Què respiren els nens i nenes a les escoles de Barcelona?

Els estudis epidemiològics i toxicològics han associat de manera consistent l’exposició a contaminants atmosfèrics amb diversos problemes de salut, molts d’ells centrant-se en efectes respiratoris i cardiovasculars, així com en alguns tipus de càncer (com el de pulmó; WHO, 2013).  Per aquesta raó, avaluar la qualitat de l’aire esdevé imporant per tal de poder estar al cas de a quin contaminants i a quines concentracions estem exposats. No només hem de considerar l’ambient exterior, ja que és a l’interior dels edificis on passem la major part dels nostre temps i aquest pot tenir les seves pròpies fonts d’emissió.

El projecte BREATHE (BRain dEvelopment and Air polluTion ultrafine particles in scHool children, www.creal.cat/projectebreathe) té com a objectiu determinar si la contaminació atmosfèrica (focalitzant-se en emissions del trànsit rodat) té algun efecte perjudicial en el desenvolupament neuronal dels escolars. Pocs estudis anteriors s’han centrat en el rol de la contaminació atmosfèrica en el neurodesenvolupament, però darrerament s’ha observat que la exposició a contaminants atmosfèrics podria estar associada amb un augment del risc de desordres del neurodesenvolupament i menor capacitat cognitiva (Guxens i Sunyer, 2012). Els infants constitueixen un grup de població particularment vulnerable, no només perquè es troben en un període sensible del desenvolupament del sistema nerviós central, però també per les seves característiques fisiològiques i de comportament. De fet, es caracteritzen per tenir unes taxes de ventilació i uns nivells d’activitat física més alts que els adults (Trasande and Thurston, 2005), amb el resultat que la dosi inhalada de contaminants atmosfèrics és més alta. Els nens i nenes passen gran part del seu temps a l’escola, tant en els seus ambients interiors (a la classe) com exteriors (al pati).

Per complir amb l’objectiu de descobrir si la contaminació atmosfèrica té algun efecte en el neurodesenvolupament, es va dur a terme una intensiva campanya durant el 2011 i 2012 per avaluar la qualitat de l’aire en ambients interiors (a una aula) i exteriors (al pati) de 39 escoles de les ciutats de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Varis contaminants van ser monitoritzats i els resultats van mostrar alts nivells de partícules fines (PM2.5), diòxid de nitrogen (NO2), Black Carbon (carboni negre, BC, emès en les combustions incompletes i molt relacionat amb els vehicles dièsel), número de partícules ultrafines (UFP) i metalls traça relacionats amb el trànsit rodat (Rivas et al., 2014). De fet, la concentració de PM2.5 gairebé doblava els nivells característics de zones allunyades del trànsit de Barcelona (fons urbà), però això va ser degut a les altes contribucions per part de les activitats escolars i no tant per les emissions del trànsit. Per exemple, a l’interior de les classes els nivells de PM2.5 van estar fortament afectats per una font interior que es troba principalment composta per carboni orgànic (Amato et al., 2014; Figura 1). Aquest carboni orgànic pot  tenir els seu origen en les fibres tèxtils orgàniques de la roba, en les emissions generades a la cuina i en altres emissions orgàniques. Uns altres components importants d’aqueta font interior van ser els carbonats de calci i estronci, emesos per l’ús del guix a les pissarres. A més, en les escoles que tenen patis de sorra (terra no pavimentat), la font mineral es va trobar amb una major presència al PM2.5 (i va fer augmentar la seva concentració, tant a l’interior com a l’exterior) degut a la resuspensió de les partícules minerals causada pel joc dels nens als patis (Amato et al, 2014; Rivas et al., 2014). Per tant, degut a la influència de les fonts escolars, el PM2.5 no pot ser considerat un bon traçador de les emissions de trànsit a les escoles. Aquestes interaccions van demostrar que les escoles són un ambient molt complex, pel que es requereix una major recerca en aquest àmbit.

Figura 1. Contribució mitjana al PM2.5 de l’ambient interior de les escoles. Font: Amato et al., 2014.

D’altra banda, el NO2, el BC, les partícules ultrafines (UFP) i l’antimoni (Sb) sí que són bons indicadors de les emissions de trànsit (Reche et al., 2014; Rivas et al., 2014). En global, les concentracions de NO2 van ser 1.2 vegades més altes a les escoles que al fons urbà, indicant la proximitat al trànsit d’algunes de les escoles. La Figura 2 mostra a mode de semàfor (en verd el terç de les escoles amb nivells més baixos, en taronja les escoles amb nivells intermitjos i en vermell les escoles amb nivells més alts) l’estat dels diferents contaminants avaluats en les escoles estudiades. Així, es pot observar que els nivells més alts dels traçadors de trànsit a les escoles localitzades al centre de Barcelona que a les afores, ressaltant la influència del trànsit rodat. 

Figura 2. Distribució espacial dels nivells exteriors de NO2, PM2.5, BC i partícules ultrafinas a les escoles BREATHE. Els perímetres es troben basats en el tercil més alt dels nivells exteriors de BC (en vermell) i del més baix (en verd). Font: Rivas et al., 2014.

Cal mencionar que la concentració mitjana anual de varis traçadors de trànsit en els ambients interiors és similars a les trobades a l’exterior. De fet, el 75% del BC trobat a l’exterior (que, com ja hem dit, es troba principalment relacionat amb el trànsit) s’infiltra a l’interior de les escoles quan aquestes es troben amb les finestres tancades (si estiguessin obertes, aquesta entrada del contaminant seria del 92%; Rivas et al., 2015). Tot i que el BC va ser un dels contaminants amb la infiltració més alta, altres contaminants també van mostrar una forta entrada en ambients interiors. S’esperava que aquesta infiltració variés segons el material de construcció de les finestres (finestres de fusta envers finestres de PVC/Alumini), però no es van trobar diferències significatives (excepte per l’NO2).

L’efecte en la salut depèn de tant de la mida com de la composició química de les partícules sòlides. D’aquesta manera, els alts nivells de matèria mineral i carboni orgànic (generats per les pròpies activitat de les escoles) podrien no tenir efectes negatius en la salut. Al projecte BREATHE s’està treballant en determinar l’efecte de l’exposició a aquests contaminants en el desenvolupament neuronal. No obstant, els nivells relacionats amb el trànsit rodat són alts en algunes escoles, el que sumat a la fàcil infiltració per part d’alguns contaminants, fa que els/les nostres nens/es es trobin exposats a nivells considerables de contaminants atmosfèrics. Per tant, polítiques enfocades a la reducció del trànsit al voltant de les escoles haurien de ser implementades i tingudes en comptes en futures planificacions urbanistiques.

Ioar Rivas Lara

REFERèNCIES

Amato, F., Rivas, I., Viana, M., Moreno, T., Bouso, L., Reche, C., Alvarez-Pedrerol, M., Alastuey, A., Sunyer, J., Querol, X., 2014. Sources of indoor and outdoor PM2.5 concentrations in primary schools. Sci. Total Environ. 490, 757–765. 

Guxens, M., Sunyer, J., 2012. A review of epidemiological studies on neuropsychological effects of air pollution. Swiss Med. Wkly. 141, w13322. 

Reche, C., Viana, M., Rivas, I., Àlvarez-Pedrerol, M., Alastuey, A., Sunyer, J., Querol, X., 2014. Outdoor and Indoor UFP in primary schools across Barcelona. Sci. Total Environ. 493, 943–953.

Rivas, I., Viana, M., Moreno, T., Bouso, L., Pandolfi, M., Àlvarez-Pedrerol, M., Forns, J., Alastuey, A., Sunyer, J., Querol, X., 2015. Outdoor infiltration and indoor sources of PM components in schools. Atmos. Environ. 106, 129–138. 

Rivas, I., Viana, M., Moreno, T., Pandolfi, M., Amato, F., Reche, C., Bouso, L., Àlvarez-Pedrerol, M., Alastuey, a., Sunyer, J., Querol, X., 2014. Child exposure to indoor and outdoor air pollutants in schools in Barcelona, Spain. Environ. Int. 69, 200–212. 

Trasande, L., Thurston, G.D., 2005. The role of air pollution in asthma and other pediatric morbidities. J. Allergy Clin. Immunol. 115, 689–99. 

WHO, 2013. Review of evidence on health aspects of air pollution – REVIHAAP Project.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer