Urbanitzacions abandonades: un paisatge cada vegada més freqüent

Les urbanitzacions, en general constituïdes per cases unifamiliars o adossades, o per una barreja de les dues, han desembocat en un model urbanístic desordenat, de baixa densitat i deslligat dels assentaments urbans tradicionals, basats en la compacitat i la densitat. Des de fa uns anys, l’abandonament d’algunes d’aquestes urbanitzacions al conjunt de l’Estat espanyol, ja es tracti d’urbanitzacions acabades o en fase de construcció, s’ha vist incrementat de manera desorbitant. 

La característica més destacada del model urbanístic espanyol al llarg de les últimes dècades ha estat el frenètic ritme d’activitat constructiva, que ha assolit uns nivells històricament desconeguts i que s’ha traduït en un increment desmesurat de construcció de vivendes i, en conseqüència, en un notable augment de la superfície del sòl ocupada (Burriel de Orueta, 2008). 

L’any 1985, en virtut d’una decisió del Consell de Ministres de la Unió Europea (CE/338/85), es va iniciar el Programa CORINE (Coordination of Informations of the Environment), un projecte experimental per a la recopilació, coordinació i homogeneïtzació de la informació sobre l’estat del medi ambient i recursos naturals. Aquest programa inclou el projecte CORINE Land-Cover (CLC) amb l’objectiu d’obtenir una base de dades europea d’ocupació del sòl a escala 1:100.000, molt utilitzat per a la realització d’anàlisis territorials i gestió de polítiques europees. 

Segons dades del projecte CORINE Land-Cover, durant el període 1987-2005 la superfície del sòl artificialitzat a Espanya (tant per usos urbans com per a la construcció d’infraestructures) va passar de 669.222 ha a 1.017.356 ha, amb un increment del 52% i un creixement anual mitjà de 19.340 ha. Durant els anys 2000-2005, el període central de l’anomenada “dècada prodigiosa” de l’urbanisme a Espanya, es van arribar a transformar 27.666 hectàrees anuals en superfície artificial, és a dir, 75,8 ha al dia i més de 3 ha cada hora. Això representa que cada deu dies, durant cinc anys, s’ha artificialitzat a Espanya un àmbit tant extens com l’Eixample de Barcelona: una Eixample cada deu dies durant cinc anys (Nel·lo, 2012).

Davant d’aquest ritme que semblava que aniria en augment i no s’aturaria mai, l’arribada de la crisi econòmica iniciada l’any 2007, una crisi accentuada precisament pel propi model urbanístic i la generació d’un excés de la seva oferta, va suposar un gran impacte pel sector de la construcció, forçant a alentir i fins i tot parar molts dels grans projectes urbanístics del país. 

El binomi construcció desenfrenada – crisi econòmica ha deixat una sèrie de taques en la nostra geografia, una alteració dels nostres paratges. El sorgiment d’urbanitzacions inacabades, grans obres residencials i equipaments totalment abandonats, carreteres que no porten enlloc, entre molts altres exemples, deixen constància d’un paisatge de ciment i formigó i l’aparició del que podríem anomenar ruïnes contemporànies. 

L’arquitecta alemanya Julia Schulz-Dornburg s’ha dedicat al llarg dels últims anys a recórrer tots els racons d’Espanya amb l’objectiu de recollir un inventari fotogràfic de la construcció especulativa del país que ha portat a l’aparició d’urbanitzacions abandonades. A continuació es detallen algunes d’aquests assentaments fantasma:

  • Trampolins Hills Golf Resort:

Urbanització amb 10.292 habitants prevists en el moment del seu disseny, ubicada al municipi de Campos del Río (Murcia), el qual compta amb 2.226 habitants. Aquesta es troba aturada i abandonada des de l’any 2010; anteriorment es van realitzar moviments de terres i es va començar a construir algunes unitats. La urbanització havia de comptar amb 2.573 habitatges i una ocupació de sòl per edificar de 297.932 m2.

Imatge 1. Urbanització Trampolins HIll Golf Resort. Font: Julia Schulz-Dornburg

  • Complex turístic i d’oci Calatrava:

Urbanització amb 1.304 habitants prevists, ubicada al municipi de Villamayor de Calatrava (Ciudad Real), el qual compta amb 665 habitants. A dia d’avui es troba en diferents graus d’acabat. Es van realitzar moviments de terra, es van començar les obres del camp de golf, obres d’infraestructures i d’urbanització. Des de 2010 està abandonada. La zona residencial havia de comptar amb 326 habitatges, amb una ocupació de 443.410 m2.

Imatge 2. Urbanització Complex turístic i de oci Calatrava. Font: Julia Schulz-Dornburg

  • Urcamusa Norte:

Urbanització amb una previsió de 6.300 habitants, ubicada al municipi de La Muela (Saragossa) el qual compta amb 5.213 habitants. Aquesta està abandonada des de l’any 2010. Actualment es poden veure zones verdes i parcs infantils construïts, obres d’infraestructura i urbanització en un 20%, sense cap habitatge construït. La urbanització havia de comptar amb 1.575 habitatges en un terreny de 1.050.000 m2. 

Com a moltes altres urbanitzacions abandonades, la urbanització Urcamusa Norte ha estat víctima de saquejos i vandalismes que han destrossat el poc mobiliari urbà existent, a més de produir-se robatoris d’una gran quantitat de cables de coure ja instal·lats.

Imatge 3. Urbanització Urcamusa Norte. Font: Julia Schulz-Dornburg

Aquests paratges desoladors i el sentiment de tristesa que ens provoca veure en què s’ha convertit el nostre paisatge ens han de servir per pensar i reflexionar sobre la no sostenibilitat del model urbanístic que ha tingut Espanya durant aquestes dècades així com quin model hem d’emprendre perquè aquesta situació no es torni a repetir. 

A banda d’això, es necessari plantejar-se què fer amb aquestes urbanitzacions abandonades. Acabar-les de construir quan acabi la crisi econòmica? Desmantellar-les i regenerar-les tenint en compte l’ecologia de la zona? Mantenir-les com estan com si es tractés d’una peça de museu per recordar-nos, en un futur, el que va comportar aquest model urbanístic i no tornar a caure en el mateix error? Es tracta d’un tema prou important com per reflexionar i estudiar-lo a fons. 

Mar Ruiz

Referències: 

Burriel, Eugenio L. La “década prodigiosa” del urbanismo español (1997-2006). Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2008, vol. XII, núm. 270 (64)

Julia Schulz-Dornburg (2012); Ruinas modernas. Una topografía del lucro.Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

Nel·lo, Oriol (2012); “Herencias territoriales, exploraciones geográficas y designios políticos”, a Julia schulz-dornburg, Ruinas modernas. Una topografía del lucro, Barcelona, Àmbit (p. 23-29).

Observatori del Paisatge. http://www.catpaisatge.net/monlocal/cat/eines_4.php

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer