Un any després dels incendis de l’Alt Empordà: Quan la gestió humana no pot lluitar contra els factors naturals

(Podéis leer la versión en español de este artículo aquí)

El 22 de juliol del 2012 va començar a l’Alt Empordà un dels incendis més importants que s’han produït al nostre país en els darrers anys. D’això avui en fa exactament, un any i un dia.

Concretament, aquell dia es van iniciar dos incendis. El primer d’ells va tenir lloc a Portbou i el segon, de major magnitud, a La Jonquera on van cremar més de 10.000 hectàrees. Les seves conseqüències van ser devastadores, quatre morts i un incomptable nombre de danys materials.

El passat mes de juny el jutge arxivava les causes obertes que s’estaven investigant. Es coneix que les dues combustions van ser provocades per cigarretes mal apagades però no s’han pogut identificar els autors.

La quantitat d’incendis d’origen humà està relacionat amb la densitat de població a la zona però son les característiques climàtiques i l’ús del sol els que tenen un paper preponderant en la propagació del foc (Pausas, 2012).

Actualment, a Catalunya més del 95% dels incendis no excedeixen les 10 ha., però en el 5% restant s’acumula més del 90% de superfície cremada en un any (Castellnou [et al.], 2005).

Estem parlant d’incendis que es troben fora de la capacitat dels sistemes d’extinció i que es propaguen amb gran rapidesa i intensitat (Piqué [et al.], 2011). Els anomenem GIF, grans incendis forestals.

Les complicacions que es donen en l’expansió d’un incendi poden venir determinades per molts factors diferents però en el cas dels incendis del Empordà aquest podria centrar-se en un de sol: el vent . El fort vent de tramuntana que va afectar la zona.

Els incendis de l’Alt Empordà es classifiquen com incendis de vent, on la meteorologia hi juga un paper molt important. Aquests incendis tendeixen a propagar-se de forma lineal en la direcció del vent i a adaptar-se a la morfologia del terreny (Piqué [et al.], 2011).

Així, el vent de tramuntana característic de la zona determina un patró de propagació i en el cas del àmbit de Catalunya està definit com a règim sinòptic de vent del nord-est.

Per fer una aproximació gràfica de la situació sinòptica que es va donar durant aquells dies de juliol del passat any, s’han consultat dos tipus de mapes. Un mapa d’alçades geopotencials a 850 i 500 hPa (Figura 1) i un mapa de temperatura a 850 hPa (Figura 2).

ImageFigura 1. Mapa d’alçada geopotencial (m) a 500 hPa i isobàric en superfície (www.wetterzentrale.de). Data del 23 de juliol de 2012

Image Figura 2. Mapa de temperatura (ºC) a l’alçada geopotencial de 850 hPa (www.wetterzentrale.de). Data del 23 de juliol de 2012.

El mapa d’altitud (Figura 1) ens indica que hi ha una depressió freda sobre el Mediterrani occidental, el que comporta isohipses en sentit nord-sud, aproximadament. Aquesta situació representa la formació del vent de tramuntana, ja que aquest es defineix per la contraposició d’una depressió en la zona del nord d’Itàlia i l’anticicló de les Açores.

Aquest vent del nord es canalitza a través de la Vall Roine i incrementa la seva intensitat al trobar-se amb els Pirineus. Això respon a la sobrepressió que es produeix en superfície i que afavoreix la formació de la tramuntana.

L’inici de grans incendis amb aquest tipus de situació ve determinat per la presència i persistència de vent sec del nord que afavoreix la dessecació del combustible i facilita la iniciació i la propagació del incendi en cas de que la flama ja hagi adquirit consistència (Montserrat Aguadé. D, 1998).

En condicions meteorològiques apropiades, un gran incendi pot avançar a 8 km/hora, però normalment són de l’ordre de 5-6 km/h per als grans incendis (Terrades [et al.], 1996). Les velocitats de propagació del cap dels incendis del Empordà van oscil·lar, en funció del lloc i moment, en un rang ampli de 2,1km/h la primera hora i mitja del Pertús a La Jonquera, a una carrera explosiva de fins a 7,7km/h de Capmany a Biure, és a dir, més ràpidament que no una persona caminant.

L’evolució de la velocitat i la direcció del vent durant els dos primers dies del incendi és poden veure representats en la Figura 3 i la Figura 4, on es seqüencia l’evolució de la tramuntana fins al vespre del 22 de juliol (vermell) que afluixa la seva intensitat (groc) i la posterior entrada de la marinada (blau) que impliquen un canvi en el sentit del vent, a partir del migdia del dia 23 (Informe GRAF, 2012).

Image Figura 3. Gràfic de velocitat i direcció del vent a l’estació meteorològica de Cabanes (www.meteocat.cat). Data del 22 de juliol de 2012.

Image

Figura 4. Gràfic de velocitat i direcció del vent a l’estació meteorològica de Cabanes (www.meteocat.cat). Data del 23 de juliol de 2012.

Com a conseqüència del vent de tramuntana, altres factors com la temperatura i la humitat relativa també queden alterats. La humitat se situa en un baix 20%, a l’inici dels incendis, i la temperatura supera els 25ºC, condicions que faciliten, en gran mesura, l’avanç del foc.

Image

Figura 5. Gràfic de temperatura (ºC) i humitat relativa (%) a l’estació meteorològica de Cabanes (www.meteocat.cat). Data del 22 de juliol de 2012.

Durant els mesos posteriors al incendi, el grup d’elit dels bombers de la Generalitat va generar un informe que va permetre titulars ens els mitjans de comunicació com “Un informe sobre el gran foc a l´Empordà parla de «caos»” (Diari de Girona, 28 d’agost del 2012) o “Un informe de los bomberos denuncia ‘deficiencias’ en el fuego del Empordà” (El País, 29 d’agost del 2012).

L’informe reclamava, entre altres coses, la necessitat d’un nou planejament en l’ordenació del territori que fomentés la cultura de l’autoprotecció. L’organització dels usos i les activitats d’un paisatge on el foc en forma part és una necessitat que cal recuperar.

A tot això, la gestió de paisatges que conviuen amb el foc no és fàcil. Algunes de les regions tecnològicament més avançades es troben en paisatges molt inflamables (com Califòrnia i Austràlia), i no han aconseguit una gestió sostenible del territori, la qual cosa suggereix que les solucions no són només tecnològiques, sinó que, probablement, requereixen un canvi de paradigma (Pausas, 2012).

Anna Oller González

Referències bibliogràfiques:

Castellnou, M.; Arilla, E.; López, M. (2005) Fire management in Catalonia: first steps. A: International conference on prevention strategies of fires in southern Europe. CTFC-CFC-COSE-USSE, Barcelona. P. 1-9.

GRAF. Grups de Reforç d’Actuacions Forestals. (2012) Informe d’anàlisi de l’incendi forestal de La Jonquera (21/07/2012). Bombers de la Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/loforestalillo/ [Consulta: juliol 2013]

Meteocat. Servei Meteorològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 2013. Disponible a: http://www.meteo.cat/servmet/index.html [Consulta: juliol 2013]

Montserrat Aguadé, D. 1998. Situaciones sinópticas relacionadas con el inicio de grandes incendios forestales en Cataluña. Nimbus: Revista de climatología, meteorología y paisaje, 93 – 112.

Pagès, DL. (2000) Investigació de la causalitat dels incendis forestals. Federació Sindical de l’Administració Pública de Catalunya (Comissions Obreres de Catalunya). Agrupació d’Agents Forestals.

Papió, C.(1994) Ecologia del foc i regeneració en garrigues i pinedes mediterrànies. Institut d’Estudis Catalans.

Pausas, J.G. (2012) Incendios forestales. Una visión desde la ecología. Consejo Superior de Investigación Científica. Ministerio de economía y competitividad.

Piqué, M.; Castellnou, M.; Valor, T.; Pagés, J.; Larrañaga, A.; Miralles, M.; Cervera, T. (2011) Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal: Incendis tipus i vulnerabilitat de les estructures forestals al foc de capçades. Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya

Terradas, J. (ed.) (1996) Ecologia del foc. Ed. Proa, Barcelona.

Wetterzentrale. Archiv der NCEP Reanalysis NCEP. 2013. Disponible a: http://www.wetterzentrale.de [Consulta: juliol 2013]

Published by greenhubcontacte

Algu ha pensat en “Un any després dels incendis de l’Alt Empordà: Quan la gestió humana no pot lluitar contra els factors naturals

Deixa un comentari