mecanismes de gestió de l’aigua entre les diferents parcel·les, d’origen feudal. El paisatges està format per cultius en terrasses, carreteres de llambordes, construccions de pedra i mecanismes de distribució de l’aigua interconnectats que inclouen molins hidràulics. 

El paisatge cultural de la Serra de Tramuntana constitueix un exemple significatiu del paisatge agrícola mediterrani. Després de segles de transformacions de la morfologia del terreny escarpat, per explotar els escassos recursos disponibles degut a les condicions orogèniques, climàtiques i de vegetació, ha esdevingut productiu i ben adaptat als assentaments humans. 

PAISATGE CULTURAL CAFETER_COLÒMBIA

Il·lustració 3. Paisatge cafeter de Colòmbia i producció manuals de cafè. Font: Paisaje cultural cafetero (PCC)

Aquest es tracta d’un exemle excepcional de paisatge cultural sustentable i productiu únic. Reflexa una tradició que representa un símbol important tant a nivell nacional com per altres zones cafeteres del mòn. Inclou sis paisatges cafeters i divuit centres urbans de les cadenes occidental i central de la Serralada dels Andes, a l’oest de Colòmbia. Aquests paisatges són el reflexe d’una tradició centenària consistent en cultivar en petites parecel·les de bosc alt i de la manera en que els cafetalers van adaptar el cultiu a les condicions difícils d’alta muntanya. Les zones urbanitzades, en la seva majoria situades als cims dels turons, es caracteritzen per una arquitectura creada pels colons procedents de la religió Antioquia, d’influència espanyola. Com a materials de construcció es van utilitzar materials tradicionals, tals com tàpia, bahareque (canyes trenades) pels murs i teules d’argila per les teulades. 

La distintiva forma de vida dels cafetalers es basa en el llegat que s’han transmès de generació en generació, i està relacionat amb la seva identitat, el sentiment de propietat de le seves terres, i els petits i tradicionals sistemes de producció.

Tot és paisatge, i gran part d’aquests amaguen una història al darrera, unes tradicions, un aconteixement o situació que ha forçat a la humanitat a evolucionar i crear nous paisatges. La UNESCO cataloga els paisatges culturals més reconeguts i extraordinaris, però no són ni de bon tros tots els que hi ha en els nostres territoris.

Mar Ruiz Arandes

Bibliografia:

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer