Habitualment quan parlem de riquesa ecosistèmica ens ve al cap una imatge de gran diversitat d’espècies, moltes vegades associada a entorns tropicals. Tot i que aquesta imatge és certa, no és representativa del global dels ecosistemes ni del total de la seva riquesa. Segons les Nacions Unides, un ecosistema és un sistema en el qual les interaccions entre diferents organismes i el seu entorn genera intercanvis cíclics de materials i energia (UN, 1997). Segons la Convenció Sobre Diversitat Biològica, un ecosistema és complex dinàmic de comunitats vegetals, animals i de microorganismes i el seu medi no vivent que interactuen com una unitat funcional (CBD, 2003). Justament són aquestes definicions les que fan que no només la diversitat animal i vegetal siguin els garants de la biodiversitat, sinó que hi ha moltes més interaccions que s’han de tenir en compte a l’hora de parlar d’ecosistemes.

A l’hora de comptabilitzar la seva riquesa, els països han fet servir tradicionalment el Producte Interior Brut (PIB o GDP en anglès) que te en compte només un paràmetre del desenvolupament econòmic del país: els guanys monetaris. No obstant, aquest valor només té en compte el valor dels serveis i productes dins del sistema econòmic però no comptabilitza el capital natural del país i els serveis que se’n deriven.

Per exemple, països tan pobres – segons el PIB – com Madagascar o Filipines podrien, mitjançant un sistema que tingués en compte el seu capital natural, ascendir bastant en l’escala de riquesa dels països. Aquest sistema s’anomena NCA (Natural Capital Accounting) i s’està començant a implantar en alguns països tot i que fa 30 anys que es discuteixen els detalls (Mittermeier, R., 2014). A la Figura 1 podem veure que la riquesa total d’un país depèn del capital econòmic o productiu, el capital natural, el capital intangible o social i els actius estrangers. El fet de comptabilitzar el capital natural en la riquesa total d’un país permet avaluar si el creixement del PIB del país s’està fent sense perjudicar els seus ecosistemes.

Natural Capital Accounting
Figura 1 – Composició de la riquesa total d’un país. Font: WavesPartnership, 2013

Però, com comptabilitzar el capital natural d’un país associat als seus ecosistemes? Aquesta és la qüestió que iniciatives com el partenariat WAVES, sorgit del Banc Mundial i que engloba les Nacions Unides i països en desenvolupament com Botswana, Colòmbia, Costa Rica, Madagascar i les Filipines; intenta resoldre a través dels seus grups d’experts.

El System of Environmental-Economic Accounting (SEEA) Experimental Ecosystem Accounting és un enfocament coherent i integrat a l’avaluació del medi ambient a través de la mesura dels ecosistemes, la mesura dels fluxos de serveis dels ecosistemes cap a l’activitat econòmica i altres activitats humanes (EC, et al., 2013). No obstant, el procés d’avaluar el cost o valor d’un ecosistema no és un tasca senzilla ni fàcilment estandaritzable. El fet de desenvolupar una metodologia per a aplicar-la als diferents tipus d’ecosistemes amb la complexitat que aquests representen és una feina que no te final ja que constantment s’ha d’anar renovant i adaptant a les situacions canviants de l’entorn. Un exemple ben clar és el fracking o shale gas, que tan de moda està ara. Aquest recurs natural que es troba al subsòl de molts territoris fins ara no s’havia explotat i per tant no s’havia degradat. Ara però, s’ha de comptabilitzar el valor que té en termes del cost que comporta la seva extracció, com afecta al medi i als organismes que l’envolten i el cost associat a aquesta afectació.

Realment, quantificar el valor que té un ecosistema és una tasca complicada, gairebé com posar-li un valor a la vida. Un arbre no només filtra l’aire i fixa diòxid de carboni sinó que a més proporciona les condicions òptimes per a la proliferació d’altres espècies animals i vegetals que a la vegada interactuen formant un bosc, que a més fixa el sòl i reté aigua evitant inundacions, a més, moltes espècies vegetals presents ofereixen compostos extraïbles per a la indústria (química, farmacèutica) a part de la fusta i els combustibles o materials presents en la seva estructura. Addicionalment, la gent passeja, aprèn, gaudeix i practica lleure dins del bosc cosa que afavoreix la educació ambiental, les economies locals i perquè no dir-ho, te un impacte sobre el medi. Tots aquests són alguns dels molts serveix que un ecosistema pot oferir, havent-ne molts més i variats. La magnitud de la tasca de quantificar el valor d’un ecosistema no és menyspreable.

Finalment, també es podria criticar que intentar posar-li un valor numèric a un ecosistema és trivialitzar o banalitzar la seva magnitud, a més de simplificar-ne la seva dimensió. És possible, però sense aquest valor no s’arribarà mai a incloure el capital natural dins de les altes esferes de decisió i, per tant, mai es donarà la importància que es mereixen el medi natural i els ecosistemes.

Pau Puigdollers i de Balle

Referències

Convention on Biological Diversity (2003), Article 2, Use of Terms

European Comission, Organisation for Economic Co-operation and Development, UnitedNations, World Bank (2013). System of Environmental-EconomicAccounting 2012, Experimental EcosystemAccounting. Available at http://unstats.un.org/unsd/envaccounting/eea_white_cover.pdf

Mittermeier, R., World Bank (2014) http://blogs.worldbank.org/voices/measuring-what-matters-acknowledging-nature-s-role-global-economy

United Nations (1997). Glossary of Environment Statistics, Studies in Methods, Series F, No. 67, New York.

Waves Partnership (2013) https://www.wavespartnership.org

Published by Pau Puigdollers

Deixa un comentari