Les urbanitzacions, en general constituïdes per cases unifamiliars o adossades, o per una barreja de les dues, han desembocat en un model urbanístic desordenat, de baixa densitat i deslligat dels assentaments urbans tradicionals, basats en la compacitat i la densitat. Des de fa uns anys, l’abandonament d’algunes d’aquestes urbanitzacions al conjunt de l’Estat espanyol, ja es tracti d’urbanitzacions acabades o en fase de construcció, s’ha vist incrementat de manera desorbitant.

La característica més destacada del model urbanístic espanyol al llarg de les últimes dècades ha estat el frenètic ritme d’activitat constructiva, que ha assolit uns nivells històricament desconeguts i que s’ha traduït en un increment desmesurat de construcció de vivendes i, en conseqüència, en un notable augment de la superfície del sòl ocupada (Burriel de Orueta, 2008).

L’any 1985, en virtut d’una decisió del Consell de Ministres de la Unió Europea (CE/338/85), es va iniciar el Programa CORINE (Coordination of Informations of the Environment), un projecte experimental per a la recopilació, coordinació i homogeneïtzació de la informació sobre l’estat del medi ambient i recursos naturals. Aquest programa inclou el projecte CORINE Land-Cover (CLC) amb l’objectiu d’obtenir una base de dades europea d’ocupació del sòl a escala 1:100.000, molt utilitzat per a la realització d’anàlisis territorials i gestió de polítiques europees.

Segons dades del projecte CORINE Land-Cover, durant el període 1987-2005 la superfície del sòl artificialitzat a Espanya (tant per usos urbans com per a la construcció d’infraestructures) va passar de 669.222 ha a 1.017.356 ha, amb un increment del 52% i un creixement anual mitjà de 19.340 ha. Durant els anys 2000-2005, el període central de l’anomenada “dècada prodigiosa” de l’urbanisme a Espanya, es van arribar a transformar 27.666 hectàrees anuals en superfície artificial, és a dir, 75,8 ha al dia i més de 3 ha cada hora. Això representa que cada deu dies, durant cinc anys, s’ha artificialitzat a Espanya un àmbit tant extens com l’Eixample de Barcelona: una Eixample cada deu dies durant cinc anys (Nel•lo, 2012).

Davant d’aquest ritme que semblava que aniria en augment i no s’aturaria mai, l’arribada de la crisi econòmica iniciada l’any 2007, una crisi accentuada precisament pel propi model urbanístic i la generació d’un excés de la seva oferta, va suposar un gran impacte pel sector de la construcció, forçant a alentir i fins i tot parar molts dels grans projectes urbanístics del país.

El binomi construcció desenfrenada – crisi econòmica ha deixat una sèrie de taques en la nostra geografia, una alteració dels nostres paratges. El sorgiment d’urbanitzacions inacabades, grans obres residencials i equipaments totalment abandonats, carreteres que no porten enlloc, entre molts altres exemples, deixen constància d’un paisatge de ciment i formigó i l’aparició del que podríem anomenar ruïnes contemporànies.

L’arquitecta alemanya Julia Schulz-Dornburg s’ha dedicat al llarg dels últims anys a recórrer tots els racons d’Espanya amb l’objectiu de recollir un inventari fotogràfic de la construcció especulativa del país que ha portat a l’aparició d’urbanitzacions abandonades. A continuació es detallen algunes d’aquests assentaments fantasma:

– Trampolins Hills Golf Resort:
Urbanització amb 10.292 habitants prevists en el moment del seu disseny, ubicada al municipi de Campos del Río (Murcia), el qual compta amb 2.226 habitants. Aquesta es troba aturada i abandonada des de l’any 2010; anteriorment es van realitzar moviments de terres i es va començar a construir algunes unitats. La urbanització havia de comptar amb 2.573 habitatges i una ocupació de sòl per edificar de 297.932 m2.

Imatge 1
Imatge 1. Urbanització Trampolins HIll Golf Resort. Font: Julia Schulz-Dornburg

– Complex turístic i d’oci Calatrava:
Urbanització amb 1.304 habitants prevists, ubicada al municipi de Villamayor de Calatrava (Ciudad Real), el qual compta amb 665 habitants. A dia d’avui es troba en diferents graus d’acabat. Es van realitzar moviments de terra, es van començar les obres del camp de golf, obres d’infraestructures i d’urbanització. Des de 2010 està abandonada. La zona residencial havia de comptar amb 326 habitatges, amb una ocupació de 443.410 m2.

imatge 2
Imatge 2. Urbanització Complex turístic i de oci Calatrava. Font: Julia Schulz-Dornburg

– Urcamusa Norte:
Urbanització amb una previsió de 6.300 habitants, ubicada al municipi de La Muela (Saragossa) el qual compta amb 5.213 habitants. Aquesta està abandonada des de l’any 2010. Actualment es poden veure zones verdes i parcs infantils construïts, obres d’infraestructura i urbanització en un 20%, sense cap habitatge construït. La urbanització havia de comptar amb 1.575 habitatges en un terreny de 1.050.000 m2.
Com a moltes altres urbanitzacions abandonades, la urbanització Urcamusa Norte ha estat víctima de saquejos i vandalismes que han destrossat el poc mobiliari urbà existent, a més de produir-se robatoris d’una gran quantitat de cables de coure ja instal•lats.

Imatge 3. Urbanització Urcamusa Norte. Font: Julia Schulz-Dornburg
Imatge 3. Urbanització Urcamusa Norte. Font: Julia Schulz-Dornburg

Aquests paratges desoladors i el sentiment de tristesa que ens provoca veure en què s’ha convertit el nostre paisatge ens han de servir per pensar i reflexionar sobre la no sostenibilitat del model urbanístic que ha tingut Espanya durant aquestes dècades així com quin model hem d’emprendre perquè aquesta situació no es torni a repetir.

A banda d’això, es necessari plantejar-se què fer amb aquestes urbanitzacions abandonades. Acabar-les de construir quan acabi la crisi econòmica? Desmantellar-les i regenerar-les tenint en compte l’ecologia de la zona? Mantenir-les com estan com si es tractés d’una peça de museu per recordar-nos, en un futur, el que va comportar aquest model urbanístic i no tornar a caure en el mateix error? Es tracta d’un tema prou important com per reflexionar i estudiar-lo a fons.

Mar Ruiz

Referències:

– Burriel, Eugenio L. La “década prodigiosa” del urbanismo español (1997-2006). Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2008, vol. XII, núm. 270 (64)

– Julia Schulz-Dornburg (2012); Ruinas modernas. Una topografía del lucro.Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

-Nel•lo, Oriol (2012); “Herencias territoriales, exploraciones geográficas y designios políticos”, a Julia SCHULZ-DORNBURG, Ruinas modernas. Una topografía del lucro, Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

-Observatori del Paisatge. http://www.catpaisatge.net/monlocal/cat/eines_4.php


Las urbanizaciones, en general constituidas por casas unifamiliares o adosadas, o por una mezcla de las dos, han desembocado a un modelo urbanístico desordenado, de baja densidad y desligado de los asentamientos urbanos tradicionales, basados en la compacidad y la densidad. Des de hace unos años, el abandono de algunas de estas urbanizaciones en el conjunto del Estado español, ya sea de urbanizaciones terminadas o en fase de construcción, se ha visto incrementado de manera desorbitante.

La característica más destacada del modelo urbanístico español a lo largo de las últimas décadas ha sido el frenético ritmo de actividad constructiva, que ha alcanzado unos niveles históricamente desconocidos, lo que se ha traducido en un incremento desmedido de construcción de viviendas y, en consecuencia, en un notable aumento de la superficie del suelo ocupado (Burriel de Orueta, 2008).

El año 1985, en virtud de una decisión del Consejo de Ministros de la Unión Europea (CE/338/85), se inició el Programa CORINE (Coordination of Informations of the Environment), un proyecto experimental para la recopilación, coordinación y homogeneización de la información sobre el estado del medio ambiente y recursos naturales. Este programa incluye el proyecto CORINE Land-Cover (CLC) con el objetivo de obtener una base de datos europea de ocupación del suelo a escala 1:100.000, muy utilizada para la realización de análisis territoriales y gestión de políticas europeas.

Según datos del proyecto CORINE Land-Cover, durante el periodo 1987-2005 la superficie del suelo artificializado en España (tanto para usos urbanos como para la construcción de infraestructuras) pasó de 669.222 ha a 1.017.356 ha, con un aumento del 52% y un crecimiento anual medio de 19.340 ha. Durante los años 2000-2005, el periodo central de la denominada “década prodigiosa” del urbanismo en España, se llegaron a transformar 27.666 hectáreas anuales en superficie artificial, es decir, 75,8 ha al día y más de 3 ha cada hora. Esto representa que cada diez días, durante cinco años, se ha artificializado en España un ámbito tan extenso como el Ensanche de Barcelona: un Ensanche cada diez días durante cinco años (Nel•lo, 2012).

Enfrente este ritmo que parecía que iría en aumento y no cesaría nunca, la llegada de la crisis económica iniciada el año 2007, una crisis acentuada precisamente por el propio modelo urbanístico y la generación de un exceso de su oferta, supuso un gran impacto para el sector de la construcción, forzando a ralentizar e incluso parar muchos grandes proyectos urbanísticos del país.

El binomio construcción desenfrenada – crisis económica ha dejado una serie de manchas en nuestra geografía, una alteración de nuestros parajes. La aparición de urbanizaciones inacabadas, grandes obras residenciales y equipamientos totalmente abandonados, carreteras que no llevan a ningún lugar, entre muchos otros ejemplos, dejan constancia de un paisaje de cemento y hormigón y la manifestación de lo que podríamos denominar ruinas contemporáneas.

La arquitecta alemana Julia Schulz-Dornburg se ha dedicado a lo largo de los últimos años a recorrer todos los rincones de España con el objetivo de recoger un inventario fotográfico de la construcción especulativa del país que ha llevado a la aparición de urbanizaciones abandonadas. A continuación se detallan algunos de estos
asentamientos fantasmas:

– Trampolins Hills Golf Resort:
Urbanización con 10.292 habitantes previstos en el momento de su diseño, ubicada en el municipio de Campos del Río (Murcia), el cual cuenta con 2.226 habitantes. Esta se encuentra parada y abandonada des del año 2010, en su día se realizaron movimientos de tierras y se empezó a construir algunas unidades. La urbanización tenía que contar con 2.573 viviendas y una ocupación del suelo para edificar de 297.932 m2.

Imatge 1
Imagen 1. Urbanización Trampolins HIll Golf Resort. Fuente: Julia Schulz-Dornburg

– Complejo turístico y de ocio Calatrava:
Urbanización con 1.304 habitantes previstos, ubicada en el municipio de Villamayor de Calatrava (Ciudad Real), el cual cuenta con 665 habitantes. A día de hoy se encuentra en diferentes grados de acabado. Se realizaron movimientos de tierra, se empezaron las obras del campo de golf, obras de infraestructuras y de urbanización. Des de 2010 está abandonada. La urbanización debía contar con 326 viviendas, con una ocupación de 443.410 m2.

imatge 2
Imagen 2. Urbanización Complejo turístico y de ocio Calatrava. Fuente: Julia Schulz-Dornburg

– Urcamusa Norte:
Urbanización con una previsión de 6.300 habitantes, ubicada en el municipio de La Muela (Zaragoza) el cual cuenta con 5.213 habitantes. Esta está abandonada des del año 2010. Actualmente se pueden ver zonas verdes y parques infantiles construidos, obras de infraestructuras y urbanización en un 20C% y sin ninguna vivienda construida. La urbanización debía contar con 1.575 viviendas en un terreno de 1.050.000 m2.
Como en muchas otras urbanizaciones abandonadas, la urbanización Urcamusa Norte ha sido víctima de saqueos y vandalismos que han destrozado el poco mobiliario urbano existente, produciéndose además robos de una gran cantidad de cables de cobre ya instalados.

Imatge 3. Urbanització Urcamusa Norte. Font: Julia Schulz-Dornburg
Imagen 3. Urbanización Urcamusa Norte. Fuente: Julia Schulz-Dornburg

Estos parajes desoladores y el sentimiento de tristeza que nos provoca ver en qué se han convertido nuestros paisajes nos han de servir para pensar y reflexionar sobre la no sostenibilidad del modelo urbanístico que ha tenido España durante estas décadas así como qué modelo emprender para que dicha situación no se vuelva a repetir.

A parte, es necesario plantearse qué hacer con estas urbanizaciones abandonadas. ¿Terminarlas de construir cuando termine la crisis económica?, ¿desmantelarlas i regenerarlas teniendo en cuenta la ecología de la zona?, ¿mantenerlas como están como si se tratara de una pieza de museo para recordarnos, en un futuro, lo que comportó este modelo urbanístico y no volver a caer en el mismo error? Se trata de un tema suficientemente importante como para reflexionar y estudiarlo a fondo.

Mar Ruiz

Referencias:

– Burriel, Eugenio L. La “década prodigiosa” del urbanismo español (1997-2006). Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2008, vol. XII, núm. 270 (64)

– Julia Schulz-Dornburg (2012); Ruinas modernas. Una topografía del lucro.Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

– Nel•lo, Oriol (2012); “Herencias territoriales, exploraciones geográficas y designios políticos”, a Julia SCHULZ-DORNBURG, Ruinas modernas. Una topografía del lucro, Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

– Observatorio del Paisaje. http://www.catpaisatge.net/monlocal/cat/eines_4.php


Since a few years ago, the appearance of abandoned developments throughout Spain, both totally built areas and under construction, has increased exorbitantly.

The most relevant aspect of the Spanish urban model over recent decades has been the frenetic rhythm of the urban activity, which has reached unprecedented historical levels and has become a disproportionate increase of housing construction and, in consequence, in a significant increase of occupied land surface (Burriel de Orueta, 2008).

In 1985, by virtue of an EU Council’s decision (CE/338/85), CORINE program (Coordination of Information of the Environment) was initiated as a pilot project for the collection, coordination and harmonization of information related to the state of the environment and natural resources. This program includes the CORINE Land-Cover project (CLC) with the purpose of obtaining a European database of land occupation
at 1:100,000 scale, widely used for conducting regional analysis and management of European policies.

According to the CORINE Land-Cover, during the period 1987-2005 the artificialized land surface in Spain rose from 669,222 a 1,017,356 ha, which means 52% higher and an average annual growth of 19,340 ha. During the years 2000-2005, the central period of the “prodigious decade” of urbanism in Spain, up to 27,666 hectares per year were converted into artificial surface, that is 75.8 ha per day and over 3 ha every hour (Nel•lo, 2012).

Due to this pace that seemed never would stop rising, the apparition of economic crisis in 2007, which was precisely aggravated by the urban model and an excess supply of it, had a major impact on the sector, resulting in the slowdown or even halt of several urban projects in the country.

The binomial rampant construction – economic crisis has left a number of stained spots that alter our landscapes. Accordingly, the appearance of half-constructed developments, abandoned major developments or roads that lead nowhere, among many other examples, are the reflection of a landscape of cement and concrete, or what also might be called contemporary ruins.

The German architect Julia Schulz-Dornburg has been touring over the past few years all over the Spanish territory searching for evidence of speculative building in order to collect a photographic inventory that shows the problem of abandoned developments. Some of these cases are detailed below:

– Trampolins Hills Golf Resort:

When it was planned, this urbanization project located in Campos del Río (Murcia, SE of Spain) had to have 10.292 inhabitants, but now it only has 2.226 inhabitants. Since 2010, Trampolins Hill Golf Resort has been abandoned. Before its abandonment, there were land movements and some of the unities of the urbanization were built. This residential area would have had 2.573 homes and it would have occupied 297.932 m2

Imatge 1
Image 1. Urbanization project “Trampolins HIll Golf Resort”. Source: Julia Schulz-Dornburg

– Calatrava tourist entertainment centre :

This residential area situated in Villamayor de Calatrava (Ciudad Real, near Madrid, Spain) would have had 1304 residents. Currently, it has 665 inhabitants. In this place there was land movements, started to building a golf course and other infrastructures. Since 2010, it was abandoned. At the beginning, was planned that the urbanization project would have had 326 homes and would have occupied 443.410 m2 soil surface.

imatge 2
Image 2. Urbanization project “Tourist entertainment centre Calatrava”. Source: Julia Schulz-Dornburg

– Urcamusa Norte:

The prevision was that in La Muela (Zargoza, NE of Spain), would have been this urbanization project for 6.300 inhabitants; La Muela only has 5.213 residents. Since 2010, this project was abandoned too. You could see green zones and playgrounds and urbanization infrastructures about 20 % of total; you couldn’t see any home, because there aren’t. This place would have had 1.575 homes in 1.050.000 m2 of surface.

In Urcamusa Norte, there have been vandalism, which have destroyed urban furniture, and pillaging an important amount of cooper cable, like in other abandoned urbanization projects.

Imatge 3. Urbanització Urcamusa Norte. Font: Julia Schulz-Dornburg
Image 3. Urbanization project “Urcamusa Norte”. Source: Julia Schulz-Dornburg

Now, in many places of Spain you could see examples of these abandoned residential areas. On one hand, It’s a sad view, but it have to be an incitement for us: we have to reflect on the non-sustainable urban model that have been in Spain the last decades. So more, we have to think what urban model is the best to avoid another repetition of this situation.

On the other hand, we have to think about the future use of these abandoned urban places. Should we restart the construction of this urbanization projects when the economic crisis finish? Should we take off all these buildings and we would have to regenerate the landscape agree with the old ecological conditions? Must we have to conserve intact these places as a museum where we could see our recent mistakes and maybe we avoid to run into the same brick wall a thousand times? It’s a matter enough important to reflect on it in depth.

Mar Ruiz

Bibliography:

– Burriel, Eugenio L. La “década prodigiosa” del urbanismo español (1997-2006). Scripta Nova. Revista
Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, August, 1th 2008, vol. XII, núm. 270 (64)

– Julia Schulz-Dornburg (2012); Ruinas modernas. Una topografía del lucro.Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

– Nel•lo, Oriol (2012); “Herencias territoriales, exploraciones geográficas y designios políticos”, a Julia SCHULZ-DORNBURG, Ruinas modernas. Una topografía del lucro, Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

– Observatori del Paisatge: http://www.catpaisatge.net/monlocal/cat/eines_4.php

Deixa un comentari